e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

22 de Desembre de 2008

Estem arribant al final de la proposta unitària catalana que no ha de quedar curta ni en les xifres ni en els fonaments jurídics, és a dir ni en la substància ni en el dret a obtenir-la. La proposta va acompanyada d’una gradació temporal fins arribar a obtenir el resultat proposat en tres anys. Des del punt de vista de la solidaritat no es pot demanar més a Catalunya ja que, fins i tot en la hipòtesi més exigent, que de les conegudes resulta ésser la de CIU, el dèficit fiscal resultant és, al meu parer, excessiu i, per tant, absolutament generós per part catalana.


No hi ha raons ni jurídiques ni econòmiques per oposar-se a una proposta tan raonadament exposada com no sigui allò de “sostenella y no enmendalla” que tants bons resultats es pensen que els ha donat al llarg de la història, tan típica de la política centralista.
S’està dient que el Tribunal Constitucional tombarà parts fonamentals de l’Estatut que tant Catalunya com les Corts han aprovat. Si aquesta previsió es confirma no farà altra cosa que complicar les coses i posar en evidència la necessitat de fer un canvi a l’articulat de la Constitució que deixi clara la diversitat essencial de l’Estat Espanyol, el qual està composat per diverses nacions i que te diverses llengües i que totes elles han de tenir la consideració d’oficials a tot el territori estatal a efectes representatius. És dolorós el veure com la llengua d’un país com Malta, amb tres cents mil habitants, gaudeix d’un status de llengua oficial a Europa  i la nostra, que en té gairebé 13 milions no te els mateixos drets reconeguts que ells, simplement perquè no és una LLENGUA OFICIAL  a l’Estat Espanyol  Ja sé que els ciutadans de Catalunya som minoria i que aquests canvis constitucionals els han de voler també les altres parts implicades i, sobretot, la direcció dels grans partits espanyols PP i PSOE, donat que llur decantament positiu és indispensable perquè els seus votants ho facin a favor dels esmentats canvis, voler que només es podrà obtenir si s’apel·la una vegada i una altra al seu sentit de la responsabilitat i a la seva voluntat política de construir un Estat veritablement modern.


Si s’ajunten un mal finançament i un acord desfavorable a l’Estatut per part del TC, crec que haurem arribat al límit d’una situació política insostenible i que, a partir d’aquesta situació, es poden produir unes reaccions polítiques imprevisibles que es poden agreujar per la situació de crisi econòmica que afecta tothom. En contra d’aquesta possibilitat hi ha la bona noticia que sobre el finançament de Catalunya s’ha aconseguit una proposta de la majoria del  Parlament de Catalunya i que aquesta proposta serà defensada a Madrid d’una manera, podríem dir,  unitària.


Si aquesta unitat finalment no es trenca i realment el que defensin tots ho defensi també cadascú, aleshores s’obre l’esperança de poder començar a parlar de la possibilitat d’anar junts a trobar més solucions unitàries, plenes de racionalitat econòmica, pels problemes de Catalunya com, per exemple, a)per les infrastructures ferroviàries d’ample europeu necessàries per fer eficaç el transport de mercaderies des dels ports catalans envers Europa i viceversa, i acabar així amb la immensa quantitat de camions que omplen carreteres i autopistes, encaridora del transport  i causa d’un perjudici enorme pel medi ambient; b) per aconseguir, igualment, que aquestes infrastructures ferroviàries, tant per a mercaderies com per a trens de viatgers a gran velocitat, arribin a València i Alacant i acabar amb la vergonya que encara a hores d’ara, no hi hagi destinat, als pressupostos de l’Estat, ni un euro a la connexió, per TGV, de Castelló amb Tarragona; c) per que l’aeròdrom de Barcelona tingui el caràcter d’intercontinental i que ens connecti amb les capitals més importants del món econòmic i financer ...


En resum, a partir d’ara, Catalunya, a través d’una acció conjunta desitjable  dels poders polítics, econòmics i socials,  ha de reclamar i d’exigir al govern de l’Estat la realització efectiva d’aquestes infrastructures i un bon finançament, i no ha de parar de fer-ho fins que aquestes necessitats col·lectives no siguin satisfetes.

Manel Cardenya
Cruïlla de Debat - Penya de l’Ateneu Barcelonès

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1227
6
Comentaris afegits 
Finançament pels qui produïm (Barcelona) 30-12-2008 - 02:34
Els catalans estarem millor finançats quan els treballadors i empreses enlloc de pagar tants impostos a Madrid o a la Generalitat ens els redueixin considerablement. Els diners haurien de ser principalment perqui els treballa, no pas pels polítics.
Kropotkin (Vic) 28-12-2008 - 13:11
CAT IS NOT SPAIN (SILS): ¿Tu quien eres, el presidente del Partido Nazionalsocialista de Sils? Como va eso de las Juventudes Hitlerianas?
CAT IS NOT SPAIN (SILS) 24-12-2008 - 17:52
KROPOKTIN EL PROBLEMA ES UN ES DIU ESPANYA I L'ALTRE DELS ESPANYOLS COM TU JA EL SUPERAREM AMB LA REOPATRIACIO
Kropotkin (Vic) 23-12-2008 - 18:30
Carles Puyol (Catalonia is not jpain): ¿Como llevas el curso de inglés que tenias que hacer? Aún me acuerdo aquella vez que escribiste algo que no era (Catalonia is not Spain). Que risa, jua, jua, jua,.No reia tanto desde lo de Asnar con acento mexicano.
Carles Puyol (Catalonia is not jpain) 23-12-2008 - 15:32
Els unionistes esteu amargats. Quina pena. Potser la professió de futur és psicòleg. "Amic" Kropotkin, només saps fer copiar i engantxar continuament. M'aburreixes. Visca Catalunya lliure!!! Fer un referèmdum és llibertat!!!
TORNAR