27 de Maig del 2009

Una placa al carrer dels Arcs de Barcelona

Al cor de Barcelona, el carrer dels Arcs no es gaire llarg però rau en un punt neuràlgic, de la plaça Nova al Portal de l’Àngel. En un cap del carrer hi ha el Col·legi d’Arquitectes i a l’altre l’indret on, des de fa uns dies, hi ha una placa a la façana del numero 5 que diu:

“Aquí hi hagué el Casal de Montserrat, on, del 1947 al 1965, s’hostatjaren grups i entitats que lluitaren pel redreçament de Catalunya.”
14 de maig de 2009 – Ajuntament de Barcelona

El Casal de Montserrat fou, en uns anys especialment difícils per  Catalunya, un espai de treball esperançat, una referència organitzativa de l’Escoltisme de Mossèn Antoni batlle i un centre de conferències i d’activitats, totes amarades de conviccions espirituals i cíviques.

El Casal de Montserrat fou possible en aquells anys de...

Continuar llegint...

22 de Maig del 2009

Passi el que passi a Roma

Passi el que passi a Roma, la temporada del primer equip de futbol del FC Barcelona haurà estat un èxit, i tots els barcelonístes hem d’estar contents des del President a l’últim soci o seguidor. Guanyar la copa i guanyar la Lliga ja es per si mateix un gran resultat, i arribar a la final de la champions és condició necessària per  poder-la guanyar.

Cal dedicar un record especial a tots els tècnics i col·laboradors del futbol base, que no surten als diaris i que amb la seva feina perseverant fan possible èxits com aquests. En Samitier deia que els grans jugadors del planter surten de tant en tant, com les bones collites; però és evident que si no cuides la vinya, de bones collites no n’hi ha.

Es dóna la circumstància  que el nucli bàsic del nostre primer equip està format per gent de casa: Bojan, Busquets, Iniesta, Jorquera,...

Continuar llegint...

19 de Maig del 2009

Ferran Mascarell i la catalanitat

El discurs de Ferran Mascarell al col·loqui de Cruïlla de Debat a l’Ateneu Barcelonès, el passat dia 25 de març, va ser important i il.lustrador. Feia molt de temps que seguíem atentament les manifestacions i escrits  del vicepresident primer de l’Ateneu que s’anaven publicant; i val a dir que les precisions que va fer serveixen per obrir de nou noves esperances. Eren precisions realistes, és clar, no de fer volar coloms, en un País ja cansat de sentir proclames inútils i tip de ser administrat per una gent que no l’estima. I quan parlo dels administradors em refereixo als forans, els qui tenen el poder de veritat: els espanyols de dins i de fora del nostre territori.

Catalunya, com a terra de pas, té els avantatges del progrés en capital humà principalment, i també l’inconvenient de poca solidesa en consciència nacional. Com molt bé va dir...

Continuar llegint...

10 de Maig del 2009

Oblit imperdonable: Rafael Patxot i Jubert

ARA CAL ESMENAR UN OBLIT IMPERDONABLE: RAFAEL PATXOT I JUBERT
 
Gràcies a Joaquim Maluquer i Sostres he pogut conèixer més a fons la figura, el pensament i l’acció duta a terme pel patrici Rafael Patxot i Jubert.  Dic conèixer més a fons perquè en la meva joventut, parlo dels anys 50 del segle passat, havia tingut coneixement de la seva existència a través de l’arquitecte  Oriol Folch i Camarasa, representant i administrador dels  interessos materials i morals d’aquesta figura a l’interior de Catalunya. No en vaig arribar a copsar l’abast i en vaig quedar intrigat.

Va ésser per pura casualitat quan aquests dies, parlant amb en Joaquim Maluquer, vaig assabentar-me que ell mateix n’havia escrit, feia temps, un esbós biogràfic, cosa que jo desconeixia;  l’hi vaig demanar i, en llegir-lo, m’he adonat de...

Continuar llegint...