e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

14 de Setembre de 2012

Crisi i futur

L’actual crisi (econòmica, financera, de valors...) obliga a prendre les mesures necessàries per suportar-la amb el menor desgast possible, i a analitzar els factors que ens hi han portat per tal de sortir-ne el més aviat possible i evitar que es repeteixi.

Són moltes i diverses les causes de la crisi. Ens fixarem en una que feia temps que es produïa i que s’acceptava sense crítica: el predomini de l’economia que podem anomenar financera (o especulativa) per sobre de l’economia productiva (o creadora de riquesa real). I aquesta va ser una pràctica generalitzada fins i tot en països, com Catalunya, amb una forta tradició industrial.

Són diverses les raons que ho poden justificar, moltes d’elles conseqüència dels corrents ideològics que van ser majoritaris entre els generadors d’opinió (atacs sistemàtics contra l'empresariat presentat com l’enemic de la classe obrera, desprestigi dels estudis tècnics...), acompanyades d’una pèrdua de valors com l’esforç, l’acceptació del risc... i amb la promoció d’altres objectius com la seguretat, un estat del benestar on tot són drets però sense massa deures...

Penso que el món evoluciona en positiu i, per tant, l’anàlisi no ha de servir per enyorar situacions passades. Cal mirar el futur. Cal però veure quins són els trets característics que en el passat ens han portat a créixer, per recuperar-los, adaptant-los a les noves situacions.

Francesc Flos i Calcat, en la seva Geografia de Catalunya de l’any 1896, ja posa de manifest la importància del moviment fabril a Catalunya que compara amb Anglaterra, Alemanya, França, Bèlgica... i esmenta com elements que han contribuït a fer sobresortir la indústria catalana sobre la resta d’Espanya el geni actiu i treballador de la gent del país, el seu caràcter d’iniciativa i el seu temperament sobri, qualitats importants per al progrés de totes les fonts de producció. Aquesta revolució industrial que Francesc Flos albira ha marcat la Catalunya moderna de manera que es pot afirmar que forma part del seu ADN.

Per això penso que un dels camins que cal seguir per sortir de la crisi d’una manera sostenible és mitjançant la reindustrialització de Catalunya, que no s’oposa al també necessari creixement del turisme i els serveis. Una reindustrialització fonamentada en la tecnologia, tant aplicada a les indústries tradicionals com emprada com a origen de nous sectors industrials i amb unes empreses repensades com a font de progrés i de realització personal dels que hi participen. Empreses modernes on l’ètica i la responsabilitat social siguin elements inherents a la seva existència.

Pel que fa a la tecnologia, tot i que hi pot haver possibilitats en qualsevol sector, cal aprofitar aquells on disposem de recerca de primer nivell i/o de circumstàncies favorables. Entre aquestes ens podem referir, per exemple, a que Barcelona és la capital mundial del mòbil fins al 2018, que cal plantejar seriosament l’estalvi d’energia i l’ús de les renovables... De centres de recerca de primer nivell Catalunya en té en àmbits com el de la biomedicina, la biotecnologia, l’òptica avançada... i altres.

Calen dues coses més; inversió i recuperació dels valors que ens han caracteritzat com a poble.

Parlar d’inversió en un moment de crisi sembla un contrasentit. Cert que mentre no tinguem la sobirania necessària el suport de l’Administració no podrà ser el més adequat (una raó més per no baixar el llistó de les nostres reivindicacions), però també ho és que hi ha capital disponible que cal dirigir (amb mesures adequades) cap a projectes que tinguin sentit per tal que no es quedin sense el finançament necessari. També en aquest àmbit cal ser innovador.

Finalment, i sense ànim de ser exhaustius, per aquest procés cal la recuperació de l’esperit d’esforç, l’acceptació del risc, la curiositat per les innovacions, la permeabilitat vers el que succeeix al món... que ha de portar, a la vegada, a la necessària recuperació de prestigi de l’emprenedor. És un procés llarg que ha de començar a l’escola primària i ha d’informar tot el procés educatiu, en el qual tothom ha de participar i els generadors d’opinió d’una manera especial.

Si  Catalunya sap endegar aquest procés n’obtindrà un altre benefici fonamental: la recuperació d’una classe mitjana, bàsica per mantenir l’estat del benestar, que en un sistema on predomina l’especulació està desapareixent en generar més distància entre uns quants, molt rics, i la resta, que va perdent poder adquisitiu.

Ramon Garriga

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1384
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR