e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

12 de Febrer de 2009

En els meus anys de sindicalista –cap al 1984/85- vaig anar, amb uns companys, a Àustria per conèixer el funcionament del sindicats d’allà. Em van impressionar pel seu rigor, per la seva solidaritat i perquè defensaven el paper de l’empresa com a generadora de treball.

No cal dir que eren exigents quant a la feina ben feta, de la mateixa manera que ho eren en la defensa dels treballadors. Però el que per a mi era un fet increïble i al nostre país impossible, aleshores i ara, va ser el pacte que havien fet amb el sector automobilístic. Dies abans d’arribar, s’havia acabat una vaga inusualment llarga amb la consecució de la reducció de la jornada laboral i, crec que uns dies més de vacances i també un augment salarial.

Nosaltres els varem felicitar i ells amb tota naturalitat ens van explicar que no era cap novetat, que era el resultat d’un pacte fet al més alt nivell. Ens van dir que en les negociacions més difícils hi prenia part el Secretariat Nacional i que, com que les empreses tenien els magatzems plens i ja no podien produir més, per això havien arribat a acords que convenien a ambdues parts i que, òbviament, no es podien explicar a la gent.   

Solució:  1.- vaga del sector fins a l’esgotament dels stocks,  amb durada pactada per tal que la caixa sindical ho pogués assumir. 2.- reducció de la jornada laboral i augment salarial cosa que equivalia al triomf de la vaga.

El sector aconseguia allò que volia, temps per vendre els stocks existents,  reducció de l’horari, per tant, menys producció cara al futur. Els treballadors havien cobrat de la caixa sindical i el sindicat s’apuntava un èxit, tothom content. Però també ens van dir que l’augment de sou d’aquell any sortia dels dies no pagats corresponents a la vaga, és a dir, es podia vendre com un resultat de la lluita obrera, però en realitat l’empresariat en sortia beneficiat.

Tot això ho he recordat avui al llegir que el tripartit ha enviat un document de deu pàgines “amb un llenguatge taxatiu” sobre els incompliments del nou model de finançament. El tripartit és d’una gran efectivitat en les paraules i en crear comissions de treball i d’estudis, el que, parlant clar, en diem propaganda política, la realitat és tota una altra cosa.

No se sap quin serà el resultat final, però la primera pregunta és ¿s’augmentarà la xifra inicial just l’import que hem deixat de percebre en el llarg període de negociacions, és a dir, pagarem nosaltres de nou? L’acord que sigui, no ho hauria de ser amb efectes retroactius? Segona pregunta, els impostos que es perdran per lleis estatals, es recuperaran per aquest acord? Tercera pregunta, continuarem veient que de la inversió de l’estat a Catalunya a finals d’any només se n’ha complert una petita part? Quarta pregunta, aquest finançament és el que contempla l’Estatut? Per què ens ha servit tan desgast, si l’estat no en fa gens ni mica de cas de l’Estatut,  la Llei més important de Catalunya,?

En una negociació per guanyar s’ha de tenir força. Quina és la força del tripartit?  Només calia que els seus diputats es plantessin. Ara ja ha passat el moment, els diputats no han servit per res, ni els 25 ni els altres, uns perquè tenen llaços de dependència que els immobilitzen i els altres perquè s’aferren a la cadira sense obligar a què es treballi en la direcció necessària, no fos cas que perdessin els seus càrrecs.

Si els tres partits no són capaços d’anar tots a la una en un tema tan bàsic com el del finançament, què en podem esperar? Només cal tenir una única i clara finalitat: fer complir l’Estatut.  

Rosa Bruguera
Cruïlla de debat

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1073
1
Comentaris afegits 
Kropotkin (Vic) 12-02-2009 - 16:02
¿No me digas que de verdad te has creido que esta lucha por la financiación es para mejorar el nivel de vida de los catalanes? Pues no. Se trata simplemente de poder enchufar a mas familiares y amigos en la Generalitat y tener mejores limusinas....
TORNAR