e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

30 de Novembre de 2012

Crisi i futur (2)

En un article anterior defensava la necessària reindustrialització de Catalunya per poder sortir de la crisi.

Esmentava, sense poder-hi dedicar massa espai, que calia un canvi de consideració social de l’investigador i de l’empresari. Un fet recent sembla demostrar que anem pel bon camí i cal destacar-ho. És que el pregó de les festes de la Mercè a Barcelona va ser encomanat al científic i gestor Lluís Torner, director de l’ICFO (Institut de Ciències Fotòniques).

Al marge de l’interès del seu discurs, optimista i engrescador, és important la presència al Saló de Cent d’una personalitat de la recerca que no ha hagut de ser reconeguda abans fora de Catalunya per ser-ho a casa nostra. És un pas que demostra que ens estem adonant del potencial que té Catalunya a nivell europeu i mundial en certs àmbits de la recerca. No és un somni pensar en Barcelona com un pol de la xarxa de recerca mundial en més d’un àmbit.

Ara toca convertir en un mercat global aquest coneixement d’alt nivell en productes i serveis atractius. Cal promocionar el que tenim i per això calen empresaris. Cal recuperar l’esperit valent d’aquells que, d’una manera totalment impensable,  van donar lloc a una revolució industrial en un país on no hi havia matèries primeres. Sense oblidar la importància d’analitzar,  per part d’experts, quines són les troballes de la recerca que poden tenir aplicacions al mercat i de quina manera. És el que els anglosaxons anomenen mentoring.

Aquesta recuperació de l’esperit emprenedor no es fa en quatre dies, i menys després de molts anys de desprestigi generalment no merescut. Ha de ser fomentat a l’escola –hi ha iniciatives interessants en aquest sentit– i potenciat a tots nivells. De la mateixa manera que els nostres avantpassats emprenedors eren respectats i es reconeixien els seus esforços, cal fer el mateix amb els que, en temps difícils com els actuals, no busquen el benefici immediat sinó que tenen projectes a mig i llarg termini. Fins i tot hem d’aprendre a valorar aquells que no triomfen, ja que qualsevol activitat de risc, i ser empresari ho és, pot no arribar a la meta proposada. Ho han intentat i tenen dret a tornar-ho a fer, dret que actualment es nega moltes vegades, realment o moral.

Catalunya està iniciant el camí cap a un estat propi. La seva indústria, la tradicional i la nova, ha de ser un dels pilars en què es fonamenti l’economia sense que aquest creixement afecti negativament el turisme i, tot al contrari, estimuli els serveis.

Fa més d’un segle no hi havia matèries primeres, es copiava el que es feia fora i s’invertien a les indústries els diners procedents de l’agricultura, que era la seguretat d’aquell moment. Ara seguim sense matèries primeres, però tenim coneixements propis i cal treure diners d’activitats especulatives considerades segures, per donar lloc a empreses noves o reforçar les existents. Tot i que es podria apel·lar a la il·lusió que pugui representar l’inici d’un camí nou com a motiu d’aquest canvi de criteri, cal començar a pensar mesures econòmiques que impulsin aquest transvasament de capitals cap a l’economia productiva.

Aquestes qüestions haurien de tornar a ser motiu d’atenció i debat no només en cercles més o menys especialitzats sinó també en mitjans més populars. És una qüestió de país. És un repte de futur.

En l’anterior article dedicat a crisi i futur també apuntava que la recuperació i renovació del teixit industrial de Catalunya pot significar, altra vegada, l’enfortiment d’una classe mitjana que doni cos a un teixit social més homogeni,  i sense les diferències (molta riquesa en mans de molt pocs) que es donen en els llocs on domina l’economia financera. Per reforçar l’afirmació em remeto a Michael Hudson, professor a la Universitat de Missouri, que denuncia el que ell anomena la transició d’Europa de la socialdemocràcia a l’oligarquia financera; o a Randall Wray, que afirma, i no és sol en aquesta opinió, que la crisi americana del 2008 no és només conseqüència de les hipoteques escombraria, sinó que hi havia unes causes profundes que empenyien l’economia cap a una activitat essencialment financera en detriment de l’activitat centrada en la producció.

En resum: cal aprofitar les lliçons del passat i les possibilitats del present per redreçar una situació difícil però plena de possibilitats.

Ramon Garriga - Grup Cruïlla de Debat - Penya de l'Ateneu Barcelonès

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
995
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR