e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

17 d'Abril de 2011

El miracle de Sant Jordi

Sant Jordi ha estat incapaç de matar el drac i alliberar la donzella. Per molt que a la façana de la Generalitat hi hagi representat el sant, el país segueix, pel que fa a drets nacionals, tal com Felip V el va deixar. L'esforç de generacions, amb els seus màrtirs inclosos, tot just ha servit per a assolir allò que s’anomena una comunitat autònoma i que, a més, hom pretén aigualir i equiparar a altres regions castellanes; regions que no volen altra cosa que copiar el que ells, els espanyols, consideren “las provincias catalanas”, i que amb el propòsit d’igualar realitats molt diferents, i sense valorar diferències essencials -entre elles la llengua-, reclamen disposar de les mateixes competències, ja siguin traspassades o en tràmit; fet que algú va definir com el “café para todos”. Com que les realitats econòmiques són desiguals, una acció espoliadora de l’Estat condemna Catalunya a pagar el cafè de tots.

 

L’èxit de Sant Jordi en aquest aspecte de relacions estatals no és pas massa notori; deu ser perquè el sant protector no ha existit mai, o perquè la seva força fructifica en altres instàncies metafísiques o és administrada, arran de terra, pel Vaticà -que s'entén amb els Estats i no amb les nacions ocupades per pobles aliens. Però, vés per on, Sant Jordi i, en part també, la mare de Déu de Montserrat no han deixat de fer miracles, i els fan amb notorietat sorprenent, com en aquest tan important: el de la integració de la immigració que ha arribat a Catalunya en successives onades i que hem assimilat en el temps, malgrat la complicitat negativa de tots els governs espanyols, que han maldat per evitar-ho. I no podem negar que, tot i la força de l'ocupant, l'esperit de Catalunya, més o menys malmès, segueix viu i amb l'esperança de l’alliberament total. És el miracle que celebrem cada any el 23 d'abril.

 

Les roses, el virolai i altres manifestacions del nostre poble han estat finalment irresistibles per a alguns grups d’immigrants que no es proposaven ni es plantejaven ser catalans, i que malgrat les opressions de tota mena, han acabat sentint-se’n. El dia de Sant Jordi cal contemplar els amants amb les roses com a signe d'estimació recíproca, i de fidelitat a la tradició d’oferir-se flors. Els nouvinguts s'uneixen, sense adonar-se’n, a un poble que els acull, i acaben cantant els himnes de Montserrat i altres de més significació. El miracle de Sant Jordi existeix; és la integració pacífica, amorosa i passional d'una gent que necessita una terra nova i que l'ha trobat entre els catalans. No és possible anar contra la rosa ni contra els llibres que hem afegit a la festa com a símbol de cultura. Altres pobles també han fet de les flors -roses o clavells- signes de confraternització i alliberament. Nosaltres ja fa molt de temps que vivim del miracle.

 

Celebrem, doncs, amb emoció i a través de l'amor que els vells i nous ciutadans professen a la seva antiga i nova Nació que és Catalunya, la festivitat de Sant Jordi integrador; i que amb la idea del “dia del llibre” es consolidi una crida comuna per a totes les cultures que conviuen en pau entre nosaltres.

 

Esperem i preguem que les meravelles de Montserrat i de Sant Jordi no siguin mai declarades festes laborals, ja que són diades més importants que les altres festivitats menors. Són un miracle.

 

Enric Cirici

Cruïlla de Debat

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1479
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR