28 de Juny de 2008

La baixa natalitat de Catalunya

La persistent baixa natalitat dels catalans és una realitat preocupant per diversos motius, nacionals els uns, econòmics i socials els altres. La substitució d’unes generacions per unes altres és un requisit indispensable per la continuïtat cultural, a llarg termini, del nostre poble. Per altra banda la poca natalitat fa que els llocs de treball que es generen siguin coberts per la immigració, avui galopant, de persones procedents de tots els continents que duen amb elles les cultures respectives. Si aquesta immigració no troba un poble acollidor amb una cultura potent , pot esdevenir un autèntic problema de tipus social molt difícil d’integrar i de resoldre.

Al meu parer hi ha diverses causes que provoquen aquesta nostra baixa natalitat,  i a totes elles cal enfrontar-s’hi d’una manera resoluda. A les unes, envigorint la responsabilitat de les parelles,  i a les altres,  ajudant-les des dels poders institucionals.

En el primer cas trobem a totes aquelles famílies que, tot i poder, materialment, dotar-se d’un o més fills, no ho fan perquè posposen la decisió a l’obtenció de tot un seguit d’altres finalitats;  però molt sovint succeeix que passen els anys i els fills acaben no arribant. Això és una decisió personal sobre la qual no es pot dir altra cosa que així no es contribueix a la continuïtat de generacions que abans s’esmentava i que aquestes parelles deixen d’experimentar la joia d’exercir una paternitat responsable. Per la seva importància numèrica, fora desitjable que aquestes famílies reflexionessin i s’adonessin de la transcendència que des del punt de vista humà, social i nacional tindria, per a elles mateixes i per a tothom, que, lliurement, canviessin de paradigma.  

En el segon cas és on cal que els poders públics hi incideixin: Em refereixo a les famílies que, tot i voler tenir més fills, les circumstàncies materials que estan passant no els ho permeten si volen ésser responsables. L’estretor del pis, el conviure amb pares que necessiten el seu ajut, estar a l’atur, tenir un treball precari, baixos salaris, dificultat de trobar un pis de lloguer assequible....Hi ha un munt de dificultats que ho expliquen. A aquestes famílies cal ajudar-les. És necessari que els poders públics estiguin al seu costat d’una manera eficaç,  i per això és necessari que els partits polítics incloguin en els seus programes i, per tant, en els seus compromisos electorals una sèrie de mesures per facilitar, per possibilitar, que aquelles famílies que ho vulguin puguin arribar al nombre de fills desitjats, sabent que no estaran sols i que tindran els medis necessaris per viure amb dignitat.

En aquesta política d’acolliment tots hi hem d’estar implicats. Molts països ja han dut a terme una política semblant a la que proposo, i no sembla pas que els hagi anat malament.

Manel Cardenya
Cruïlla de Debat - Penya de l’Ateneu Barcelonès