e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

21 de Juliol de 2008

Expoli a l'estiu

Tenim la sensació que a l’estiu les coses s’asserenen, com si els problemes s’adormissin enmig de la calor i de la dispersió dels ciutadans, que aquests dies no paren de bellugar d’un lloc a un altre, amb la sana intenció de trencar la rutina del treball quotidià.
Però els problemes hi són i hi ha qui, precisament per tot el que acabo de dir, aprofita l’estiu per prendre decisions que ningú no interpel·larà fins que ja s’hagin consolidat les directrius: tarifes que pugen, “manifiestos”, nomenaments de bisbes o acords contra natura, com el del Museu de Lleida. Els partits fan els seus congressos, i tot quedarà adormit, però fixat i sense resposta, fins al retorn de les vacances. Algunes coses quedaran oblidades, però vigents.


Penso en el Museu de Lleida. Ja m’hi vaig referir en un altre moment. És una qüestió que no ha sortit prou a la llum i no hi ha una opinió pública clara. Cal saber que, fa un parell de setmanes i sense consultar ningú , s’ha signat un document obscur entre el bisbe de Lleida i el de Barbastre, que en teoria es disputen la propietat d’unes obres d’art en litigi, obeint tots dos les directrius de Roma, concretament del cardenal Re. Al Vaticà i al cardenal Re que les obres d’art siguin de Catalunya o de l’Aragó no és cosa que els emocioni; allò que els interessa és quedar bé amb Espanya, que per això,- al seu dia i sense cap mena de problema per part del poble ni de l’església de Catalunya que, covardament, no van dir res - van retallar els territoris mil·lenaris dels bisbats catalans, adaptant-los als límits provincials de l’estat. Ara s’hi han afegit els interessos dels aragonesos que, amb aquesta avinentesa, han vist la possibilitat d’augmentar el seu patrimoni i de donar corda al turisme, com a font d’ingressos extres.


En el document citat hi ha dues coses importants; d’una banda es traspassa la titularitat del bisbat de Lleida sobre les obres d’art al nunci,  ambaixador del Vaticà; per tant l’església catalana ja no hi té jurisdicció. Per l’altra, el bisbe Salinas, administrador temporal del bisbat de Lleida, amb un nou bisbe ja nomenat, es compromet a lliurar les obres al bisbat de Barbastre en un curt període de temps, que sembla que ja ha estat prorrogat. Barbastre és una diòcesi que ha crescut enormement en veure ampliats els seus límits gràcies a l’annexió, decretada per Roma, de territoris procedents de la divisió del bisbat de Lleida. Així, parròquies de parla catalana ara estan sota la jurisdicció de l’Aragó. No podem obviar que dins del territori del bisbat de Barbastre hi ha la principal seu de l’Opus Dei.


Hom té la sensació que tampoc les autoritats civils catalanes, massa depenents de les estatals, no s’han pres l’assumpte amb prou coratge. El Museu està governat per un consorci format pel bisbat, els Amics de Museu i la Generalitat. Ara la major força la té la Generalitat i s’espera que en faci ús. Del Museu no pot sortir-ne res sense el coneixement de la Generalitat, encara que Roma dictamini una altra cosa; però hi ha por que s’hagi acordat alguna mena de copropietat entre l’Aragó i Catalunya i entre els bisbats de Barbastre i de Lleida que desvirtuïn la propietat catalana de les obres. Aquesta propietat està avalada documentalment des de fa més de cent anys, i el Museu en conserva tots els comprovants. No es tracta de “tornar” res a Barbastre, com es diu sovint, perquè no hi ha res que li pertanyi, sinó que s’exigeix que es regalin obres comprades, restaurades i conservades amb cura, que d’altra manera formarien part de col·leccions particulars o de museus de ves a saber on. La societat catalana està de vacances i s’ha despreocupat totalment del tema. L’espoli de Catalunya continua d’una manera pensada i posada en pràctica desvergonyidament amb el vist-i-plau del seu (o del nostre?) govern, plausiblement sota el guiatge del poder estatal. No hem de deixar que, una vegada més, el nostre patrimoni quedi minvat perquè algú de fora decideixi quedar-se allò que és nostre.  D’això sempre se n’ha dit robar. Si el conseller de cultura no posa el crit al cel i no fa complir allò que és just, Catalunya perdrà ignominiosament un altre llençol.


Sefa Amell, “Cruïlla de debat”, penya de l’Ateneu barcelonès.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1303
2
Comentaris afegits 
Carles Puyol (Barcelona-CATALONIA IS NOT SPAIN) 22-07-2008 - 13:25
i a sobre els unionistes españññols ens volen fer creure que això és lo mateix que lo de Salamanca. Són uns manipuladors compulsius
CataluÑa (Andorra) 14-08-2008 - 16:49
You are right Catalonia in not spain, catalonia is part of Spain
TORNAR