e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

28 de Setembre de 2008

A vegades les coses que semblem fàcils són molt complicades, i des de la complexitat s’han de trobar solucions clares i senzilles que pugui entendre la gent.

És possible que la negociació pel finançament de l’economia de Catalunya acabi malament, vistes les declaracions de polítics espanyols i el clima anticatalà de tot l’Estat. I si no és així, molt millor, però l’escenari al dia d’avui no desperta pas cap optimisme.


Si el resultat és minso, que és una previsió raonable, els protagonistes, probablement ens explicaran com un èxit el resultat. Entre nosaltres hi ha prou consciència espanyola i por a Espanya, i, encara més, determinats interessos polítics personals, que fan possible la necessitat d’envernissar un deficient acord. Ho hem vist manta vegada. Com que el més possible és que es pacti una petita millora sobre les xifres actuals, això possibilitarà que s’allargui una mica més el termini per la fallida. I d’aquesta manera la cosa pugui continuar sense traumes immediats. I qui dia passa anys empeny que és l’ambició política des de fa molts anys. Però finalment esdevindrà una crisi profunda d’Estat. Les relacions financeres entre comunitats i amb l’Estat han de ser unes altres, però el problema és que els espanyols no creuen en cap organització que no sigui la unitat i les “provincias”. L’organització plural, federal, confederal, autonòmica...del que en diuen Espanya no està en el seu programa. Ara o més endavant caldrà resoldre el fons del problema amb els esgarips que això comportarà. Els països mediterranis no poden sofrir permanentment un tracte colonial com si fos la seva obligació connatural.

La recepta únicament acceptable, provisionalment ara, és que les nostres finances relacionades amb l’Estat facin possible, almenys, el final de l’espoli. Que quan es faci una balança fiscal, com la publicada recentment, Catalunya es situï al lloc que li correspon.

Les  manifestacions de l’onze de setembre, les banderoles o els domassos als balcons i incloses manifestacions amb discursos abrandats seran inútils o contraproduents. En aquests moments el problema és aritmètic. Sobra la xerrameca política.

Amb l’aprovació dels pressupostos espanyols tenim un poder polític a utilitzar, i aquest es el camí dels fets sense tantes paraules. Decisions senzilles, dures i valentes, sense necessitat de declaracions solemnes que amaguen feblesa i infidelitat.

Al meu entendre la clau de volta, aquesta vegada, són els diputats socialistes catalans al congrés el dia de la votació dels pressupostos de l’Estat. Estan disposats a estar amb Catalunya o amb el PSOE? Així de senzill.
Si el PSC vota contra el propi País penso que el Sr. Montilla quedarà absolutament fora de joc i llavors ERC hauria de respondre de forma immediata amb la retirada de la confiança en la presidència catalana. Si no ho fa, CiU estaria obligada a un vot de censura parlamentari al Parlament Català. Tothom ha de posar-se en evidència sense escarafalls.
Si els pressupostos espanyols s’aprovessin amb el concurs i ajut del PP es veuria clarament que “votar Zapatero” és acostar-se al PP, desmentint la campanya electoral del PSC català en les darreres eleccions espanyoles.


Que tot plegat pot portar a una crisi de grans dimensions, és segur. Un dia o altra caldrà afrontar-s’hi, si no es vol una Catalunya arruïnada.
He escrit abans, en una altra ocasió, que no cal reduir les aportacions a les comunitats autònomes, el que cal és aprimar l’Estat. No es pot convertir l’Estat de les autonomies en una ficció sense transcendència sobre l’Estat unitari històric i totpoderós a la francesa. Res de “casa gran” ni “d’independència el 2014”. L’acció és immediata al parlament espanyol i al català. Estarem a l’alçada aquesta vegada?

Enric Cirici
Cruïlla de Debat, penya Ateneu Barcelonès

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1236
2
Comentaris afegits 
Menys govern implica més llibertat (Barcelona) 30-09-2008 - 18:48
"He escrit abans, en una altra ocasió, q no cal reduir les aportacions a les comunitats autònomes, el que cal és aprimar l Estat" Quan els governs creixen, afoguen als ciutadans. Carreteres, escoles, sanitat i seguretat, i cap cosa més q sigui pública
Carolina (Barcelona) 29-09-2008 - 13:24
Als catalans ens fa por la confrontació, i per això acabem sempre acceptant qualsevol plat de llenties. Ja va sent hora d'acabar amb aquest acolloniment que ens estremeix quan Madrid parla. Necessitem nous lideratges, abans no sigui massa tard!
TORNAR