16 d'Abril del 2012

Nosaltres els que no tenim nom

A casa nostra som un nombre immens els que no tenim nom, els que no figurem a l’hora de qüestionar els fets, les idees, els criteris i, després, les actuacions corresponents... Suposo que això passa aquí i a la llunyana Xina... Però són molts els que no ho paeixen bé. Jo, personalment, he arribat a la conclusió que en el cas d’opinar tothom, no podríem desenvolupar cap activitat ni mitjanament correcta, que estaríem encallats en la més estúpida de les situacions, que no tindríem possibilitat de reeixir i les decisions, cas que arribessin a bon port, s’allargarien exageradament.

També cal entendre que els que no accepten que la seva opinió no aflueixi se’n sentin incòmodes i ferits en la seva autoestima.

Tot és entenedor, però no sempre es pot calibrar fins a quin punt aquestes situacions poden ser desagradables i, fins...

Continuar llegint...