e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

04 d'Agost de 2008

En Brossa fa dissabte a Can Picasso

Em truca el meu germà Benet: “ Vols venir aquest vespre al Museu Picasso? tinc una intervenció en la representació de l’obra “ En Brossa fa dissabte a Can Picasso”. “ Doncs ... sí”. “ Et faré arribar dues invitacions”. “ No cal, val més el missatger que dos  tiquets de jubilat per entrar al Museu”.

 En Benet Rossell ( Ager 1937) és un artista visual interdisciplinari i investigador. Al llarg de la seva dilatada trajectòria ha conreat l’acció, la instal·lació, la pintura, l’escultura, el cinema, el vídeo, la poesia...

En Joan Brossa me l’havien presentat, però pràcticament no el coneixia. Va néixer a Barcelona el 1919 i va morir,  també a Barcelona,  el 1998. Poeta i dramaturg, formà part del grup Dau al Set.  Catalanista, durant la guerra civil s’allistà a l’ exercit republicà.   Són coneguts els seus poemes visuals. Tenia una percepció radical i trastocada de la realitat. Sota una aparença de deixadesa i falsa timidesa, era tot un personatge. L’obra d’en Brossa és molt abundant. El seu despatx era  el més desendreçat i desorganitzat del món.

 L’obra s’inicia quan han tancat el Museu,  i es desenvolupa per les distintes sales, amb un públic que es va traslladant d’un lloc a l’altre. L’espectacle està inclòs dins dels actes del GREC’08.  Pensat per l’Ester Xargay, escriptora, i Carles Hac Mor, poeta i agitador cultural, el conduïa en Carles. Començava situant al públic dins de l’obra i avisant que els actors coneixien el seu paper, però que tenien prohibit assajar i que no cercaven l’èxit, sinó el fracàs. M’ho vaig creure. En una representació anterior, l’actor Carles Sales, allí present, ho havia fet bé i l’havien castigat posant-lo de cara a la paret amb una llufa de Picasso penjada a l’esquena. En Carles va presentar uns números “d’antimàgia”,  en record, suposo,  de la fascinació que en Brossa sentia per la màgia. Un exemple: Després de treure les cartes marcades de la baralla i remenar-les bé, una senyora del públic en va escollir una i la va ensenyar a tothom:  el nou d’espases;  després de tornar-la a la baralla i de remenar a fons, en Carles en va treure una altra que,  sorprenentment,  no era el nou d’espases sinó  el rei de bastos.  El públic aplaudia i reia el que passava que era  inesperat. Tot transcorria en un ambient divertit d’absurditat. Al principi pensava: quina ximpleria!  Després, tot  imaginant-me els meus amics i coneguts rics i famosos, preocupats pel rendiment, per l’èxit, per la seva imatge i pel reconeixement social, em vaig entregar al divertiment com els amics d’en Brossa i vaig acabar rient, aplaudint i passant-m’ho bé.

En Benet va fer una mena de “collage concert”, dedicat a Picasso i a la seva relació amb l’art negre africà.  Com a preludi, el cantant Carles Andreu va interpretar a capel.la una cançó popular mallorquina.  Mentres,  es repartien  uns  pai pais  als presents. Tots  vam acabar formant una imperceptible secció de vent,  que s’integrà en la peculiar orquestra de percussionistes ideada per en Benet. Aquesta orquestra,  integrada per la historiadora de l’art Lydia Oliva, l’artista Jaume Xifra, el poeta Joaquim Sala-Sanahuja, el cineasta i comissari d’exposicions Pascal Letellier i el cantant Carles Andreu,  va interpretar una partitura inexistent amb martells i nous trencades en directe. La batuta del director d’orquestra es transformava aquí en una munió de micro batutes,  que en Benet duia enganxades a unes ulleres fosques, i que els intèrprets mai no van poder veure perquè ell els hi va girar l’esquena en tot moment,;  però això no va impedir que es formés un xivarri impressionant que contrastava amb la quietud del Museu Picasso.


Altres números: La representació, justificació i ambientació a Paris del millor quadre que  Picasso mai   no va arribar a pintar.  Era el millor perquè tothom se’l podia imaginar al seu gust.  O  l’observació de la longitud del llit del quadre” Ciència i caritat” que Picasso va pintar quan només tenia 14 anys. Observat anant de  dreta a esquerra,  el llit passa de tenir una llargada exagerada a ser un llit de dimensions reduïdes. Es destaca  la semblança de la monja amb una de les Senyoretes d’Avinyó. Diuen que tot això ho han descobert els amics de Brossa;  els gestors del Museu no se’n havien adonat. El recital d’una poesia de Brossa “ Res de res” per una poetessa francesa, vinguda expressament de Paris. I moltes més coses  lògiques- il·lògiques,  absurdes i divertides. Només hi vaig trobar un contrasentit, per comptes de riure i aplaudir, el públic havia de plorar i xiular, per a aconseguir el fracàs que reclamava el conductor Carles Hac Mor.


Jaume Rosell
Cruïlla de Debat- Penya de l’Ateneu Barcelonès

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1729
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR