28 de Setembre del 2008

El vot dels socialistes catalans als pressupostos de l’Estat

A vegades les coses que semblem fàcils són molt complicades, i des de la complexitat s’han de trobar solucions clares i senzilles que pugui entendre la gent.

És possible que la negociació pel finançament de l’economia de Catalunya acabi malament, vistes les declaracions de polítics espanyols i el clima anticatalà de tot l’Estat. I si no és així, molt millor, però l’escenari al dia d’avui no desperta pas cap optimisme.

Si el resultat és minso, que és una previsió raonable, els protagonistes, probablement ens explicaran com un èxit el resultat. Entre nosaltres hi ha prou consciència espanyola i por a Espanya, i, encara més, determinats interessos polítics personals, que fan possible la necessitat d’envernissar un deficient acord. Ho hem vist manta vegada. Com que el més possible és que es pacti una...

Continuar llegint...

20 de Setembre del 2008

El finançament de Catalunya (2)

El silenci del negociadors pel finançament de Catalunya que en resulta de l’aplicació del nou Estatut és molt significatiu, com també ho són les paraules del Sr. Alfonso Guerra, en presència de Rodríguez Zapatero, sobre ser o no socialista...,com si aquest fet  condicionés l’actuació en benefici del propi país. Quantes vegades no han actuat ell i el Sr. Felipe Gonzalez com andalusos abans que no pas com socialistes espanyols? Recordi’s l’AVE  o els immensos beneficis que representa per Andalusia la situació actual. El que ha de fer el Sr. Guerra és callar i no posar obstacles al compliment de la llei - en aquest cas  l’Estatut de Catalunya - que ell mateix va aprovar després de passar-li el ribot pel damunt, com descaradament va proclamar.

Estem davant d’una situació molt interessant en la que s’està defensant...

Continuar llegint...

13 de Setembre del 2008

L’engany de l’Estat de les autonomies

Sorprenentment i hàbilment, els espanyols del PSOE, PP i altres ja els  va bé enfrontar unes autonomies contra les altres. Dividir els pobles per seguir centralitzant l’Estat. I encara aclapara més la innocència dels nostres polítics de caure en un joc tant evident i pervers. Els provincians de  les autonomies que no tenen cap ambició nacional pròpia, fàcilment es deixen portar per unes ambicions localistes i ni s’adonen del joc que els utilitza a ells per desfermar odis contra Catalunya en benefici d’un tercer: Madrid que els paga la seva adhesió amb diners detrets als catalans.

Malauradament els polítics catalans sembla que són poc valents per plantar-se, almenys fins ara.
La descentralització, i no diguem les autonomies tal com es van dissenyar, han de rebre els diners dels nostres impostos que paguem a l’Estat. Es va acceptar que, excepte el...

Continuar llegint...

07 de Setembre del 2008

Seguretat en el subministrament d'energia

Després de molt temps en que només es parlava malament de l’energia d’origen nuclear, ara és habitual llegir articles defensant-la. A la vegada, comença a haver-hi països que, malgrat haver-la rebutjat en el passat, ara la recuperen. Finlàndia, per exemple.
L’argument que més es fa servir és que si es volen disminuïr les emissions de CO2, cal recòrrer a aquest tipus d’energia ja que les anomenades energies netes, de moment i durant molt de temps, no poden garantir el subministrament.
Cal cridar l’atenció respecte d’una altra raò no menys important. És la necessitat de disposar de garantia suficient de subministrament del combustible necessari per  la producció d’electricitat, forma d’energia més emprada per la seva facilitat de transport i d’ús.

A Espanya, i també a Catalunya, darrerament...

Continuar llegint...

03 de Setembre del 2008

Aquell 13 de setembre

El dia 13 de setembre de 1936, a mitja tarda, va arribar a Falset un ómnibus, amb calaveres pintades als laterals, ple d’homes armats, comandats per un tal Fresquet. Després de reunir-se amb el Comitè local, posaren vigilància a les sortides del poble i van fer pregonar que ningú no es mogués de casa seva. A la nit, proveïts d’una llista de noms de veïns –evidentment facilitada per algú del poble -  van anar casa per casa  a la seva recerca . Vint-i-set homes – entre ells tots els afiliats locals a la Federació de Joves Cristians de Catalunya – van ser duts al cementiri i assassinats.

L’endemà  van obligar tot el poble – inclosos els familiars dels assassinats – a congregar-se a la plaça de la Quartera, davant de l’Ajuntament. Des del balcó, el comandant de la columna, rodejat d’homes armats, amb aire fatxenda,...

Continuar llegint...