e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

19 de Maig de 2009

Ferran Mascarell i la catalanitat

El discurs de Ferran Mascarell al col·loqui de Cruïlla de Debat a l’Ateneu Barcelonès, el passat dia 25 de març, va ser important i il.lustrador. Feia molt de temps que seguíem atentament les manifestacions i escrits  del vicepresident primer de l’Ateneu que s’anaven publicant; i val a dir que les precisions que va fer serveixen per obrir de nou noves esperances. Eren precisions realistes, és clar, no de fer volar coloms, en un País ja cansat de sentir proclames inútils i tip de ser administrat per una gent que no l’estima. I quan parlo dels administradors em refereixo als forans, els qui tenen el poder de veritat: els espanyols de dins i de fora del nostre territori.


Catalunya, com a terra de pas, té els avantatges del progrés en capital humà principalment, i també l’inconvenient de poca solidesa en consciència nacional. Com molt bé va dir Mascarell, existeixen unes vinculacions familiars, econòmiques, històriques i polítiques amb Espanya que fan difícil comprendre, creure o veure que som una nació com les que existeixen a Europa. No obstant això, jo crec que la integració dels nouvinguts es va produint a Catalunya, encara ara, malgrat la inundació de gent no catalana. L’ascensor social encara opera.

Per tant, Mascarell creu que la millor i més realista sortida política és la d’obtenir un Estat plurinacional, que no només toleri l’existència de les diferents nacions que composen la península Ibèrica, sinó que les respecti. Portugal al marge, que ja ho tenen tot. I si això no és viable  ens hauríem de plantejar una sobirania més radical.  Sempre mirant d’anar d’acord mínimament amb aquells qui diuen estimar la Pàtria. I per començar caldria acordar una nova llei electoral  més representativa que l’actual.


A mi el plantejament teòric em sembla del tot correcte, però em faig alguna pregunta. És possible una Estat plurinacional quan els espanyols de fora i de dins no ho senten com a voluntat política pròpia, sinó més aviat al contrari?. Perquè són ells, els espanyols, els qui haurien d‘establir aquesta nova organització de l’Estat. La pedagogia l’han de fer ells i no pas nosaltres, els catalans. Penseu que és possible fer un Estat plurinacional sense plurinacionalistes ? Si això fracassa cal anar per la segona via, la de forçar la sobirania ; i això només es podrà fer via electoral, sense manifestos abrandats i declaracions èpiques que no porten enlloc. El què de veritat fa avançar són les urnes i el discerniment de l’electorat. La nostra força és la democràcia parlamentària tal com s’entén a Europa. Però vigilant que a Catalunya els representats no siguin d’obediència espanyola; almenys la majoria qualificada. Sobren declaracions retòriques de costellada. Cal que els professionals de la política se sentin observats per la ciutadania quan exerceixen les accions d’abast nacional. Que el mandat que rebin sigui per utilitzar-lo vers la llibertat col·lectiva, encara que, com diuen els francesos sigui, “petit à petit”. No cal assolir la terra promesa, només cal saber que estem en el camí que hi porta.
 
Enric Cirici, “Cruïlla de debat”, penya de l’Ateneu barcelonès.
Pasqua del 2009

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1230
1
Comentaris afegits 
El model és Suissa no Kosovo (Barcelona) 19-05-2009 - 18:21
"Mascarell creu que la millor i més realista sortida política és la d obtenir un Estat plurinacional, que no només toleri l existència de les diferents nacions que composen la península Ibèrica". O això o res. No som concients de les implicacions.
TORNAR