e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

10 d'Agost de 2013

11-S, donem-nos les mans

CRUÏLLA DE DEBAT

L’onze de setembre donem-nos les mans en senyal d’amor, en senyal de pau, i també en senyal  de fermesa, pel dret a decidir del nostre poble que el té: vol ser lliure o submís? Abraçarem tot el territori de nord a sud: un sol país i un sol poble.

Un grup de més de 40 avis, i algun besavi, que formem part de  la tertúlia Cruïlla de Debat de l’Ateneu Barcelonès, ens hem apuntat per a formar part de la Cadena Humana de l’ 11- S.

Ens ha tocat el TRAM 773, a Barcelona, al Passeig Marítim. Entre l’Espigó del Bogatell, a la prolongació del carrer Jaume Vicens Vives cap al mar, i l’Espigó de la Mar Bella. Un grup format de gent de la tertúlia ens ho varem anar a mirar sobre el terreny: cap problema. Asseguts a la terrassa d’un bar de la zona, varem reflexionar sobre la cadena humana del circuit de la Via Catalana, organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana.

Ningú no va preguntar a ningú el que votava. Tots estimem Catalunya.

RECORDEM

Mort  Franco, amb un gran respecte per la transició democràtica, vaig votar la Constitució i n’estic penedit. Voldria retirar el meu vot i no sé com fer-ho. Em creia que era un punt de sortida cap a una Espanya democràtica i plurinacional i resulta que era un punt d’arribada que ens condemnava a ser un poble sotmès al poble espanyol per tota l’eternitat.

Quan la vicepresidenta Soraya Saenz de Santamaria de tant en tant  ens ho recorda --en aquella època encara havia de néixer-- amb la seva boca rodona i la seva veu dolça, sento esgarrifances i se’m posa la pell de gallina.

On hem arribat? L’estat espanyol cobra els nostres impostos,  porta els comptes i ens torna una part del finançament –insuficient— en concepte de les competències traspassades que són les que més afecten als ciutadans més humils: Sanitat, Ensenyament i Serveis Socials.

Espanya necessita el nostre dèficit fiscal per a quadrar els seus comptes i mantenir un estat de militars, ganduls i funcionaris, i fa unes inversions en infraestructures que no serveixen per a res: Trens sense passatgers, autopistes sense cotxes, aeroports sense avions. Pel Corredor del Mediterrani no hi ha diners...

En pocs anys han passat moltes coses que han humiliat el nostre poble.

Primer el Tribunal Constitucional passava el ribot per l’Estatut que havia aprovat en referèndum el poble de Catalunya. Va ser una sacsejada que va fer veure a molts catalans que dins d’Espanya ens esperava un futur d’explotació, d’ofec i  de submissió.

La manifestació de la Diada de l’ 11 de setembre del 2012 va fer sortir al carrer un milió i mig de persones darrera d’una pancarta que deia CATALUNYA, NOU ESTAT D’EUROPA. El poble havia pres la iniciativa, el nostre poble havia dit PROU. L’Artur Mas, l’Oriol Jonqueres i també Joan Herrera es trobaven liderant d’una forma natural el seu poble cap a la llibertat en un camí sense retorn.

El Concert del Camp Nou i ara la Cadena Humana són accions que també ajuden i criden l’atenció dels demòcrates del món i, a més a més, ens divertim i ens ho passem bé.

ELS AMICS DEL PSC  

Amics del PSC: En aquesta lluita per la llibertat del nostre poble us necessitem i us trobem a faltar.

Conec molts militants del PSC; espero que encara ho siguin. Quan algun amic, militant del PSC ha insinuat davant meu la possibilitat de donar-se de baixa, he intentat influir perquè no ho fes. Tots els militants que conec, tenen un gran nivell humà i intel·lectual. Tots els meus amics del PSC estan a favor del dret a decidir del nostre poble. Inclosos els pesos pesats que s’han manifestat públicament en aquest sentit: Joaquim Nadal, Montserrat Tura, Àngel Ros, Marina Geli, Antoni Castells,... En Joaquim Nadal, per exemple, el 27 de juliol passat va publicar un article magnífic, a tota plana, al diari EL PUNT AVUI, en el que es manifestava radicalment a favor del dret a decidir. En Pere Navarro no es va atrevir a contradir-lo.

Amics del PSC: Catalunya us necessita. No ens abandoneu. Ens trobem en l’ última cruïlla  del nostre camí cap a la llibertat.

ELS CATALANS ESPANYOLS DEL PP

Ens varem plantejar què faríem si se’ns presentava l’Alícia i ens trencava la cadena per a posar-s’hi ella. Varem convenir que li donaríem la benvinguda i li faríem lloc.

Els vaig ensenyar les fotografies de l’Alícia, que portava a la cartera i que va publicar l’E- notícies sota el títol “Abans i després”. Abans es veia una noia catalana de Blanes, igual podia ser pescadora que mestra d’escola o la Mila de “Solitud” de Víctor Català... Després ens mostrava un personatge orgullós, autoritari, dogmàtic, capaç de mentir, una persona amb un perfil adequat per a liderar els seguidors del PP de Catalunya.

Vaig pensar: li han canviat el físic i, si la cara és “el espejo del alma”, també li han canviat l’ànima.

En Pau, que té un cert sentit de l’ humor, ens ha fet una simulació de la presència de l’Alícia a la Cadena Humana:

- Alícia, també has vingut?

- Com m’heu reconegut?

- Amb la disfressa t’assembles a l’Alícia de Blanes.

- La meva part catalana de l’ànima no em deixa viure tranquil·la. Si no dic mentides no trobo cap argument per a defensar que heu de ser d’Espanya per sempre més. Ho heu de entendre, amb més del 50% d’atur juvenil, tenir una feina, i ben pagada, no és fàcil.

- Amb tot allò de les pensions i dels petons als avis et vas passar...

- Ja ho sé, d’amagat llegeixo al Col·lectiu Wilson...

I si se’ns presenta en Cañas o la Llanos de Luna, què farem? No cal que perdem el temps plantejant-nos escenaris que no són possibles. La Llanos encara somia amb en  Franco i amb en Hitler “Gloriosos Caídos por Dios i por España: Presentes!”. En Cañas, si troba una cosa malament, és que és bona per Catalunya i també a l’inrevés.

En una Catalunya lliure hi ha de tenir cabuda tots els demòcrates que vulguin viure y treballar en pau amb nosaltres, entre ells els catalans - espanyols i els espanyols - espanyols.

Tractats de tu a tu, d’igual a igual, de poble a poble, de nació a nació, els espanyols poden resultar ser uns veïns excel·lents.

CiU, ERC i ICV

CDC, UDC, ERC i ICV en defensa del dret a decidir, que ens correspon i en democràcia ningú no ens pot discutir, anem en el mateix carro. Ens falta el PSC, ja ho hem dit,  quina llàstima... El PSOE ha pogut més que Catalunya.

I els d’ UNIÓ? No sé quants militants te UDC, però estic convençut que amb noms i cognoms els membres d’aquest grup de reflexió, reunits en la terrassa d’un bar de la Vila Olímpica, en coneixem la majoria. Entre els meus amics n’hi ha dos, enamorats de Catalunya, que són fills de fundadors d’ UNIÓ. És un món que coneixem a fons i ens atrevim a dir que els militants d’ UNIÓ estan tots a favor del dret a decidir, encara que no tots són independentistes. Quan arribi el moment de votar entre un estat català lliure, net de corrupció, organitzat, treballador, socialment avançat i una Espanya que no ofereix res, que ens enganya, que se n’aprofita, que  només espera que ens cansem i abandonem la reivindicació dels nostres drets, esperem que votin per Catalunya.

EPILEG

El poble català ha dit PROU i hem iniciat un camí sense retorn cap a la llibertat. Hem d’estar vigilants i fer les coses molt ben fetes. Cal que tinguem en compte que l’enemic el tenim a casa i no sap fer joc net.

La Cadena Humana és una actuació més que també ha de tenir èxit. No és fàcil, però amb la col·laboració de tots ens en sortirem.

Anem-hi tots amb la samarreta groga.

Jaume Rosell

Calonge, 10 d’agost de 2013

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
814
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR