e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

14 de Desembre de 2008

Ser català i mantenir el somni nacional dins la realitat estatal i castellana és esquizofrènic. Estic obligat, per tenir una figura legal en el món polític, a figurar com a espanyol en tota la documentació i identificació que em són necessàries,   pel fet que Catalunya pertany a l’Estat espanyol. L’origen del meu drama,  i el de molts més, és que som considerats i tractats com un botí de guerra des de fa 300 anys,  i no tenim, en la pràctica, els mateixos drets de qualsevol ciutadà d’un país reconegut. Tots sabem que si bé sobre el paper som espanyols, amb tots els drets, els catalans exercents no tenen cap possibilitat de ser president del govern, per exemple. I això passa amb molts altres drets que no cal enumerar; tothom ho sap per experiència. Tres segles d’ocupació han eliminat del mapa europeu un color diferencial. No existim políticament per a ningú.

Possiblement la memòria de la nostres derrotes històriques i la pèrdua progressiva de la identitat estan molt difuminats pel temps. Molts catalans han pogut perdre la consciència de pertànyer a un país amb història pròpia i amb voluntat de ser. I tenim una por ancestral incrustada en el nostre subconscient,  fruit de  les repressions. No podem mai oblidar, encara que molts no sàpiguen els detalls de la derrota de fa tres segles, que varem tenir el cap del General Moragues penjant en una de les portes de la muralla de Barcelona, dins una gàbia i durant anys, perquè fou el defensor de la nostra existència davant Felip V. Fins llavors érem reconeguts com a poble a tot arreu. Això per  l’historiador és difícil d’esborrar de la memòria, però per a molts es tracta d’aventures passades o desconegudes.

Efectivament,  podríem tenir dubtes de tornar-ne a parlar com a fet polític viu, després de 300 anys; perquè això va passar al segle XVIII. Però el cas és que les humiliacions de la nostra pàtria han continuat fins un passat molt més recent en el temps, i dins d’un estat que no ens ha estimat mai. Generacions vivents recorden repetides agressions: monàrquiques, republicanes o simplement dictatorials. Som un País al qual els anys trenta i quaranta del segle XX li van assassinar el President, el Cap de la oposició i el mateix president del Barça. I d’això no fa tant de temps.

Els perdedors de qualsevol poble sempre tenen gent disposada a ser col·laboracionista amb l’ocupant: a la vista està que avui mateix la gent amb moral de derrota acceptin democràticament que ens manin i representin partits d’obediència espanyola. Així  s’explica també que gent del món econòmic que creiem catalana  pugui convidar la Sra. Magdalena Alvarez, ministressa  espanyola de foment, que tant de mal  ha fet i fa a Catalunya, a donar lliçons en unes jornades sobre economia a S’Agaró. O que les sindicals teòricament catalanes s’aliniïn amb els espanyols per evitar el traspàs dels trens de rodalies, quan el poble senzill, que és el que diuen representar, n’és la primera víctima.

Ens queda però una societat civil que no ha dimitit i que resisteix amb la millor de les heroïcitats que és la del treball de cada dia. Que té consciència de catalanitat, que té papers espanyols perquè els és impossible el seu rebuig per poder sobreviure, però que, malgrat la continuada humiliació, aguanta els embats continuats de paraula i fets de l’espanyolisme. En el seu interior ja sap  què vol, sense necessitat de parafernàlies polítiques que emmascaren la voluntat de molts.


La recepta per a l’alliberament, dins d’una Europa democràtica, és el vot en qualsevol de les eleccions que es presentin. Cal preguntar-nos sempre si el candidat representa Espanya o Catalunya. I no és tant difícil saber destriar.
 
Enric Cirici, Cruïlla de  Debat, penya de l’Ateneu barcelonès.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1218
4
Comentaris afegits 
volem la independencia ara aquest vespre (sils) 22-12-2008 - 16:48
ser catala i tolerar institucions que donen altaveus a baabdarres que han aconseguit anular el catala de suisair es una aberracio
Carles Puyol (Catalonia is nos jpain) 22-12-2008 - 12:57
Sr. Cirici: L'animo a seguir escribint en aquesta direcció. El problema que tenim com a Nació és la poca consciència de la nostra història. Si féssim una enquesta ens deprimiriem. Per tant la societat civil no pot claudicar en el dia a dia
Josep (Banyoles) 17-12-2008 - 15:34
Perquè el to de l'article no sigui incendiari no cal posar-hi les z. L'esbòs de qui és i com està la nació catalana em sembla correcte. Al gra i de manera simple. Que surti, si us plau, un partit polític que ho plantegi així de clar i actui en conseqüènci
Morfeu (El país dels somnis) 15-12-2008 - 13:42
Zzzzzzzzz.
TORNAR