19 de Juny de 2010

Hereu enterra el Baluard

Corren mals temps per a l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. A hores d’ara el seu nom és ben present a la majoria de mitjans de comunicació catalans i no precisament per bones notícies. L’afer de la Diagonal ha estat un exemple flagrant de com un govern pot dilapidar la seva credibilitat i els diners dels ciutadans apostant per aventures del tot allunyades de la realitat dels habitants de la seva ciutat i més en situacions de crisi com la que tenim. Però més enllà del referèndum de la Diagonal, podríem trobar molts altres exemples on la gestió del govern municipal no ha estat a l’alçada que caldria esperar dels seus mandataris. Alguns d’aquests exemples ni tan sols apareixeran mai a la primera plana dels diaris, ni ocuparan cap minut en les tertúlies radiofòniques, tot i que la seva importància ho exigiria, almenys en termes culturals i històrics. El tema que aquí ens ocupa és el  projecte de conservació del Baluard del Migdia de Barcelona, única mostra que ha sobreviscut fins als nostres dies de l’antiga muralla de mar del segle XVI, descoberta a finals de l’any 2007, al costat de l’Estació de França de Barcelona.

Sense ànims de caure en un relat massa escrupulós dels fets, direm que les restes del baluard foren descobertes arrel d’unes obres de construcció d’uns pisos que la immobiliària Sacyr Vallehermoso estava construint a la zona. L’espectacularitat de les restes i el seu perfecte estat de conservació va generar un moviment ciutadà que va portar l’Ajuntament de Barcelona a aprovar-ne la protecció en Comissió de Govern (9 juliol del 2008), tot canviant els plans urbanístics de la zona per tal d’aconseguir la preservació de les restes històriques. L’alcalde va parlar de construir un parc arqueològic, es va informar els ciutadans que l’ajuntament vetllaria per fer les restes plenament visitables i accessibles,  que es connectarien les restes del Baluard del Migdia amb les del Born, tot creant un únic espai museïtzat... Però tot ha estat en va. Tot i la protecció atorgada per l’ajuntament, la immobiliària Sacyr Vallehermoso ha continuat els seus treballs fins a deixar les restes del Baluard del Migdia pràcticament tapiades al costat de les noves construccions. Ningú no s’explica com s’ha pogut arribar a aquest extrem o quina mena de controls va realitzar l’administració en el transcurs de les obres per tal d’assegurar-se de la protecció del conjunt. Tampoc cap de les nostres santes institucions culturals sembla haver-se adonat del desastre. Davant del silenci general i enmig d’un secretisme absolut, el Baluard del Migdia ha quedat pràcticament sepultat de nou, com durant els darrers 150 anys.

Desconeixem les raons que ens han portat a aquesta situació, si es tracta d’un problema de mal govern a Ciutat Vella (recordem la recent dimissió de la regidora de Ciutat Vella Itziar González, substituïda per l’actual regidor recentment cessat per l’afer Diagonal, Carles Martí), si es tracta d’un cas d’especulació urbanística pur i dur o si tan sols es tracta de promeses de l’alcalde Hereu endutes pel vent, tot i que en aquest cas hi havia unes mesures aprovades que protegien aquest patrimoni històric.

Però si tot això no era prou greu, el nou projecte de l’Ajuntament de Barcelona per urbanitzar el que queda de la zona històrica es redueix a crear una plaça dura que deixarà soterrat el Baluard del Migdia i les restes de la muralla de mar, condemnant de nou la muralla a l’oblit. Això sí, es pretén construir unes petites finestres a la plaça per tal que els ciutadans vegin un fragment de les restes. Del parc arqueològic hem passat a una plaça dura que ho sepulta tot.

Se’ns fa difícil imaginar la raó d’aquest disbarat, més enllà de la incompetència dels nostres governants a l’hora de preservar els testimonis de la nostra història. Tanta nosa els fa conservar el llegat dels nostres avantpassats? No hauria de ser la pròpia administració qui vetllés per conservar dignament el nostre patrimoni? O potser és que no hi ha gaire interès en recordar determinats episodis de la història de Catalunya que poden resultar incòmodes per als nostres governants, com els lligats als fets del 1714?
Però més enllà de tot això, ni tan sols són capaços de fer complir les mesures de protecció aprovades pel propi ajuntament?

Suposo que tot plegat és demanar massa, només mirant el circ de la Diagonal ja veiem la categoria d’alguns dels nostres governants. No gosem per tant demanar, pobres de nosaltres, un referèndum pel Baluard del Migdia (Baluard Boulevard o Baluard Rambla?), les conseqüències del qual serien ben segur apocal.líptiques per al govern de la ciutat, però sí demanem una mica de respecte per la història de Barcelona i de Catalunya...

Encara que, pensant-ho bé, a quin govern li importen les restes d’una muralla del segle XVI? Molt ens sembla que només si el pobre baluard pogués votar, ni que fos pel referèndum de la Diagonal, la seva sort seria una altra... Això sí, ho hauria de fer per l’opció A o B, oi senyor Hereu?

Robert Martínez i Manel Cirici. Penya de l'ateneu barcelonès