29 d'Agost del 2010

Voler ser independents d’Espanya

Només porta avantatges i de segur conflictes que poden desanimar gent que no ho té tant clar. I això per innumerables raons com per exemple esser residents a Catalunya de fa poc. Pertànyer a una família que es va creure que Catalunya o la seva província no era una realitat històrica. Altres que els seus interessos econòmics o funcionarials depenen d’Espanya etc. Molta gent tenen sentiments, o s’ho pensen, espanyols. Amb la pressió d’un estat modern a la contra i amb 300 anys d’ocupació no és estrany que hi hagi dubtes entre la població catalana, inclosa la d’origen autòcton. Els col·laboracionistes existeixen, aquests sempre hi són i no necessàriament entre els nous vinguts, i no creuen en res més que el seu interès, són el primers que es tombarien a favor del que en poguessin treure d’una Catalunya...

Continuar llegint...

21 d'Agost del 2010

On anirem?

Quan semblava que totes ens ponien, els polítics en general, ens fa figa i vinga a dir aquests dies que no volen la independència ara mateix. Però què diuen! Que no volen la independència? Ah! Doncs que expliquin què carai significa tenir el dret per decidir. És que ara decidirem que volem continuar dependents d’Espanya? Per això vam demanar el dret a decidir? Em sembla desproporcionat perquè per continuar lligats a Espanya no ens cal pas decidir res perquè ja ho fan ells per nosaltres. I ben segur que a ells no els tremolen les mans a l’hora de signar dictàmens contraris a Catalunya: que si no podem rebre els immigrants en la nostra llengua, que si ens retallen diners de partides ja aprovades, o no adjudiquen les obres previstes amb l’excusa, -que ara serveix per a tot -, de la crisi. Tinguem en compte que sense la rèmora d’Espanya que ens xucla els diners, nosaltres ja...

Continuar llegint...

07 d'Agost del 2010

Traspàs, educat, de poders després de les properes eleccions

Fa set anys, les escenes post electorals van ser força desagradables. Va emergir un munt d’odis i retrets que varen invalidar la imatge d’un traspàs entre gent ideològicament rival, però ciutadans que es mereixien un gran respecte, i és  inadmissible quan s`oblida que som una sola Nació i amb dificultats per ser reconeguda. Prendre la administració i amenaçar de aixecar les catifes per veure les deixalles dels anteriors ocupants, i fer-ho de forma ofensiva no va ser una imatge de qualitat ni d’educació política ni patriòtica. Voler humiliar els antecessors que havien, a més, guanyat les eleccions, va ser una mala pràctica per obtenir a la llarga una catalanitat respectada per tothom. “Que tremoli l’enemic” i no una part del mateix poble. Recordo incòmodament com un nou conseller va fer fora, a marxes destemplades de la llotja del Nou Camp, el...

Continuar llegint...