e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

04 de Juny de 2012

Amb aquestes paraules ens va respondre una dona del poble d'Anllarinos, ara fa uns anys, quan vam demanar-li si ens podia vendre embotit típic de la zona. No sé com van els embotits aquest any a la província de León, però al conjunt de l'estat espanyol possiblement este año se choriza como hace cuatro siglos. L'estructura social en què se sustenta el compadreo y el amiguismo sembla que viu un bon moment i els diaris ens expliquen dia sí i dia també que el choriceo no tiene enmienda.

El diari El País ha posat al descobert el cas d'un patró de la Fundació de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, que ha estat cobrant durant una desena d'anys un sou il·legal; una cosa d'escàndol.

Ja fa temps que el senyor Alavedra i el senyor Prenafeta van viatjar a Madrid expressament perquè els fessin una foto amb les mans emmanillades i amb pinta de delinqüents molt dolents. Gent que coneixen aquest cas diuen que l'única cosa de què es pot culpar els dos excàrrecs de la Generalitat és de tenir diners fora de l'estat. Si és així i els fiscals continuen investigant aquest delicte, quedarà tanta gent imputada i condemnada que no hi haurà prou presons on encabir-los, i els carrers estaran mig buits perquè d'aquest delicte només se'n salven quatre pelats i honrats de mena i els que cobrem un sou.

On vull anar a parar? Doncs a recordar una història que va passar fa uns anys.

Era el temps en què Felipe González era president d'Espanya; un dels seus ministres, el senyor Serra, va resoldre d'una manera intel·ligent, ràpida i eficaç el gran problema dels militars, enviant-los a casa amb un sou molt bo a fi d'evitar-los la temptació de conspirar. La jugada ens va sortir molt barata, però els ciutadans que no van copsar la bondat de l'operació es van enfadar molt; avui ja tots considerem que aquella va ser l'única actuació reeixida en l'esforç per democratitzar el país. Tot seguit, i vist l'èxit, sembla que el govern va considerar que ja es podia fer cosa semblant amb la judicatura. Es devia discutir el tema i es diu que el senyor González va imposar el criteri de continuar per arranjar les forces d'ordre públic; el senyor Serra li va dir que s’equivocava, perquè el sou d'aquests senyors no venia de l'Estat sinó de les clavegueres.

Però allà manà el senyor president i es va fer el mateix que durant el govern de l'any 1898, quan es va dir als colons cubans: Ahora van a saber con quien están tratando; i al cap de poc, la independència de Cuba i, com a torna de l'episodi històric, aquell final tan patriòtic, heroic i estúpid de l'armada espanyola.  Per al govern de Felipe González el resultat va ser semblant: dos ministres a la presó, molta porqueria per tot arreu i un fracàs estrepitós, aquesta vegada sense barcos ni honra. I la judicatura ha continuat campant amb molta honra i amb l'estatus reforçat.

Podem suposar que si el diari El País apliqués a la resta de l'estat el mateix afany per trobar delinqüents que aplica a Catalunya, sortirien com a bolets els imputats, i sense cap condemna. No voldríem exagerar, però pensem en el que ha passat amb els Albertos, amb els responsables de la Bancaixa i Caja Madrid, amb els Gurtel, etc. etc. Doncs que tenen butlla per no ser fotografiats amb les manilles posades, i si la tenen és que algú els la dóna, o potser qui els ha d'emmanillar no s'atreveix a fer-ho.

El president Mas fa pocs dies va declarar al Parlament que no es podia imaginar què passaria amb una entitat bancària catalana que hagués fet les barbaritats que podem suposar que ha fet BANKIA.

Ara el vaixell s'esfondra i tothom salta per salvar-se; les rates també, i potser amb el desgavell queden en evidència més xorissades. Vés a saber quants inculpats poden sortir des d'ara mateix; i si la cosa arriba al final i tots els choriceros queden imputats, hi haurà un problema molt gran: qui castigarà tota la colla d'inculpats? Qui jutjarà els jutges? Aquesta és una qüestió que no té remei. En aquest estat que es diu Espanya, la corrupció és tan transversal que seria impossible castigar els qui s'han passat la llei per l'arc de triomf.

Tenim un problema afegit; els nostres homes públics, a més de corruptes són, en general, ineptes, d’una ineptitud que esvera.

No estem dient que a Catalunya no tinguem corruptes i ineptes; però hi ha raons per creure que avui i aquí tenim al capdavant del país gent honesta, capaç i responsable, mentre que enllà tot continua com fa quatre segles.

El País és el millor diari de tots els que es fan a Madrid, un diari tècnicament molt bo, i sap greu que s'hagi apuntat a la campanya anticatalana que tan bons resultats electorals deu donar fora de casa nostra. No seria just retreure-li que hagi desemmascarat els impresentables de l'Hospital de Sant Pau, però sí fer constar que si volen que ens fiem del que es diu a les seves pàgines, han de ser més imparcials; és més, volem agrair a aquest diari madrileny els quatre magnífics articles que va publicar en els seus suplements d'economia del mes març, en els quals es posa de manifest l'estructura clientelista, decadent i corrupta d'aquest estat, i que ens han suggerit escriure aquestes ratlles.

A Catalunya encara podem presumir de moltes coses i, entre d'altres, de l'estructura de la nostra societat, que no té l'esquema tronat, antic i pervers que s'estila a les espanyes. Per tant, la independència és l'única solució a tots els mals que hem enumerat, l'única per arribar a un país pulcre i pròsper.

Algú ho havia de dir.

Jordi Fort
Cruïlla de Debat

Barcelona 2 de juny de 2012

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2172
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR