31 de Març del 2011

Més vell que l'anar a peu

Tots anem pel món intentant trobar el desllorigador dels nostres problemes. Cada dia hem de resoldre'n un munt i de vegades ho fem gairebé sense adonar-nos-en, ho fem d'esma.

En canvi hi ha problemes col·lectius que s'arrosseguen durant anys i més anys sense que hi trobem la solució; o si la sabem, no ens atrevim a proclamar-la per por de dur-la a terme. Però algun dia aquest donar-hi voltes s’acabarà i, com sempre passa amb els temes que exigeixen resposta, el cercle del gat mossegant-se la cua es trencarà. Tindrem la resposta, i aleshores caldrà que la direcció a prendre es correspongui amb la solució desitjada, i que el futur previst es construeixi amb fonaments sòlids, de pedra, a fi d’evitar que qualsevol maltempsada se l'endugui, l'enderroqui.  

És el que pot passar amb el futur de Catalunya. És evident que des de tots els punts de vista...

Continuar llegint...

13 de Març del 2011

Com potenciar el tercer sector

La Fundació Pere Tarrés va celebrar, el passat desembre, una xerrada col·loqui on va intervenir com a ponent el periodista Jordi Basté. Tot i que ja han passat uns mesos, considero interessant comentar ara aquell debat.

El tema del Fòrum va ser el 3r Sector i, per tant, tots els presents eren membres d’entitats, associacions i fundacions representants de l’economia social. Hi hagué una nombrosa assistència. La presentació de l’acte i del ponent, la va fer la Sra. Carme Figueras, consellera del Consell Audiovisual de Catalunya i exconsellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.

En Jordi Basté va enfocar la seva ponència en com els mitjans de comunicació poden ajudar el sector, ja que pensa que hi ha una desinformació entre la majoria dels mitjans de comunicació i el públic.

Actualment, la dinàmica periodística...

Continuar llegint...

01 de Març del 2011

Una societat avançada és una societat en perill?

Estem en els inicis del segle XXI i, efectivament, des de principis del segle XX fins ara, la societat occidental ha avançat moltíssim en sanitat, comunicacions, comoditats de tota mena, investigació i descobriments en molts camps de la ciència, progressos que realment ens fan la vida més fàcil i còmoda. Però, en canvi, crec que la persona -amb la seva humanitat sempre tan vulnerable, amb la seva ànima fent-se tantes preguntes- ha quedat com descol·locada en front d'aquest devessall d'avenços. La persona humana, cos i ànima com una unitat que hauria de poder senyorejar totes aquestes conquestes de la ciència, en la realitat de cada dia sembla que no pot; està insegura, li falta coratge, té por i resta com engolida dins d’aquest frenesí de la vida moderna occidental.

Enmig d'aquest món cada vegada més globalitzat, que no para de bombardejar-nos...

Continuar llegint...