17 de Novembre del 2010
Acabem de rebre la visita del Sant Pare, que ha vingut a inaugurar i a consagrar l'altar i la gran Basílica de la Sagrada Família, obra del genial Antoni Gaudí. Aquest esdeveniment ha fet possible, amb la gran aportació de TV3, que la magnífica, sorprenent, singular i immensa nau del temple hagi pogut ser vista i admirada a tot el món per més de 150 milions de persones.
Tendeixo a veure la part positiva dels fets que vivim i, per tant, remarco les gestions de bon diplomàtic que el nostre Arquebisbe Lluís Martínez Sistach ha portat a terme per fer venir el Sant Pare a la que ja alguns anomenen Catedral d'Europa; a més, segons la meva opinió, el fet que utilitzés el català en diversos moments de la llarga cerimònia representa una lliçó per als governants de torn espanyols que, quan visiten la capital catalana, parlen en castellà.
...
Continuar llegint...
11 de Novembre del 2010
I és que les eleccions catalanes del 28 de Novembre són imminents. Ja sabem que les llistes electorals amb representació parlamentària tenen predeterminats els espais públics de propaganda gratuïta, i que llurs aparicions seran cronometrades al mil·límetre a fi que ningú no es passi.
Per tant, als nous partits els serà difícil donar-se a conèixer i fer possible que els potencials votants els puguin valorar i ponderar acarant-los amb la resta de candidatures; ho tenen pelut. Pot ser molt interessant de veure com es faran notar i com comunicaran el seu missatge al poble. La imaginació que despleguin serà un factor que ens farà intuir amb quines possibilitats compten per a ser membres del Parlament de Catalunya -fet indispensable i importantíssim per a figurar després a la roda de la mediació pública i arribar a pertànyer a allò que...
Continuar llegint...
03 de Novembre del 2010
És tristesa el que sent algú com jo davant la parafernàlia que es prepara per al dia 7 de novembre. D'entrada, el Vaticà és bicèfal: és un Estat i, a la vegada, el centre religiós del catolicisme. En una sola persona, s’hi apleguen un poder estatal de caire monàrquic i la representativitat religiosa de l'Església Catòlica. Per a la gent de bona fe, que és molta, aquesta realitat política té una contradicció profunda amb l’evangeli. L’administració vaticana engloba una barreja de religiositat i política, i en surt malparada en els dos camps. El Papa, en sentir-se elegit per l'Esperit Sant, i a causa també dels poders extrareligiosos obtinguts al llarg de la història, té políticament unes limitacions fàcils de determinar: com a cap d'Estat practica la diplomàcia que creu positiva per al progrés de...
Continuar llegint...
Rss