29 d'Abril del 2009

Independència de Catalunya

INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.:
El paper de la societat civil i el del partits polítics.
El paper de Barcelona, capital de Catalunya.

Tinc la sensació que el sentiment independentista està creixent sense complexos en la societat civil, i, per tant, que una bona part del nostre poble s’està adonant que cal mobilitzar-se a fi d’aconseguir que aquest sentiment arribi a una presa de consciència popular, inèdita des del temps de la transició política. Mai hi havia hagut a Catalunya tants ciutadans amb el convenciment que Catalunya necessita ser independent, necessita ser estat, per continuar existint amb plenitud.
I això és bo i és un privilegi veure i viure els moments en què el nostre poble va prenent consciència d’allò què li convé. Fóra una fita meravellosa que la majoria del poble català deixés enrera les...

Continuar llegint...

21 d'Abril del 2009

S'ha acabat la ficció. Cap una solució total

Diu Joan Ramon Resina (AVUI 17.03.09): ....“La centralitat és un miratge estadístic i el parany dels polítics mediocres. El carisma és tota una altra cosa. És la força que engendra líders i arrabassa majories; i perquè està al carrer, qualsevol que gosi recollir-lo escriurà el proper capítol en la història del catalanisme: el salt del mur, o més exactament, l’enfonsament d’un mur que està podrit. M’imagino la cara dels suposats líders el dia que un mal polític, com el mal poeta de Baudelaire, reculli l’aurèola de la terra i se la popsi al cap impúdicament. El dia que un moviment popular proclami la independència passant per damunt dels seus cadàvers (polítics, s’entén).”...
I abans d’això diu ...” Santa Independència, últim reducte de la dignitat catalana,...

Continuar llegint...

11 d'Abril del 2009

Espanya, la intolerant

Espanya va passar de la intolerància franquista a la “tolerància” democràtica, però no ha assolit encara el respecte.

Els espanyols, ara, toleren els catalans però a condició que el seu futur sigui dubtós i estigui controlat, de manera que, sense parlar del “problema catalan”,  Catalunya es vagi esllanguint lentament fins a esdevenir una “provincia” més de Castella. Sempre amatents, els castellans de tots els “colors polítics” volen que l’esdevenidor d’allò que ells en diuen Espanya signifiqui la uniformitat dels pobles que la formen, o sigui l’assimilació castellana. Una llei no escrita que permet anar asfixiant Catalunya econòmicament, culturalment i socialment, i fer-li perdre i la consciència de catalanitat. Una bona imatge, com a mostra, és la decisió que les matrícules dels cotxes siguin...

Continuar llegint...

01 d'Abril del 2009

Parlem clar

Fa uns tres mesos, el Bisbe Agustí de la seu de Sant Feliu de Llobregat va escriure als seus fidels diocesans una Carta Pastoral sobre la crisi econòmica que viu el nostre país, molt clara i entenedora: Diu que les causes es poden trobar tant en el camp pròpiament econòmic i tècnic com en l’àmbit de la conducta humana responsable, sigui política o  individual . Per això, diu el Bisbe, si parla sobre la crisi no serà perquè tingui una solució tècnica, sinó perquè la crisi és un fet moral, perquè ha estat provocada per conductes humanes lliures, i per tant responsables. Aquest és el centre del problema. El Bisbe ha posat la fletxa al mig de la diana.
 
El ball de bastons apareix sobtadament  l’any 2008. A pesar  que tots els indicadors econòmics  preveien la crisi, es desconeixia la data en que...

Continuar llegint...