e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

20 de Setembre de 2008

El silenci del negociadors pel finançament de Catalunya que en resulta de l’aplicació del nou Estatut és molt significatiu, com també ho són les paraules del Sr. Alfonso Guerra, en presència de Rodríguez Zapatero, sobre ser o no socialista...,com si aquest fet  condicionés l’actuació en benefici del propi país. Quantes vegades no han actuat ell i el Sr. Felipe Gonzalez com andalusos abans que no pas com socialistes espanyols? Recordi’s l’AVE  o els immensos beneficis que representa per Andalusia la situació actual. El que ha de fer el Sr. Guerra és callar i no posar obstacles al compliment de la llei - en aquest cas  l’Estatut de Catalunya - que ell mateix va aprovar després de passar-li el ribot pel damunt, com descaradament va proclamar.

Estem davant d’una situació molt interessant en la que s’està defensant per a Catalunya tant el “fuero” com el “huevo”, és a dir tant el procediment com el resultat del finançament de Catalunya, i tot això desprès de la publicació de les balances fiscals. Ja no ens poden dir que no som solidaris, perquè el que demanem deixa encara un marge molt ample per la solidaritat. Per què doncs s’oposen a les nostres raons?

Deixant de banda l’argument de la crisi econòmica que s’ha convertit en una excusa de mal pagador, jo crec que la resposta la podem trobar en el contingut d’un magnífic article que l’historiador  Ferran Mascarell  va publicar a l’AVUI el dia 9 de Setembre d’enguany (“FINANÇAMENT, PACTE I MODEL”). Aquest article, al meu parer, hauria d’ésser de lectura obligada per tothom que vulgui veure la transcendència del moment actual. Ell explica que en la situació actual es dirimeixen tres qüestions molt importants:
1.- El model d’Estat (federal-asimètric o plurinacional)
2.- El pacte constitucional (està en qüestió el pacte del 1978)
3.- El sistema del finançament (el “cafè para todos” no és l’horitzó final del catalanisme)
Evidentment l’article diu moltes més coses, però jo l’he fet servir per demostrar que el regateig que Madrid ja ens està fent pel finançament té un rerafons:  el que realment els importa és el model d’Estat. I aquí nosaltres no podem badar. Cal mantenir-nos ferms i no deixar-nos reduir per cap xifra. Hem d’arribar fins al fons i sortir d’una vegada d’aquesta trampa. Catalunya no és una autonomia més, Catalunya és una nació i té unes ambicions que sobreïxen de l’estructura política actual que ens enfarfega.

Aquesta és la responsabilitat de tots els negociadors catalans, i tant de bo la unitat de tots sigui una realitat que faci prevaler l’interès col·lectiu a l’interès de partit.

Manel Cardenya
Cruïlla de Debat. Penya de l’Ateneu Barcelonès

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1278
2
Comentaris afegits 
Francisco Javier (Barcelona) 21-09-2008 - 01:50
De nuevo vertiendo su odio de regionalistas españoles sobre Andalucía. En España sólo se nombra a Andalucía para utilizarla. En las balanzas fiscales pactadas entre Madrid y regionalistas catalanes, Andalucía ocupa el sexto lugar. Manipuladores.
Carolina (Barcelona) 20-09-2008 - 23:05
La trampa és el concepte d'Espanya que impera des de fa tres segles: uniformement organitzada, econòmicament subvencionada i culturalment castellana. La pregunta és: què hi fem, aquí? Cal treballar per la sobirania política, sense desviar esforços.
TORNAR