29 d'Abril del 2010

Els miracles

Ara ja ningú no espera miracles. Fins i tot aquells qui més els necessiten no  tenen cap mena de fe que els porti cap a l’esperança. I si han de tenir la fe de les beates del meu poble, que anaven en processó a l’Ermita a demanar pluja els estius de sequera, amb el crit de “Mare de Déu de l’Aldea; aigua!”, sense portar el paraigües a la ma, val més que no tinguin cap fe, ni cap esperança.

Perquè el miracle som nosaltres. El miracle ha d’ésser amb nosaltres. I quins són aquests miracles?.

En primer lloc, el nostre col·lectiu ha...

Continuar llegint...

20 d'Abril del 2010

El T.C. és una nova imposició

Els membres del tribunal Constitucional són ben conscients que la nació catalana existeix. I és per això que prefereixen no pronunciar-se, perquè fer-ho, tant si ho neguen com si ho accepten, els és contradictori als seus interessos històrics, que no són altres que negar que Catalunya és més que una província espanyola. Però dir-ho sense que es noti...és el problema. I com poden admetre la paritat del català amb el castellà, que és el que neguen tots ells..? Perquè saben que el dia que Catalunya perdi la llengua serà la victòria per a ells, victòria que encara no s’atreveixen a proclamar. Per tant, el redactat de la sentència és molt difícil sense provocar la reacció dels catalans que. finalment, malgrat la por, no poden tolerar que es traspassin certs límits. En produir-se la ...

Continuar llegint...

11 d'Abril del 2010

La Sagrada Família i la lluita clandestina

He seguit de prop les amenaces que pesen sobre la seguretat del monument que Gaudí va imaginar com la Catedral dels pobres. Certament em preocupa la seva integritat per causa de la imprevisió de molta gent diversa. Les campanyes de sensibilització sobre l’afer em sorprenen per l’excés de bona fe, com en sorprèn també la resistència per part de les autoritats a adoptar alguna de les altres solucions tècniques possibles . Tan clar ho tenen els responsables polítics quan no han escoltat, fins ara, la veu popular que els manifesta constantment el seu rebuig? En deuen estar molt segurs.

Jo he seguit determinades accions simbòliques de protesta davant d’aquest projecte que sembla que ha anat prenent un camí inexorable. Però hem arribat a un punt  que em faig algunes reflexions: estan molt bé les diferents iniciatives populars que es porten a terme, però em...

Continuar llegint...

01 d'Abril del 2010

Perfil del president del Barça

Joan Laporta ha nomenat President d’Honor a Johan Cruyff, que va ser un gran jugador, malgrat que només ens va treure les castanyes del foc una temporada, i després un bon entrenador. Però no té més mèrits dels que puguin tenir en Ramallets, en Fusté,  o tants d’altres. Recordem a Kubala que va fer petit el camp de les Corts.
Què pretén Joan Laporta amb aquesta decisió? Posar pals a les rodes al seu successor? Fer mal al Club? Tindria gràcia que, pensant en el club, el pitjor president de la història del Barça fos el que ha guanyat més títols. El soci del Barça no és tonto i sap que, precisament un dels presidents més reconegut i estimat és el que va guanyar menys títols, l’Enric Llaudet, que va haver de posar ordre a l’economia del Club, després de la disbauxa en la despesa del seu predecessor.

...

Continuar llegint...