e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

16 d'Agost de 2012

Història

Fa prop de 60 anys -quan en Franco ens deia el que havíem de fer- un dia que el tiet Felicià havia vingut a Barcelona des del Pallars Jussà, pujàvem pel Passeig de Gràcia i ens trobàrem un veí meu de Gràcia que preparava oposicions, no recordo de què, i vàrem estar xerrant una estona. En acomiadar-nos, el meu oncle em va dir:
− Aquest xicot és burro.
− Doncs treu bones notes -li vaig contestar.
− Si treu bones notes, és un perill públic.

La meva memòria és un cementiri, però al llarg de la meva vida no he oblidat mai el que va dir el meu oncle, i he vist persones, de dretes i d’esquerres, sense sentit comú però amb notes brillants en els seus estudis, que han exercit amb supèrbia i prepotència en la direcció d’arruïnar el país.


Seriós

Que Espanya està fotuda ho sap tothom. Els mercats internacionals no hi confien i el mercat espanyol tampoc. El més fotut és que en Mariano Rajoy no confia en Mariano Rajoy; se li veu a la cara que està esperant que des d'Europa li diguin el que ha de fer.

No hi ha motius per a estar optimistes: un 25% d’atur que es manté en època turística, més del 40% d’atur juvenil, la borsa sota mínims; cada dia la vida més cara, els menjadors socials més concorreguts, els avis menys atesos, i tot el país cada vegada més endeutat, el deute públic col·locat a uns interessos que no podem pagar, etc.

Casos difícils que no s’acaben d’aclarir: posarem 23.000 milions d’euros per tapar el forat de BANKIA, quan per aquesta xifra es podria comprar el BBVA als preus de la Borsa.

Això sense parlar del Aeropuerto del abuelito on no aterra cap avió, ni dels accessos al Port de Barcelona que no es fan, ni dels trens de rodalies que perjudiquen d’una forma directa el compte d’explotació de Catalunya i tantes altres coses.

Un govern d'Espanya que hauria de liderar la sortida de la crisi pactant amb l’oposició, amb els sindicats i amb Catalunya, que amb tot l’arc Mediterrani hauria de fer de motor de la recuperació.

S’ho volen fer sols, i així no se’n poden sortir. Esperem que els europeus ens diguin aviat el que hem de fer i tinguin més seny, més credibilitat i més sensibilitat que el Gobierno del Reino de España.

Que Catalunya està fotuda ho sabem els catalans i també ho saben els espanyols, encara que facin veure que no se n'adonen. Espanya recull els nostres impostos i el que ens torna no és suficient per a cobrir el nostre pressupost, i ens obliga a endeutar-nos per quadrar els comptes. A l’hora de pagar, els catalans som els segons que paguem més, després de Balears, i a l’hora de rebre som els desens (no comptem Madrid perquè no hauria de ser una Comunitat). Això a Alemanya per llei no és possible, el qui més aporta és qui més rep. Una Comunitat que paga no pot tenir uns serveis inferiors a una que cobra. Lògic i just. Per entendre’ns: és com si vostè i jo anem a dinar, jo pago el compte, vostè es menja un plat de gambes de Palamós i jo un plat de macarrons; si m’atreveixo a dir "a mi les gambes de Palamós també m’agraden", em contesten que sóc un conflictiu, un garrepa, un insolidari i un escanyapobres.

Catalunya durant el segon semestre del 2012 ha de fer front a venciments de 5.755 milions d’euros i ha demanat un crèdit al govern d'Espanya. El conseller d’Economia ha dit: "Catalunya no té altre banc que el govern d'Espanya". Se’ns emporten els diners, nodreixen el Fondo de Liquidez Autonómica (FLA), i si ens els deixen seran d'aquest mateix fons i pagarem interessos.

Davant d’aquesta situació injusta i paranoica, el Parlament de Catalunya ha decidit, per una majoria clara, tirar endavant la negociació d’un concert econòmic just per a Catalunya i per a Espanya. És un llàstima que el PSC no s’hi hagi sumat. Costa molt entendre que els seus diputats votin diferent aquí que a Madrid (Corredor Central - Corredor del Mediterrani) o que donin suport al País Basc a un concert insolidari i aquí no en puguin votar un de solidari. Estem convençuts que al PSC hi ha més d'un Ernest Maragall.

La majoria dels diputats al Parlament de Catalunya, liderats pel president Mas, han decidit dir prou. Tenim dues possibilitats, dir prou o desaparèixer com a poble. Ho haurem d’explicar en català, castellà i anglès. I també en francès i en alemany.

Ens ridiculitzaran, ens vexaran, ens diran que ara no és el moment. Sempre és el moment per a defensar Catalunya. Per ells mai no és el moment per a tractar-la amb justícia. No podem fer un pas enrere quan hem pres la decisió de dir prou. Si anem tots junts, som invencibles.


"És broma"

En la situació de crisi en la qual es troba Espanya, en què l’endeutament puja cada dia i els ingressos no ho fan en la forma esperada, el senyor Rajoy es veurà obligat a fer un ajust en el seu govern. Em permeto recomanar-li que suprimeixi els ministeris que tenen les facultats transferides a les comunitats autònomes i, també, els que no serveixen per a res i aquells que reben una quantitat superior a la que aporten. Podria deixar el d’economia, amb un nou plantejament. Representaria un estalvi molt important i es podrien finançar millor els serveis bàsics (sanitat, ensenyament i serveis socials) transferits a les comunitats autònomes.

Aquest govern de crisi que proposem el formarien 5 persones:

− President: Mariano Rajoy. Deprimit.
− Vicepresident i ministre d’Economia: el senyor Montoro-de Guindos. Prepotent, superbiós, burleta amb els problemes de Catalunya.
− Portaveu: Soraya Saenz de Santamaria. "Pico de oro".
− Portaveu 2 i virreina de Catalunya: Alicia Sánchez Camacho.
− Director espiritual: Monseñor Rouco Varela. Capaç de convertir en dogma de fe "la sagrada unidad de España".

Poca gent i molts poders. Això sí, per tenir credibilitat haurien de canviar els criteris d’adjudicació de recursos.


Torna a ser seriós

Recordem els criteris d'adjudicació de recursos que el gobierno del Reino de España ha seguit fins ara:

1. Pensant en els vots: AVE a Andalusia, AVE a Galicia.
2. Que tot passi per Madrid: trens, carreteres, autopistes, línies aèries.
3. Per "cuyons": president d'Extremadura.
4. Per lògica: el president socialista d'Andalusia, que combatrà el pacte fiscal de Catalunya perquè necessita el nostre dèficit fiscal per a quadrar els seus números. Lògic.

A partir d’ara, el nou govern de crisi i emergència s’ha de comprometre a estudiar el retorn que tindrà la inversió. Per exemple: el Corredor del Mediterrani té retorn; el Corredor Central, que va aprovar el Congreso amb els vots del PSC, no en té.

Lectura recomanada

El passat 5 d'agost, el professor de l'IESE Pedro Nueno va publicar un article a La Vanguardia, interessantíssim, titulat NEGOCIANT.

Diu entre altres coses que ell, el professor, sempre predica als seus alumnes que la clau d’una bona negociació és la humilitat.

Tot llegint i rellegint aquest article, ens ve a la memòria la prepotència, l'arrogància i el menyspreu al contrari, amb què tracten els assumptes els senyors Montoro i de Guindos.

Esperem que l’article del professor Pedro Nueno l’hagin posat al recull de premsa que cada dia reben els senyors Montoro i de Guindos. Si hi són conseqüents, tot començarà a millorar.

Infinites gràcies, professor.

Jaume Rosell

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1728
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR