06 de Gener de 2009

Com deixar de ser imbècils

La frase completa és la següent “Jo, ja fa temps que m’he resumit a mi mateix la línia de la meva conducta en aquests termes, que de tant en tant em recordo mentalment: Des de fa 500 anys, els catalans han estat uns imbècils. Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans?. No, sinó de deixar de ser imbècils”.  La frase és de Joan Sales, l’autor d’INCERTA GLÒRIA, una de les millors novel·les catalanes de tots els temps. La frase la podeu trobar en una de les cartes que ell es creuava amb la Mercè Rodoreda, ell com editor i ella com a novel·lista. L’epistolari, interessant a més no poder, l’acaba de publicar el Club Editor i la carta al·ludida és la del 4 d’Octubre del 1962.
 
Imbècil, estúpid, ximplet, d’escassa intel·ligència... Tots són sinònims. En Joan Sales quan diu que els catalans hem de deixar de ser tot això, vol dir que hem de ser el contrari o, si ho voleu més literari, que hem de ser l’antònim, per exemple  : assenyats, vius, espavilats i, sobre tot, intel·ligents.
 
I quin és l’objecte de la reflexió de Joan Sales?. Evidentment CATALUNYA i la nostra experiència històrica com a poble. Ell també aplica el reactiu a la seva tasca d’editor. En tot un seguit de cartes referint-se a l’edició de les obres de la Mercè Rodoreda, convençut  que cal traduir-les a diverses llengües, proclama convençut: hem d’anar de victòria en victòria. Victòries editorials, si. I victòries de Catalunya ja que a través dels nostres escriptors importants Catalunya va començar a ser coneguda, en la faceta cultural, per les altres cultures europees i a través de la llengua anglesa, sobretot, per les de tot el món. La lluita d’en Joan Sales per aconseguir-ho fou titànica i la seva imaginació no va parar de salvar obstacles. Tot el que ell va haver de fer i la tenacitat amb què va mantenir els seu objectiu, en aquells temps on tot li anava en contra, per anar de victòria en victòria en el camp editorial, és un aspecte apassionant de la lluita de la resistència cultural que convé mantenir viu en la memòria col·lectiva.
 
I ara, què cal fer?. Avui tenim moltes més possibilitats per arribar a ser algú en el món i, en canvi, el clima nacional que ens envolta està immers en una certa confusió que duu a una  paralització de les nostres energies. Catalunya necessita un objectiu clar de futur que  l’alliberi dels seus complexos i per això cal que els nostres millors pensadors, conjuntament amb els nostres polítics, apliquin una gran dosi d’intel·ligència i. jo afegeixo, de generositat, per arribar a trobar el tipus d’actuació, democràtica no cal ni dir-ho, que el nostre poble accepti i que ens dugui , primer de tot, a recuperar la nostra pròpia auto-estima com a poble i, després, de victòria en victòria, a aconseguir el nivell de sobirania que el nostre poble es mereix i que és equivalent al que tenen els altres països que conformen l’Europa dels nostres somnis. .
 
Manel Cardenya
Cruïlla de Debat - Penya de l’Ateneu Barcelonès.