03 de Juliol de 2013
Si quieres leer la versión en castellano pulsa aquí.
La bombolla independentista va viure el passat dissabte a la nit un d'aquests fenòmens emmarcats dins de qualsevol bombolla que bé podríem qualificar com es diu en castellà de: "pelotazo". Nou "pelotazo", "agitprop" a tota màquina, per seguir fent bullir l'olla. Olla que poc a poc es va quedant sense aigua i amb els cigrons que es quedaran durs i cremats producte de la tossuderia a emprendre un viatge cap enlloc.
Bona part (no puc dir tot) del nacionalisme separatista català, parafrasejant el títol de la cançó feta ad hoc per al concert per la independència de Catalunya (el "pelotazo" a què em referia), és tossudament pesat.
Tossudament pesat utilitzant els mitjans públics i concertats com a propagadors del seu missatge. Això va arribar a un dels seus clímax el dia de l'editorial únic (inaudit al món).
Tossudament pesats utilitzant TV3 (a la qual l'han convertida en una mena de televisió "bolivariana" veneçolana que bé podem anomenar "Catalana de Televisió") per emetre amb els diners de tots tota mena de espectacles, documentals i noticiaris que agraden a uns pocs. Aquests pocs que al seu torn ens volen fer creure, com principi d'unanimitat, que agrada a tots.
Però amb TV3 són tossudament pesats gastant els diners públic en retransmetre un esdeveniment que va comptar si fa o no fa amb la mateixa quantitat de gent que aquell mateix dia va anar a la manifestació i la "Pride" del col·lectiu de gais, lesbianes i transsexuals al qual Catalana de Tv i els mitjans concertats amb prou feines van dedicar atenció.
Tossudament pesats veient la mà de "fantasmes" per tot arreu quan algú gosa a no combregar amb els seus ideals o actes de propaganda. L'afectat com el cas d'en Pedro Guerra ha d'acabar per donar-los una lliço de "llibertat" als organitzadors del concert.
Tossudament pesats parlant a totes hores de que seran lliures, que busquen la llibertat mentre tuitejen, van a un concert, a manifestacions i després tornen a casa com si res. Extranya manca de llibertat aquesta dels tossuts.
Tossudament pesats utilitzant les balances comercials de forma partidista per sustentar el victimisme malaltís sota frases de mal gust i frases com "Espanya ens roba"
Tossudament pesat Mas Colell: molt suposat prestigi internacional però incapaç de presentar uns pressupostos per al present any. Perdut en una xerrameca inintel·ligible, ara resulta que les balances fiscals que fa ell, que tots sabem com les fa i amb quina finalitat, no necessiten observadors internacionals. Però si a Montoro se li ocorre presentar-les (i sabent que el resultat pot destrossar un dels pilars de la demagògia sobiranista: el mal anomenat espoli fiscal) caldrà avisar l'ONU com a poc.
Tossudament pesats repartint carnets de bons i mals catalans com li agrada fer a la Carme Forcadell, la presidenta d'una de les associacions estrella de la societat "servil" que sembla marcar l'agenda d'aquest govern de Mas i la de molts ajuntaments com el de la localitat on visc.
Tossudament pesats amb l'eliminació de la llengua espanyola (la més parlada per la població catalana) de tot àmbit oficial en la seva futura i utòpica Catalunya independent.
Tossudament pesats els d'Òmnium Cultural (que ni són tots i de cultural més aviat té poc) erigint-se en agent autoritzat de què i com han de ser els catalans. altres que marquen l'agenda d'aquest govern i de molts ajuntaments.
Tossudament pesats creant cimeres, pactes, associacions, mocions i estudis pel dret a dividir. Això sí, com diu Girauta, pesats fins per posar-los noms altisonants i plens de majúscules però buits de contingut. Sí, en efecte, tossudament pesats presentant una diarrea de neologismes per donar-li major pompositat al que ja existeix i no li cal tanta parafernàlia. Vegin uns exemples de ser una mica pesats amb tant conte hortera: Associació Municipis per la Independència, Territori Català Lliure i Sobirà, Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Consejo de Transición Nacional, Assemblea Nacional Catalana... Com veuen tot el que un pais li agradaria tenir per sortir de la crisi. Està clar, oi?
Tossudament pesats amb les seves estelades més grans del món, cadenes humanes, botifarrades, paelles, caravanes, encesa d'espelmes, mosaics humans,lipdubs i altres esdeveniments diversos per la independència com si a base d'això s'hagués independitzat algun país a la història.
Tossudament pesats reunits en una taula "quilomètrica" que dóna bona mostra d'un gegantisme amb peus de fang, un voler marcar paquet sabent que com s'ha dit avui, allò era una olla de grills a la recerca del "què hi ha de lo meu".
Tossudament pesats repartint subvencions per mantenir amb corda el pessebre i els "pessebristes".
Tossudament pesats en discutir entre ells com serà el dia de lendemà de la independència mentre en el dia d'avui regna l'atur, la corrupció, el tancament d'empreses, el no govern, nens passant gana, fracàs escolar a dojo i l'esterilitat legislativa per fer un repàs als temes que realment importen a la població.
Tossudament pesats tapant els seus casos de corrupció del seu 3 o 4%. Tossudament pesats defensant amb ungles i dents el clientelisme partitocràtic que han creat tapant-se les vergonyes com fa sovint ERC amb CIU. Val a dir que malauradament de vergonyes a tapar no en tenen la exclusiva ja que el tema del PP amb Sánchez-Camacho sobretot ara es de traca i mocador.
Tossudament pesats culpabilitzant a la resta d'Espanya de tots els mals que afecten Catalunya incapaços com són de fer un exercici d'autocrítica més que necessari.
I podria seguir sent jo tossudament pesat descrivint la realitat catalana
paralitzada des de fa deu anys. Realitat que porta vivint en una bombolla propera al seu punt de col·lapse. No, no vull ser tossudament pesat, no vull canviar de pell. El dia que esclati només ens deixarà frustració i fragmentació social que trigarem anys a superar. Tant de bo recuperem el seny aviat.
Segueix-me a Twitter: @ang_guillen
TORNAR 
Rss