19 de Maig del 2012

Alicia en el país de las maravillas

L'Alícia ha decidit fer carrera política. És molt llesta i se’n sortirà. És la líder a Catalunya d'un partit espanyol que ens és hostil. L'Alícia té un component de catalanitat, no sé si un 10% o un 40%, encara que ja se sap, ningú no tira pedres al seu propi terrat. Si no vigilem, l'Alícia ens pot aixecar la camisa.

La senyora María de los Llanos de Luna Tobarra, delegada del govern de l'Estat a Catalunya, no enganya ningú. Té clar el partit que juga: camp inclinat i l’àrbitre sempre a favor dels del gol de dalt. No cal dir, tothom ho sap, que els espanyols juguen a la porteria de dalt i nosaltres sempre a la de baix. Si els catalans, que ens aixequem molt d’hora, molt d’hora, aconseguim marcar un gol quan l’àrbitre encara dorm, "no se preocupen", el comitè d’apel·lació sap molt bé el...

Continuar llegint...

03 de Maig del 2012

Sense Estat no hi ha País

El fet que ara s'hagi parlat tant de l’enfonsament del Titànic, arran dels 100 anys de l’accident, i malgrat l’empatx d’informació sobre el tema, em dóna peu a fer alguna reflexió actualitzada. Sembla ser, i així ho explica la llegenda, que mentre l’ostentós transatlàntic s’enfonsava, els músics del saló seguien tocant per als despistats viatgers que encara restaven tan tranquils. I s’havien cregut immortals, al marge de perills, en aquell marc imposant de potència tècnica.

Jo no sé si ens hem adonat que, igual que el Titànic, el nostre País ha xocat amb un iceberg que es diu Espanya, i com aquells despistats i ingenus viatgers, anem tocant la música que enganyosament ens relaxa, ingènuament o perquè no creiem del tot que nosaltres érem un País amb drets innegociables i ens vàrem acontentar amb la...

Continuar llegint...