01 de Juliol de 2009

Catalunya empantenagada pel finançament

Ja hi tornem a ser. El tema del finançament de Catalunya sembla el conte de l’enfadós, un conte que mai no s’acaba. Quan el Parlament de Catalunya aprova una llei de la importancia del nou Estatut i, aquest, desprès de ser ribotejat a la comissió és aprovat, el que en queda, pel Congrès dels Diputats i desprès pel Parlament de Catalunya i encara més, refrendat en referéndum pel poble de Catalunya, el que cal és, sense més dilació, executar el què diu. Ja veieu on estem.

Mai cap proposta d’Estatut havia estat redactada pel Parlament de Catalunya, la qual cosa vol dir, si som demòcrates, que el va redactar el poble de Catalunya de manera solemne, ja que els diputats ostenten la nostra representació. Altres projectes havien estat redactades per homes il·lustres posseidors d’una gran significació però no elegits per aquella tasca en elecció popular i un cop redactada la proposta, era proposada al poble en referéndum. Aquesta vegada la proposta i l’aprovació de l’Estatut va anar a càrrec del nostre Parlament. D’aquesta manera l’objectiu no podia quedar curt.

De bell antuvi alguna força dels qui l’aprovaren ja van manifestar que el modificaríen a les Corts, ja sabien que no el volien complir i que farien el posible per reduir-lo a la mínima expressió. D’això se’n diu prendre el pèl a la concurrencia i desprès passa el què passa o més ben dit el què esta passant: que no ens prenen sriosament.
Vegi’s si no. Segons el tancament del’exercici 2008, el déficit explicit dels comptes de  la Generalitat fóu de 4800 milions d’euros. El déficit d’enguany serà superior a aquesta xifra dit per la propia conselleria de Finances de la Generalitat, i els experts ens diuen que per a l’any 2010 aquesta xifra es pot gairebé duplicar. El déficit dels comptes de la Generalitat del 2008 equival al 2’8% del nostre producte interior brut (PIB). Si comptem que el déficit fiscal de Catalunya amb l’Estat és de l’ordre dels 20000 milions d’euros anuals, és a dir d’un 10% del PIB, imagineu  la munió de coses que es podrien fer si en podessim disposar. En canvi les xifres que estan corrent aquests dies com a compensació de la nostra solidaritat són d’una ridiculesa extrema. Amb això s’està incomplint el què diu una llei aprobada i refrendada!.

Catalunya està doncs empantenagada la qual cosa vol dir, aplicant la definició del diccionari, que el seu avançament està essent aturat, impedit, i obligada a caminar al ralentí, obstaculitzada per tants inconvenients econòmics.
El poble de Catalunya, no pot encaixar aquesta política indefinidament, hem de dir prou i aquesta actitud s’ha de manifestar d’alguna manera que no sigui una simple cridòria, sinò d’una manera efectiva. I,  qui ho ha de fer?. Doncs qui ho hauria de fer  i qui ho hauria de proposar, si no volem ser la riota dels pobles d’Europa, és el propi Parlament de Catalunya, com a representació democràtrica del nostre poble perquè el que en resulti de tot plegat ens afecta a tots, siguem del partit que siguem, i no pòt ser ningú més que el mateix Parlament que va aprobar el text de l’Estatut, el qui ens ha DE PROPOSAR UNA ACCIÓ COL·LECTIVA SERIOSA I QUE TINGUI CONSEQÚÈNCIES IMMEDIATES. Ho farà?.

Manel Cardenya
Cruïlla de Debat- Penya de l’Ateneu Barcelonès