e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

19 de Juny de 2012

Xavier Trias "L'alcalde de tots" i La Roja

En un moment en què el país camina deprimit per la situació econòmica, social i política, en què no abunden bones notícies, trobem en l'esport i en els nostres esportistes un bàlsam, una vàlvula d'escapament per a aïllar-nos de la crua realitat que vivim.

Nadal, els germans Gasol, Alonso, la selecció de bàsquet, els pilots de motos, els èxits del Barça de Guardiola i els del Madrid de Mourinho o si ho volen, perquè també passa: els fracassos dels equips de Guardiola i Mourinho; han actuat de anestesiant momentani contra la depressió . Però sens dubte hi ha alguna cosa que ha estat capaç d'unir a la immensa majoria dels habitants d'Espanya: la selecció de futbol i la seva victòria en l'Europeu de Suïssa / Àustria de 2008 i en especial, la victòria en el passat Campionat del Món de Sud-àfrica de 2010. Banys d'alegria en moments complicats que ens van permetre a molts evadir-nos encara que fos per uns dies de les nostres preocupacions més properes. No ens pagaran la hipoteca, ni ens donaran feina, ni ens salvaran de la bogeria de polítiques d'austeritat de les quals sembla que no poguem sortir. No m'agradaria que ningú fes demagògia amb això.

Ahir tornava de la feina i em vaig parar a fer unes compres obligades en un centre comercial de Sant Cugat del Vallès. En sortir d'allà, al voltant de les 20:50 hores, hi havia poc ambient respecte a altres dies a aquella hora. De retorn cap a casa l'autopista i autovia estaven més buides que de costum. En entrar a La Garriga si fa o no fa el mateix. Eren les 21:25 hores i no es veia pels carrers l'ambient d'altres dilluns qualsevol. Una cosa important segur estava suscitant l'atenció de molta gent. No crec que vagi mal encaminat en el motiu: ahir va jugar la Selecció Espanyola de futbol el seu tercer i decisiu partit en el Campionat d'Europa de seleccions nacionals. Va guanyar amb patiment 0-1. El resultat és el de menys pel motiu central que m'ha portat a escriure aquest article, tot i que el resultat impliqui ser als quarts de final de l'Europeu. El que m'entristeix és com un cop més a Barcelona se'ns retallen llibertats als que no som del gremi nacionalista català, als que formem una gran majoria de catalans als quals no ens incomoda sentir-nos alhora catalans i espanyols sense que per això hàgim de ser titllats de nacionalistes espanyols, fatxes, anti-catalans, botiflers, traïdors, agitadors de l'auto-odi, franquistes i altres improperis sense base empírica tal com els dogmàtics del nacionalisme català volen que ens sentim. Aquestes llibertats vénen retallades perquè a Barcelona, l'alcalde Xavier Trias no ha permès (fins ara) col·locar pantalles gegants al carrer per poder seguir els partits en reunió amb els nostres amics, familiars i resta d'aficionats de "la Roja".

Dies enrere, Alberto Fernández Díaz acusava l'alcalde de Barcelona d'haver traït a la ciutat. Curiòs venint di qui ha ajudat a fer alcalde al Sr. Trias. Coses de la PPvergència. Entre els arguments que podríem sumar a la traïció estaria el fet que Trias va prometre ser l'alcalde de tots quan va ser elegit, fins i tot de qui no el van votar. No és sorprenent que no hagi estat fidel a la seva paraula actuant de forma sectària contra tot el que resulta exogen a la seva particular visió d'entendre Catalunya, és a dir, des del prisma nacionalista català. Ja va relliscar de valent en la seva idea de ser l' "alcalde de tots" poc després de ser elegit. Van ser els aficionats del segon club de futbol de la ciutat qui es van sentir ofesos pel seu alcalde quan en una conversa filmada per la televisió va sentenciar que seria una desgràcia tenir un gendre de l'Espanyol o del Reial Madrid. Després va voler posar-hi remei anant al camp dels aficionats "pericos" i aquests li van respondre amb una sonora i merescuda xiulada. Ara, l' "alcalde de tots" torna a donar mostres de la intransigència nacionalista no permetent als seguidors de la Selecció que es reuneixin en espais públics barcelonins per gaudir dels partits que està jugant al Campionat d'Europa.

Aquesta història no és nova ni de bon tros. Ja va passar en l'últim Campionat d'Europa i es va accentuar en l'últim Campionat Mundial de futbol. Moments històrics del nostre futbol protagonitzats també per jugadors catalans, van ser menyspreats per un alcalde socialista de cognom Hereu i nom Jordi. Això sí que va ser de traca i mocador: els socialistes jugant a ser més catalanistes que ERC. Així els ha anat des de llavors. És el que té abandonar a part del teu electorat que no entra a jugar en deliris sobiranistes. Només a la final del campionat va doblegar el seu braç censurador i el resultat ja el coneixem: el Passeig Maria Cristina a rebentar d'aficionats de la selecció (75000 segons la Guàrdia Urbana) que van vibrar amb l'inoblidable gol d'Andrés Iniesta i centenars de milers de persones celebrant el Campionat del Món pels carrers de les principals ciutats catalanes amb total naturalitat.

Fa un parell de setmanes vaig assistir a la presentació a Barcelona del llibre del periodista i escriptor Javier Montilla "La causa de la llibertad" (Teleo 2012). El també periodista i escriptor Juan Carlos Girauta, el qual va actuar com a presentador de l'acte, va dir una frase que molts la fem com nostra i la defensarem de dia i de nit: "Ja ha arribat l'hora de no haver de demanar perdó a Catalunya per ser i sentir-se català i no nacionalista o independentista". Cert. Només el complex que vol el nacionalisme català que sentim els que no pensem com ells pot explicar el timorat que va ser Hereu i altres alcaldes socialistes de la resta de Catalunya al no cedir espais públics per a la col·locació de les pantalles durant el passat Mundial.

El senyor Trias, per més que ho intenti no pot amagar que els catalans que no ens sentim nacionalistes no callarem davant el que és un atropellament de llibertats i, si això últim que acabo de dir potser és molt agosarat per part meva, ho puc substituir per això: representa un greuge comparatiu respecte a altres actes similars que si compten amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.

Senyor Trias: no li costa un euro les pantalles. Les col·loquen empreses privades i a sobre la ciutat pot sortir guanyant. Si de debò vol ser l'alcalde de tots, té una oportunitat única per donar exemple. Si en cas contrari, vol ser l'alcalde dels de l'estelada ho veig correcte sempre i quan llavors no prometi allò que és incapaç de fer. La mentida té les potes molt curtes. Desitjo que s'ho repensi Senyor Alcalde. Bona part dels seus conciutadans agrairia que el proper dia 23 de juny els permeti ajuntar-se en un espai públic de la capital catalana per animar a la Selecció Espanyola en el partit de quarts de final. Senyor Alcalde: aquesta afició també és Barcelona. Aquesta afició també és Catalunya. Els hi negarà les pantalles un cop més? Voldrà seguir jugant a tapar i amagar la realitat de la Catalunya Real per substituir-la per una Catalunya Oficial com si d'un règim autoritari es tractés? Confio que no Senyor Trias. Confio que canviarà de parer. No ens defraudi. Només és futbol, és només esport, és només una estona de evadir-nos de la prima de risc, les retallades, l'atur, la corrupció i altres xacres que actuen com una pandèmia del segle XXI.

Podeu continuant debatent, criticar o subscriure aquest article seguint-me al Twitter: @ang_guillen

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
881
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR