e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

07 de Novembre de 2008

La covardia barcelonina

No fa molt, passejant amb un dels meus nets pel centre de Barcelona, molt a prop de l’Ateneu Barcelonès, em vaig adonar que havien canviat el nom del carrer “Duque de la Victòria”. La nova nomenclatura no volia dir res: “carrer del duc”. No vaig dir res del que pensava; el problema és que l’Infant que m’acompanyava, com fan tots, va preguntar que volia dir “duc”; i li vaig haver d’explicar, amb una certa dosi de vergonya aliena, la veritat. Es tracta, vaig dir, que la covardia no ha permès  l’Ajuntament  eliminar del tot la denominació que,  durant 30 anys, ha estat enaltint el cafre del “Duque de la Victoria”, el general Espartero, aquell que va bombardejar Barcelona més d’una vegada des del castell de Montjuic. Vaig haver d’explicar al meu net que els nostres representants municipals no han estat capaços d’eliminar, després de tants anys, aquesta humiliació a Barcelona, i han permès l’enaltiment de l’enemic que suposa dedicar un carrer a qui va atacar la ciutat. Les víctimes d’aquells atemptats no solament no han estat mai desagreujades, sinó que s’ha honorat el seu botxí. El net no va entendre res - els infants són molt directes i lògics - i va preguntar, després de conèixer la història d’aquell general: llavors el nom de duc es refereix a aquell militar? Doncs sí; quan algú pregunti que vol dir aquell nom del carrer caldrà aclarir-li de qui es tracta i d’allò que no s’atreveixen a fer els responsables de l’alcaldia: anular del tot el nom de qui ens va bombardejar diverses vegades i només parava l’atac quan un amic dels catalans, en Lesseps, que llavors era consol de França a Barcelona intercedia a favor dels barcelonins que vivien dins la ciutat encara murallada. I ho feia a instancies de l’Antoni Brusi, propietari del “diari de  Barcelona” que llavors tenia la redacció i l’impremta dins el casc antic.


Potser  ara caldrà que, en pla col·loquial usem el nom de: “el carrer de la vergonya”, la que no té l’alcalde Sr Hereu, ni els seus col·laboradors, ni antecessors ni tanta gent que no hem piulat durant anys quan ja era possible fer-ho. La covardia també ha permès mantenir fins fa poc el nom de l’avinguda de l’hospital militar, imposat l’any 1942 pel franquisme, i  fer  la faraònica obra de la plaça de braus de les Arenes, amb diversos embolics legals, i segurament també per no indisposar-se amb qui sap qui. De fet l’edificació no va estar mai inclosa en el catàleg de edificis monumentals. Es podia enderrocar i estalviar la parafernàlia de la construcció actual. La prudència ens ha fet massa vegades traïdors a la memòria ciutadana. Però, oi que ara podem elegir de tant en tant els nostres representants municipals? Doncs a veure què fem en el futur. Potser és l’hora d’estar alerta i deixar de trencar cadenes només cantant. Els representants municipals els elegim els barcelonins. I, per tant, siguem consequents  en emetre el nostre vot a les properes eleccions...
       
Enric Cirici. “Cruïlla de debat”, penya de l’Ateneu barcelonès

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1346
1
Comentaris afegits 
Gerard (Barna) 08-11-2008 - 19:03
Un de tant exemples. I mentrestant anar legislant sobre la desmemòria històrica...
TORNAR