20 de Març del 2009

Després dels 10.000 a Brussel·les

L’anada a Brussel·les ha estat un èxit. Als milers catalans meritoris que hi han anat els devem el nostre reconeixement. No és el mateix reunir a Barcelona uns milers de manifestants, com ja s’ha fet amb èxit, que fer-ho a Brussel·les. Penso, però, que el camí més efectiu és el de les urnes electorals; i a més, resulta més fàcil de mobilitzar el catalans. Dels resultats electorals deriva el poder per exigir coses, entre elles el d’iniciar el camí cap a la independència o sobirania. Com va dir molt bé Lopez Tena al sopar de la Penya Santamaria  de fa pocs dies: “la independència o el camí per arribar-hi l’hauran de votar fins hi tot els “borratxos”, si es vol guanyar”. Si volem condicionar Catalunya amb gustos previs personals, no hi haurà mai alliberament. Serà després d’obtenir la...

Continuar llegint...

12 de Març del 2009

Obama, quina enveja.

Desprès d’haver seguit amb molta atenció la magnífica litúrgia amb què la democràcia dels Estats Units d’Amèrica investeix el seu president cada quatre anys i la resposta compacta que el poble donà a la investidura del president Obama i el respecte mostrat per tothom tant als símbols com al seguiment de la cerimònia; la pregària del Pare Nostre al començament de l’acte, les invocacions a Déu Nostre Senyor al llarg del discurs i al final el magnífic “Déu salvi el poble americà” i  les aclamacions entusiastes del poble al discurs presidencial quan es referia a la igualtat de tota persona humana, a la seva dignitat, a la llibertat i a la justícia, i a la defensa aferrissada a la llibertat dels pobles oprimits....,el meu cor s’eixamplava perquè veia que alguna cosa havia de canviar en la política mundial a favor...

Continuar llegint...

05 de Març del 2009

Els 10.000 de Brussel·les

La bona fe dels catalans, i potser també la seva ingenuïtat, mereix un respecte. Ens hem manifestat multitudinàriament a la ciutat de Barcelona amb uns resultats nuls, o bé potser contraproduents i tot si, com es va veure després a les urnes, aquella unitat nacional manifestada per un milió de manifestants no es traduïa en cap benefici per  Catalunya.

Potser ara, en el millor dels casos, l’anada a la capital europea farà que gent no catalana s’assabenti que hi ha uns catalans que volen ser reconeguts dins l’Europa dels Estats; que l’Unió europea sàpiga que hi ha un poble que vol ser respectat a les instàncies socials i polítiques de la Comunitat Europea és positiu, però de conseqüències migrades, si no van acompanyades de mesures polítiques del poder democràtic que poc o molt tenim.

Les respostes dels buròcrates...

Continuar llegint...