16 de Maig de 2012

TV3, la seva

La televisió pública al servei del poder i en conseqüència al servei de la causa potser és més vell que la pròpia televisió.

Òbviament TV3, "La Teva" com agrada dir en la seva auto-publicitat, no és una excepció per més que des de l´"establishment" nacionalista s'hagi volgut vendre una imatge de certa modernitat i independència.

Modernitat: és dubtable en alguns casos i veritat en altres; independència: si però d'un altre signe, independència coberta sota una estelada de forma sovint.

Alguns mals de la televisió pública catalana passen per una plantilla sobredimensionada, unes despeses estratosfèriques en productores externes les quals pertanyen a un lobby que al seu torn són els propietaris d'un dels enèsims mitjans de comunicació subvencionats per la Generalitat, informatius amb quotes d'informació política no per la importància de la notícia sinó per la importància del nombre d'escons que s'ocupa al Parlament, excessiu nombre de canals autonòmics amb molt programa enllaunat. Cal destacar com comentava al principi és certa manca d'objectivitat amb una càrrega ideològica importantíssima tant en temes polítics com esportius.

No vull tractar aquí el dineral que ens gastem en aquesta televisió i els més de 2500 treballadors. No és la pretensió central de qui escriu però si d'aprofitar per denunciar una vegada que 6 canals autonòmics són innecessaris i suposen un llast important per a les arques de la Generalitat. Retallem en hospitals i educació però no en televisió i ràdios públiques.

Alguns exemples de perquè TV3 està al servei d' una ideologia.

La setmana passada vaig assistir a un nou i vergonyòs capítol per als que pensem que la televisió pública ha de ser de tots i no d'uns quants.

A Els Matins de TV3, programa que des que va marxar Cuní es fa cada vegada més tediós, sembla ser ja norma de la casa preguntar per allò que el govern vol que es pregunti per "fer anar l'aigua al seu molí ". Bé doncs com si d'una mena de "alley oop" es tractés la pregunta era: "Considereu que el govern espanyol ofega Catalunya?" i per fer l'esmaixada espectacular l'entrevistat del dia, el "Conseller de la Propaganda" Francesc Homs, que amb la seva habitual verborrea directe a enredar a qui l' escolta, va començar a deixar anar algunes frases en la línia de intoxicar amb mentides repetides ad nauseam perquè semblin veritats. Òbviament jugada de deu del nacionalisme més mediàtic.

Es troba a faltar que en aquest mateix programa es preguntés per exemple: "creu que Convergència s'ha finançat irregularment mitjançant el Cas Palau?" "Pensen que CiU va afavorir a Abertis prorrogant innecessàriament els peatges de les autopistes de la seva titularitat?" Temes candents però silenciats convenientment.

I després en tenim les tertúlies. El concepte tertúlies plurals d'aquest programa són tot un oxímoron. Normalment hi participen els "cantaires de les gestes nacionalistes" de torn, capitanejats per Joan Baptista Culla que pel que es veu té poca feina a la Universitat. Aquests desgranen l'actualitat en un únic sentit, com és natural, assistint a tertúlies de monocolor més o menys intens que varia una mica si el tertulià representa CiU, PSC, ERC o ICV. PP i Ciutadans rarament es veuran representats doncs se'ls ha de presentar com partits exògens a la Catalunya oficial. Com serà que un dels pocs contra pesos a tant "més del mateix" va haver de sortir renegant de TV3. Bastant va aguantar en Juan Carlos Girauta "lluitant" tot sol contra aquest exèrcit mediàtic comandat fins fa 4 dies per la Mònica Terribas.

En conseqüència, Els Matins no és més que un dels molts programes que llangueixen a TV3 a la vegada que són bombes de la ideologia de la Catalunya oficial, que no de la Catalunya real.

Podria seguir amb Àgora, però després del demolidor article de Xavier Rius seria indigne que jo digués alguna cosa més. Jo era un addicte a Àgora en els temps de en Xavi Coral i d'en Ramon Rovira com a presentadors. Amb Bosch vaig haver d'abdicar de veure-ho. Rius i molts més pensem que és un autèntic No-Do al servei del sobiranisme.

Com no parlar dels programes estrelles de gent que s'ha fet d'or amb ells gràcies a les seves productores. Polònia-Crackòvia i APM són bon exemple. Polònia treu personatges cada vegada amb menys espurna i gags cada vegada més anodins per poblar la nit dels dijous a raó de gairebé 13 milions d'euros a l'any que van a parar a la productora d'aquest historiador reconvertit en empresari televisiu anomenat Toni Soler. Crackòvia, programa que ja els vaticino que a la que el Barça no vagi molt fi la temporada que vinent desapareixerà. Que l'hi diguin a l'Alfons Arús i el seu Força Barça. A Catalunya podem fer la conya que vulguem amb tot però això si: la Senyera, Montserrat i una crisi del Barça són intocables.

APM: programa que mitjançant imatges enllaunades en format zapping, tracta sovint de veure la brossa en l'ull de l'altre o dedicar el Reial Madrid i les seves desgràcies mig programa (últimament els "guionistes" hauran de pensar una mica més ja que sembla haver-se donat un tomb a la situació futbolística espanyola i això no els ha de fer tanta gràcia). Això si Bassas i Capdevila s'enfunden una mica més de 3 milions d'euros l'any per produir un programa que capta imatges d'altres programes. Jo almenys el trobo caríssim.

El famós mapa del temps, el mapa de l' Imperi Català com ens agrada anomenar-lo a alguns. Un mapa que tracta la resta d' Espanya a l' alçada de Finlàndia, Croàcia, Dinamarca... tot molt proper es clar. El deliri que representa aquest mapa seria equiparable a una hipotètica informació del temps a la BBC de tots els territoris de parla anglesa o la de TVE on el mapa fos el de tots els territoris de parla castellana. M'imagino un atac en tota regla de la botifarra mediàtica amb la seva coneguda creença de superioritat moral, en termes de: espanyols imperialistes, genocides de llatinoamèrica i més bajanades per l'estil. Cosa que per altre banda n'estic segur que no el dirien als anglessos.

Això de les retransmissions esportives és de traca i mocador. Es calcula que potser pugui haver mig milió de pericos i un milió de madridistes a Catalunya. Doncs només cal veure un partit a TV3 on juguin aquests dos equips per adonar-se que semblen equips sense representació a casa nostra. Comentaris com els de Xavier Valls referint-se a Karanka com a titella o com es celebren els gols que encaixa el Madrid a la televisió pública, repeteixo, pública, fan sentir vergonya. No els compro l'argument de que això ho fan en altres televisions autonòmiques. No els hi compro perquè no justifica per res de món que una televisió pública, qualsevol que sigui, no mantingui certs criteris d'objectivitat. Encara que sigui aplicant allò de la dona del Cèsar que no solament ha de ser-ho sinó que també aparentar-ho. Vaig llegir moltes crítiques quan Sergio Sauca va pecar de falta de neutralitat amb el Barça però mai escolto una autocrítica a TV3 i la seva falta de neutralitat amb Espanyol i especialment amb Reial Madrid. Almenys Sauca va rectificar. Xavi Valls encara esperem que ho faci algún dia.

Recapitulant i el que vull deixar clar:

A Catalunya ens alarmàvem al seu dia de les barbaritats de Urdaci o Curry Valenzuela, però tenim aquí a Bosch i qui li va posar a dit: la Terribas. Ens queixem de les retransmissions esportives de Telemadrid però aquí les de TV3 són iguals. Denunciem que Canal 9 amagava els draps bruts de Camps però aquí es passa de puntetes sobre casos com Palau, Pretòria i el 3%. Ens esquincem les vestidures perquè TV3 no es veu a València però privem la possibilitat que la resta de televisions autonòmiques es vegin a Catalunya. I què em diuen de Núria Feliu. Núria Feliu és a TV3 el que Raphael és a TVE. Un personatge d'un altre temps però que sembla té contracte vitalici amb aquesta casa. De veritat que TV3 no té algú més actual per suplir la Feliu? Núria Feliu a la Marató, a els Matins, al Divendres, a on sigui. Tinc la sensació que menys el Telenotícies en tots els altres programes ha passat. No descartin que algun dia substitueixi Raquel Sans i ens expliqui les notícies cantant.

Arribats a aquest punt: són tan diferents ideològicament TV3 de Telemadrid, Canal 9 o Canal Sur ... de les quals ens alarmem tant a Catalunya quan escoltem i veiem segons quines coses en aquests canals autonòmics? Més aviat no. Només que aquest fals i pèrfid instint de superioritat que té el nacionalisme respecte a la resta del món ens vol fer creure que tenim una televisió molt diferent a les de la resta d'Espanya. Que allà són babaus i aquí som eminències. Doncs no, de tot hi ha a la vinya del senyor i francament, les televisions autonòmiques són millorables i haurien de costar moltíssim menys diners. Si més no privatitzar algunes. I certament hi ha programes d'indubtable qualitat a TV3 i alerta, també excel·lents professionals. Tenim programes de referència com 30 Minuts però altres que no són més que pura propaganda dictada des de la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

Tot això fa que TV3 no tots els catalans puguem considerar-la, excepte en comptades ocasions, com la Nostra, més aviat és la Seva, la dels nacionalistes però no la dels catalans que no ens sentim nacionalistes ni la dels catalans que no som culés.

Desitjo que amb la nova direcció el rumb es redreci i poguem gaudir d'una televisió de tots i per a tots que reflexi la realitat plural de la societat catalana, tot i que em permetran que sigui més be escèptic.

Segueix-me a twitter: @ang_guillen