e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

09 de Març de 2010

Hi ha qui està a punt de fer sempre allò que li manen, sense saber què li espera. I no hauria de ser així. Caldria que tots fossim informats per conèixer què ens hi juguem i què hi podem fer. La crisi  econòmica i moral per la qual passem els països desenvolupats, entre ells l'Estat espanyol, està en un moment molt delicat, perquè aquells qui tenen el poder encara no han trobat la sortida amb mesures concretes que no fereixen estaments com els sindicats, les patronals o autonomies, i es parla de formular aliances o pactes amb totes les forces polítiques  que són presents a les "Cortes españolas". Sembla que seria important anar tots plegats en alguna direcció acceptable per tothom. De moment s'ha despertat una fal·lera de bones intencions... que no va més enllà de reunions sense cap resultat, perquè tothom vol nedar i guardar la roba davant la seva clientela electoral. I més a Catalunya, que hem entrat en una situació límit, i la nostra situació, comparada amb la mitjana europea, és molt delicada. A més hem passat un període llarg d'alegria econòmica basada en unes inversions no competitives en el concert de nacions avançades.

Apareixen també a la premsa i a la televisió missatges que pregunten on anem, ja que els governants no ho saben o no  tenen la recepta adequada, i després ho arreglen tot parlant d'unitat, quan no és possible, malgrat que tots tenen, de fet, el mateix model econòmic neoliberal. Embolicar tothom pot ser una fal·làcia per emmascarar que aquells qui estan al govern no saben quines mesures prendre. I els qui estan al poder no poden tirar trets sense to ni so; ells hi són per prendre mesures, i per voluntat popular, i tenen obligació d'adoptar decisions. Si, a més, l'oposició hi pot ajudar, millor que millor, però no és la que ha de salvar el govern; en tot cas pot explicitar la seva alternativa. Passar les decisions a aquells qui no intervenen en la governació és una fal·làcia i un tir a l'aire per veure quants pardals cauen del cel. Qui ha de marcar camins és el govern, que està legitimat per la democràcia. I si reconeixen que no en saben més, que pleguin i donin pas a d'altres. Els problemes són mundials, però al mala preparació de dècades és ben pròpia i farà que la sortida de la crisi sigui més lenta que en altres països de l'entorn. Catalunya també ha estat arrossegada pel mal govern.

El final de la primera Gran Guerra (1914-1918) ocasionà una crisi europea i americana, que va fer el cim el 1929, i va derivar en un populisme que va degenerar en brutals dictadures nazis i feixistes que tots varem patir. Vigilem que una cosa semblant no torni a passar; possibilitat certament remota després de l'experiència dels camps d'extermini nazis.

Les receptes per posar les coses a punt no són senzilles ni immediates. Cal controlar l'atur, els impostos i les cotitzacions a la S.S., i establir la cultura de l'estalvi i del progrés, les inversions en instal·lacions de futur basades a la tecnologia punta i no en la mà d'obra barata. El reciclatge del valor treball, la reducció del nombre de funcionaris, i deixar de vendre, com a opció més interessant, la de pertanyer a l'administració pública. I una gran quantitat de mesures que portem hivernades des de fa anys.

Aquest és el llarg camí a recórrer per tornar a la normalitat que hem d'aconseguir amb una canvi de paradigma i amb la imposició de la ètica laica en tots els afers.

Albert Salvadó i Calderó, Cruïlla de debat", penya de l'Ateneu barcelonès

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
944
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR