13 d'Octubre de 2011

Consumim massa i consumim poc

Tots plegats encara tenim el record dels desastres a la central nuclear de Fukushima, al Japó, amb les seves conseqüències en vides humanes i ecològiques.

També recordem, ni que faci més temps, les explosions, els incendis i el vessament de petroli en el mar del Golf de Mèxic, per part de la plataforma de l'empresa British Petroleum, amb resultats ecològics devastadors per al mar i les costes de tota aquella zona.

Fa anys que, de mica en mica, anem desforestant les grans selves del riu Amazones i d'altres rius, en especial d'Amèrica del Sud.

Cerquem més i més recursos, tota classe d'energies, una gran diversitat de materials, de productes i subproductes, de minerals, de metalls preciosos, etc.

També hem manipulat les llavors, els aliments, els animals i les plantes, i hem inventat els aliments transgènics.

A través de totes aquestes realitats, de tots aquests fets, podem assegurar i comprendre que estem forçant la natura, la terra, el mar i l'aire, tot el planeta i l'atmosfera que l'envolta. Tenim com una mena de neguit, de necessitat de consumir i de gastar més i més, de ser més i més competitius, més que ningú, d'arribar el més lluny possible i abans que els altres. Tot això té sovint conseqüències negatives per a les persones, com ara problemes mentals, de salut en general o també, moltes vegades, conflictes relacionals.

Per què hem de créixer tant? Per què hem de consumir sense mesura? Per què necessitem tanta i tanta energia? Són necessitats reals, vitals, les que cobrim amb el nostre consum? No veiem cap necessitat d'estalvi?

Crec que es fa imprescindible una frenada important del nostre consum, i segur que ara la crisi que patim des de fa tres anys ens pot ajudar a contenir-nos, però el dia que aquesta passi, haurem de tenir memòria i seny per utilitzar els recursos en la seva justa mesura i, per tant, desenvolupar el sentit de l'estalvi que mai no havíem d'haver oblidat.

En la meva opinió, això representa tornar a dissenyar la nostra societat per fer-la més humana i més solidària, més decantada a les coses de l'esperit, del pensament, de les arts i de la cultura en general; per això, en el títol dic que d’altra part consumim poc, referint-me als valors humans, a la realització personal de cada individu.

Penso que si no rectifiquem a temps, aquest camí ens portarà, més aviat o més tard, a un caos sense sortida possible, o sigui al desastre total; amb l'agreujant que a través del consumisme material no obtindrem pas una certa felicitat; en canvi, sí que crec que podem arribar-hi estimant i conservant la natura, valorant i respectant les persones, els pobles, els animals i tots els éssers vius.
 
Josep Maria Figueras i Bas
12 d’octubre de 2011