e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

10 de Setembre de 2009

He escrit alguna vegada que legalment sóc espanyol per imperatiu legal, i és a partir d’aquesta realitat de fet que he de desenvolupar el meu discurs. Hi ha un estat que coarta la meva llibertat com a català. Contínuament estic sotmès a un Estat que em vol assimilar a una altra cultura respectable des de la llibertat i odiosa quan m’és imposada. El meu País sofreix un bilingüisme forçat pel poder i, per tant, sempre treballa a favor de la llengua de l’Estat ocupant del meu espai. Practica, l’Estat, un menyspreu per la meva llengua en instàncies internacionals i en les seves pròpies institucions. I en general força una invisibilitat de la nostra realitat nacional en totes les instàncies interiors i exteriors d’un País que en diuen Espanya. I  tot és dissenya contant amb que en formem part, perquè legalment és així. Podrien mantenir alguna ficció de respecte a la nostra cultura i voluntat de ser, fins el que ells en diuen tolerància, però la realitat és que no. El seu ideal i la seva determinació és fer-nos esdevenir una província espanyola que hagi abandonat tota determinació nacional catalana.
 
Davant d’aquesta realitat hi ha diverses posicions de submissió, com la del “catalanismo bien entendido” del franquisme i de tots els PP que han existit; la del regionalisme carlí, sempre perdedor, i la del autonomisme -que ja hem vist l’aixecada de camisa que ha comportat a tots els partits que varen signar la Constitució i els posteriors estatuts. Tot això, i amb molts més matisos i detalls, ha fet fallida. Per als catalans, això ara ja no té futur, i per tant hem de passar pàgina. A veure si el III Congrés catalanista dóna una nova pauta a seguir per les generacions actuals i futures.
 
Les solucions del “petit a petit” francès no donen resultat. Les federacions esportives autònomes no poden ser, les matriculacions dels cotxes seguiran essent estatals, les pressions a favor del castellà als medis públics sense aturador. Etc.etc. El camí de les manifestacions més o menys grans a Brussel·les, al Parlament etc són innocents davant un poder estatal conscient de voler esborrar la nostra existència, amb l’agreujant que, si són minses, apareixem més febles del que som, i si són més grans no en fan ni cas, amb la seguretat que tenen, ara per ara, de tenir el poder per controlar la situació. Tenen, fins i tot,  la majoria absoluta del mateix Parlament Català.
 
Però no ho tenim tot perdut si simplement lluitem per un Parlament Català que sigui capaç d’assolir dues possibilitats: Un parlament constituent d’un federalisme estatal o la declaració de pura independència. I la pedagogia ja la faran ells, si els interessa mantenir un Estat en el que tinguem una igualtat de drets.
 
Com s´hi arriba a aquest ideal? Doncs votant aquells que per sobre de la seva lícita i convenient ideologia hi posin Catalunya sense límits. Les receptes per arribar-hi segurament són il·limitades; però jo en suggeriria una de molt important: que totes les institucions sobre les quals podem influir practiquin aquesta definició: la catalanitat sense límits.
 
Per tant, cal anar a votar en totes les instàncies: associacions de tota mena: associacions de veïns, clubs, ateneus.. i no cal dir en les eleccions més polítiques, essencialment al Parlament de Catalunya. Com solucionarem la independència o el respecte total a la nostra personalitat? Doncs votant. La llibertat en democràcia s’obté votant, i no crec que dins del món occidental es pugui oprimir un poble que declara que  vol viure en plenitud.
 
Enric Cirici, Cruïlla de debat, penya de l’Ateneu barcelonès

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1548
2
Comentaris afegits 
Juan (Barna) 26-09-2009 - 21:33
Confidencias de un catalanista separatista. Este podía ser el título de este artículo. Lo que nos cuenta este Sr., por cierto: Cirici o Margarit?, lo han sentido algunos ciudadanos catalanes a lo largo de los siglos. !Nada nuevo¡. Cat. es algo más.
TT (Barcelona) 11-09-2009 - 19:02
Sr. Cirici, amb els vots, els únics que obtenen llibertat (per fer el que vulguin) són els partits. Mentre no hi hagi llistes obertes i el parlamentari no pugui actuar en funció dels interessos dels seus electors sinó del partit... abstenció!
TORNAR