27 de Maig del 2010

Proposta d'estratègia política catalana

Els nostres partits polítics tenen gairabé sempre greus dificultats per anar units a Madrid a defensar els interessos de Catalunya. Aquesta realitat no és pas nova; ha estat  habitual des de finals del segle XlX fins ara, crec que amb una única excepció:  la constitución el 1906 de la “Solidaritat Catalana”, com a reacció al brutal atac a la redacció del “Cu-Cut” i  al projecte de la llei de “Jurisdiccions”.  Aleshores la Lliga Regionalista, la Unió Catalanista, els Carlins i bona part dels partitsRepublicans van unir-se per formar un ampli “Front Català”.

Crec que potser aviat tindrem els catalans un argument de pes per reeditar una mena de “Solidaritat Catalana” a Madrid. De fet ja el tenim ara, però encara serà més evident quan hi hagi la sentència del Tribunal Constitucional. Penso que...

Continuar llegint...

18 de Maig del 2010

L’Espanya del PSC

En principi, l’opció espanyola del PSC  d’anar amb el PSOE és lícita i no hi hauria res a dir; però, els qui no hi estem d’acord nacionalment, podem manifestar el nostre refús. Hi ha suficients elements per no dubtar de l’espanyolitat dels socialistes catalans; de Reventós i Lluch al President Montilla, tots així ho acrediten.

Segurament  una part de la militància  del partit socialista català creu que és pot ser catalanista incardinat en l’Espanya actual. És la il·lusió dels qui fins ara han cregut amb un PSOE comprensiu amb els anhels catalanistes de poca intensitat. Són els qui han somiat en un Estat federal, i han rebut com a resposta la reducció a un Estat provincial. Crec que ara aquesta posició s’ha fet insostenible, com ho demostra la ...

Continuar llegint...

09 de Maig del 2010

Reflexió sobre nosaltres els catalans

Som un poble  que, tot i les diverses onades d´immigració al llarg dels segles, i sobretot durant els dos últims i l’actual, continuem, encara que potser amb  menys rotunditat, essent un poble singular. Un poble els trets més rellevants del qual són la creativitat , la imaginació, la individualitat, el sentit pràctic i els hàbits de treball i d´estalvi.  I també un sentiment artístic refinat, amb iniciatives pròpies sovint sorprenents, una evident capacitat d´assimilació de tot allò que és progrés, amb una llarga tradició de saber integrar poblacions molt diverses -  i fins i tot en certa manera hostils -, i  una llengua pròpia i singular forta i incisiva, que tradueix fidelment el pensament,  pràctica i que no divaga, i fàcilment traduïble a altres llengües.
 
Però si som un...

Continuar llegint...