e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

10 de Febrer de 2010

La culpa del desgavell

El descans prolongat, propi de les festes tradicionals, és un moment adient per a la reflexió. I així, des del nostre interior, contemplem el món : continents, països i els milions d’éssers humans que hi habiten, amb els seus anhels i les seves insatisfaccions, amb les seves esperances d’un món millor que resolgui el seu futur personal i familiar i el de la societat. “Un món nou és possible”, diuen. I somien una renovació radical que estableixi un ordre nou. Tot i que posar-se d’acord és molt difícil, l’important és que existeixi una consciència dels problemes i una voluntat de solucionar-los.

Si centrem la visió a Catalunya, trobem similitud de problemes amb els dels pobles llargament oprimits per la violència manifesta o per la violència difusa de segles de dominació soferta.. En el segon cas es crea una situació crònica de submissió que fa que un poble acabi perdent la dignitat. Sap que la seva sortida és la independència, però sap que a un poble indigne li és molt difícil aixecar el cap. Durant més de cent anys, Catalunya ha cercat formules originals, evitant posar a prova la valentia i la determinació d’un poble que ha perdut gran part de les arrels bàsiques i té por, però que és prou intel·ligent per intuir que la independència o l’obtenció de poders d’Estat, a Espanya, només pot venir d’una crisi d’Estat. Les oportunitats del 14 d’abril del 31 i la de la mort de Franco no han estat aprofitades. I crisis que donen oportunitats no són freqüents; però penso que ara hi estem abocats de nou. Trobarem bons timoners ?. No es tracta de memorials històrics, tan romàntics com vulgueu; és tracta de recuperar la dignitat col·lectiva i personal. Només amb això n’hi hauria prou.

Els esforços que fem nosaltres per resoldre problemes socials són inútils mentre no tinguem poders per fer-ho; i després, si els teníem, veuríem si som capaços d’afrontar-los; però ara, amb poders de fireta, no podem fer absolutament res. Reestructurar la indústria, bolcar-se en el coneixement, en les infraestructures, en poder de la banca i sindicats no es pot fer des d’una sucursal. Cal entendre’ns amb el banc mundial, amb les comunitats europees, amb Davos etc. Qui pot creure que el nostre enemic històric arreglarà els problemes per a la nostra prosperitat?. Dels milers de treballadors catalans a l’atur se n’ocuparà el ministre espanyol del treball; sense poders serem mers espectadors.

Qui te la culpa d’aquest desgavell? Ells,el Govern central; nosaltres anem a remolc recollint les molles dels qui tenen el poder. Ni els nostres capitalistes que queden, que són pocs, no poden amb el poder central. I els socialistes catalans són el mateix PSOE espanyol. El plet social el tindran entre ells sense cap intervenció nostra., o amb una intervenció subalterna. I el nostre poble encara tornarà a votar sucursalistes, si no aconseguim d’impedir-ho. Tot el que podem fer, i és molt, en una democràcia formal és votar, i fer-ho amb discerniment. Els espanyols tenen tot el poder i disposen de mitjans, però la papereta en l’urna encara és lliure. Cal anar a explicar tot això casa per casa, porta a porta...és l‘única sortida per la recuperar la dignitat. Les consultes “no vinculants d’ara” són un primer toc de trompeta que ja ha fet recuperar la moral i una certa dignitat. Per imperfectes que siguin, són el camí. De moment cal esperar i veure. Però intensificant l’acció allà on és el poder. I, si pot ser, recuperar-lo. Esperar quelcom dels que avui manen, res de res.

Albert Salvadó, Cruïlla de debat, penya de l’Ateneu barcelonès

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1361
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR