30 de Desembre del 2008

Guardiola sí, Laporta no

Pep Guardiola és un català de soca-rel, murri, fill de Santpedor, de la comarca del Bages, amic del poeta Miquel Martí Pol, recollidor de pilotes, jugador del FC Barcelona des d’infantil fins a capità del primer equip. Coneix la casa i coneix el complicat món del futbol. Té personalitat i sap estar. Té un cert sentit de l’humor. Té moltes coses bones per a ser un bon entrenador de futbol.

Molts de nosaltres, socis i seguidors del Barça, crèiem que en Pep era un valor barcelonista de futur i que era precipitat  donar-li la direcció del primer equip de futbol, havent entrenat només un equip de 3era divisió. Ens vàrem equivocar; ho reconeixem i ens  n’alegrem ; els resultats de l’equip son l’evidència del treball ben fet del Pep Guardiola.

En Pep i tots nosaltres, socis i seguidors, hem tingut la sort de comptar amb un...

Continuar llegint...

22 de Desembre del 2008

Finançament de Catalunya (3)

Estem arribant al final de la proposta unitària catalana que no ha de quedar curta ni en les xifres ni en els fonaments jurídics, és a dir ni en la substància ni en el dret a obtenir-la. La proposta va acompanyada d’una gradació temporal fins arribar a obtenir el resultat proposat en tres anys. Des del punt de vista de la solidaritat no es pot demanar més a Catalunya ja que, fins i tot en la hipòtesi més exigent, que de les conegudes resulta ésser la de CIU, el dèficit fiscal resultant és, al meu parer, excessiu i, per tant, absolutament generós per part catalana.

No hi ha raons ni jurídiques ni econòmiques per oposar-se a una proposta tan raonadament exposada com no sigui allò de “sostenella y no enmendalla” que tants bons resultats es pensen que els ha donat al llarg de la història, tan típica de la política centralista....

Continuar llegint...

14 de Desembre del 2008

El Somni Català

Ser català i mantenir el somni nacional dins la realitat estatal i castellana és esquizofrènic. Estic obligat, per tenir una figura legal en el món polític, a figurar com a espanyol en tota la documentació i identificació que em són necessàries,   pel fet que Catalunya pertany a l’Estat espanyol. L’origen del meu drama,  i el de molts més, és que som considerats i tractats com un botí de guerra des de fa 300 anys,  i no tenim, en la pràctica, els mateixos drets de qualsevol ciutadà d’un país reconegut. Tots sabem que si bé sobre el paper som espanyols, amb tots els drets, els catalans exercents no tenen cap possibilitat de ser president del govern, per exemple. I això passa amb molts altres drets que no cal enumerar; tothom ho sap per experiència. Tres segles d’ocupació han eliminat del mapa europeu un color...

Continuar llegint...

09 de Desembre del 2008

El verinós Manuel Fraga

Fa uns dies,  el President i fundador del PP Manuel Fraga va qualificar el nacionalisme de  “ verinosíssima malaltia” contra la qual s’ha d’actuar amb tota la força que dóna l’article 155 de la Constitució. D’això se n’ha fet ressò la major part de la premsa espanyola i catalana i , en pla crític, el propi e-noticies.

Recordem algunes característiques del nacionalisme espanyol del senyor Fraga que ens ensenyaven a l’escola quan ell era ministre de Franco. Fraga definia, seguint tota una tradició nacionalista espanyola, la nostàlgia històrica d’imperi perdut; i ell i els franquistes pretenien una regeneració nacionalista a l’estil feixista. És aquella frase de   de “España es una unidad de destino en lo universal”. També els militants del “Movimiento”, com ell,...

Continuar llegint...