12 de Juny de 2008

El govern de l'estat i Catalunya

Encara que no hagin passat els cent dies que s’acostuma a donar a tot nou govern per comprovar cap on vol dur el país, és bo de mirar vers el futur amb el desig que la pau, la justícia i la llibertat imperin a la nostra societat, i que el diàleg entre persones, entre partits i entre pobles, sigui la norma ideal de prendre les decisions que a tots ens afecten.

La veritat és la realitat de les coses, deia Jaume Balmes; doncs bé cal partir de la nostra realitat i no intentar vendre’ns realitats inexistents. El futur de Catalunya s’ha de fonamentar en el reconeixement d’aquesta realitat nostra, realitat que ha estat definida en el projecte d’Estatut del 30 de Setembre. Malgrat haver estat retallat, els experts ens diuen que el que n’ha quedat és millor que el que teníem. El resultat ha estat votat i aprovat en referèndum pel poble de Catalunya i, malgrat això, encara va ésser dut al Tribunal Constitucional i estem pendents del seu pronunciament. Fóra lamentable i inaguantable que allà el retallessin encara més, puix que, en lloc de fonamentar les nostres institucions en una roca més dura, les hauríem de tornar a construir en aquesta mena de llim que tants anys fa que dura, i que obliga, una vegada i una altra, a tornar sobre les mateixes qüestions.

Aquest parèntesi ha dut la calma a molta gent que ha vist en el resultat de les eleccions un mal averany pel país. Cal demanar, i exigir, als qui les han guanyat a Catalunya, i que manifesten voler representar i defensar els interessos del nostre poble al Congrés dels Diputats, al Senat i al Govern de l’Estat, que exerceixin la seva responsabilitat, atorgada pel vots, d’una manera lleial, eficient i sense subterfugis. Tenen l’autoritat i en tenen l’obligació. És més, el fet de formar part de la mateixa família política que detenta el poder, els obliga encara més. És per això que les seves decisions haurien de poder ésser fiscalitzades per la part del poble català que els ha votat, cosa que només serà possible si tenen la voluntat de tenir grup parlamentari propi. El faran?. Tant de bo!. Al nostre entendre aquesta és la prova del foc.

Ens queda pendent a hores d’ara el paper que podrà fer CIU amb els seus deu diputats. Pot ésser fonamental donada l’estabilitat que pot atorgar al Govern amb una majoria tranquil·la. Aquest suport, però. no l’ha de donar a canvi de no res; les seves contrapartides han d’ésser ben visibles per demostrar als seus votants que realment Catalunya, gràcies a ells, és respectada i que el seu esforç solidari és reconegut i valorat. La publicació de les balances fiscals, la inversió de l’Estat en les infrastructures necessàries a Catalunya i un bon finançament de Catalunya, són objectius primordials.

Manel Cardenya
Cruïlla de debat - Penya de l’Ateneu Barcelonès