17 de Juny de 2008

Els trens

Els trens de rodalies són un pou de sorpreses. Sense anar més lluny, el 14 de maig, el tren de les 10’35 cap a Vilanova i la Geltrú, estava anunciat a aquesta hora en els panells de l’estació de Pg. De Gràcia. Enlloc seu va passar un tren que no va parar i, més tard, uns 10min. va passar el de les 10’35. Per tant, encara no està aconseguit que els trens compleixin el que diuen els mateixos dirigents que fan els horaris.

Abans de tot això, va arribar el flamant tren de l’aeroport. Aquest sí que té premi. Té premi qui aconsegueix pujar el graó i, sobretot, pujar la maleta, de vegades de grans dimensions, a una alçada d’uns 60 cm. respecte de l’andana. Una sola porta d’aquest tren, dedicada a les minusvalies, està a una alçada convencional però dubto que una persona en cadira de rodes, hi pugui accedir. Tothom que va a l’aeroport porta alguna maleta i no tothom és jove, ni té força. Tant per pujar com per baixar, la majoria de la gent té dificultats, però es veu que ningú se n’ha adonat de com són d’estranys els vagons d’aquest tren. Quan es paren, deixen anar una petita plataforma, estreta i sorollosa, per on s’hi han d’enfilar les persones i les maletes o els cotxets de criatures. Tota una exhibició d’equilibri i de força. Sempre hi ha qui ajuda els altres, gent voluntària que veu, de seguida, la impossibilitat de la maniobra d’entrada al tren, cosa que els ferroviaris encara no han vist.

Ara ja no es parla dels trens com tampoc de la necessitat d’un aeroport a l’alçada de les circumstàncies. Ara el tema és l’aigua. I així anem, de tema en tema sense acabar de resoldre’n cap.

Sefa Amell
15 de maig de 2008.