e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

11 de Desembre de 2009

Catalunya independent

Catalunya no ha deixat en cap moment de lluitar per la seva supervivència. Ha tingut enemics fora i dins del mateix País. Ha resistit indefensa el genocidi de la seva cultura. La seva llengua ha estat perseguida per disposicions explícites castellanes d’ordre policíac i d’ordre més solapat com ara l’imposició de la llengua castellana en tots els àmbits d’obediència espanyola. L’espanyol és obligat per a tots els que tenen un passaport espanyol i no així el català als residents a Catalunya.

Els dos partits estatals, directa o indirectament, han recorregut al seu tribunal constitucional contra el nou estatut en el punt que tímidament iguala els dos idiomes al nostre territori. I el nou Estatut, que no volen, accepta que els dos idiomes com a iguals, encara que saben i en tenim consciència que tota la potència estatal treballa a favor del castellà i en contra del català a casa nostra mateix.

Els col·laboracionistes, en els partits polítics i en altres estaments socials, són inevitables en una pàtria sotmesa ja que treballen fonamentalment per la seva promoció personal i la història els mareja i entorpeix en el seu camí funcionarial o d’estatus social. Ara podem discernir el que ens passa, perquè fa més de 100 anys uns ciutadans patriotes com Almirall van ajudar a passar del regionalisme (segle XIX) a l’autonomisme.

En el seu moment els mateixos protagonistes no s’adonaren de la importància política de la seva intuïció. Els patriotes autors d’aquell canvi de paradigma van morir desil·lusionats perquè no van poder viure el canvi tant transcendent que iniciaven, ni es van sentir prou recolzats pels seus contemporanis. Però el resultat derivat d’aquell plantejament ha estat salvífic per el nostre present. Gràcies a ells, per la seva herència, el País pot pensar i meditar avui si amb això n’hi ha hagut prou, i és clar que no ha estat suficient, però sense la renaixença de les “bases de Manresa” i totes les altres aportacions, avui no ens podríem plantejar un esdevenidor ple de possibilitats, encara que amb les dificultats que haurem de vèncer més dures del que podem imaginar. Però ens en sortirem.

Ara l’autonomisme el podem veure com una etapa que caduca i de forma clara que és insuficient per la supervivència col·lectiva, i això és possible perquè hi han hagut dues o tres generacions autonomistes. Ara iniciem una altra etapa d’alliberament. En aquest moment històric és clar que Catalunya necessita ser independent de l’Estat o tenir poders d’Estat si vol salvar la seva identitat com a poble diferenciat dins el concert dels pobles lliures. I en això estem, ens hem reunit en Congrés, el tercer de l’Història moderna de Catalunya, i les conclusions seran les que donaran la pauta del futur immediat i mediat. I els que ens hem abocat al País distingirem molt bé els camins que porten a l’emancipació, dels que van a la submissió nacional. Les urnes, que són la nostra arma, ens aniran valorant la proximitat de la llibertat com a poble.

Enric Cirici “Cruïlla de debat”, penya de l’Ateneu barcelonès

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1258
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR