25 de Gener de 2013

PSC: 5 herois i 15 traidors per la causa sobiranista

Para leer el artículo en castellano pulsa AQUÍ

Escrivia en el meu darrer article sobre les conseqüències que representaria per al PSC votar en contra de la declaració sobiranista ideada per CiU-ERC amb el suport d'ICV i dels inventors de nous neologismes en política com ara el "sí crític", el "no constructiu", "l'abstenció activa", "el minotaure liberal"... les CUP.

Bàsicament alertava que un vot negatiu empenyeria al PSC al arraconament i menyspreu de l'oficialisme català; aquest que domina els mitjans de comunicació públics i concertats, el que tracta d'imposar el pensament únic al voltant de la sobirania, el que reparteix carnets de bons i mals catalans . Allà, a l'infern creat pel establishment sobiranista per donar cabuda als traïdors a Catalunya els esperava PP i Ciutadans, condemnats per no seguir, cadascú amb els seus motius, el discurs de la Catalunya oficial.

24 hores després de la votació dit i fet. Els altaveus de la propaganda han amplificat la traïció i han salvat de la crema a 5 díscols; 5 herois als quals han elevat a la categoria del que realment hauria de ser el PSC i com no, de retruc a autèntics patriotes. Pels altres 15 menyspreu i condemna. Ho vam veure com ho feia Artur Mas a l'entrevista amb Josep Cuní dimecres a la nit, l'hi vam veure a Junqueras, a Pilar Rahola... tots criticant com era possible que el PSC s'ajuntés amb el pitjor de Catalunya per a ells com són el partit de Alicia Sánchez-Camacho i el d'Albert Rivera.

La majoria de premsa catalana, especialment la propera a CiU i ERC han posat la catifa vermella als discrepants. No és per menys. Tremenda ha estat la utilització de Catalunya Ràdio la qual ha donat veu durant una mica més d'una hora ahir dijous a totes les veus sobiranistes del PSC mentre que als defensors del no del PSC gairebé ni se'ls ha vist. El món al revés sens dubte.

Amb tot això el que vull indicar és la perversió que s'està produint contra Pere Navarro, Lucena i la nova cúpula dirigent del PSC com si s'haguessin apoderat d'ella il·legalment. Res més lluny de la realitat. Si bé és cert que les Geli, Martínez-Sempere, Bosch i tots els ex-càrrecs i càrrecs que no estan d'acord amb el no a la declaració tenen tot el dret del món a discrepar, aquests han de ser conscients que la seva opció va ser escombrada amb rotunditat en l'últim congrés del PSC de desembre de 2011. Ni més ni menys que un 73% per Navarro contra un 25% per als sobiranistes del Sr. Elena. Casualitats o no ha estat precisament el 25% dels diputats socialistes els que s'han negat a votar no a la declaració sobiranista. Però més encara costa entendre el poder mediàtic atorgat a una autèntica perdedora de primàries com és la Montserrat Tura. No li nego la seva vàlua política però en el seu currículum porta dues derrotes marcades a foc en els seus enfrontaments directes a primàries contra Jordi Hereu i Pere Navarro, sobretot amb aquest últim amb qui va perdre per un rotund 73% Navarro contra un 25% de vots per a ella. Després li costarà molt el sector crític sobiranista convèncer una majoria que sembla haver-se adonat que la sagnia de vots perduts en els últims anys pel partit socialista ve donada, entre altres factors, per la seva deriva nacionalista.

Els crítics haurien de pensar si realment és el PSC el seu partit o és el seu partit ERC o el d'Ernest Maragall però el discurs sobiranista del PSC a la famosa Festa de la Rosa de Gavà rarament troba compradors entre els assistents.

L'efecte Ciutadans de discurs clar, nítid regeneracionista contra la partitocracia y el nacionalisme que creix i creix a costa de molts vots que abans eren socialistes pot haver fet despertar el PSC de la seva letargia. Al PP ja ho saben bé (poden preguntar al diputat Coto Roquet i les seves campanyes de marques blanques), perquè votants seus han anat a parar Ciutadans.

Jo em congratulo que Navarro i els seus col·laboradors més afins hagin fet un pas cap endavant i donin símptomes de voler superar els seus complexos davant del nacionalisme. Si arriba tard la reacció el temps ho dirà. Els que estem en el grup del No a la declaració estem per diversos motius però un d'ells és sens dubte la defensa del marc constitucional i del nostre estat de dret que uns, els que s' autoproclamen com els bons catalans, tracten de destruir. Per més menyspreu que ens facin no aconseguiran que abandonem la nostra voluntat de la defensa de les regles del joc que regeixen un estat de dret. Navarro i els seus no han caigut al parany i en una bona intervenció al Parlament el líder del PSC va deixar clar que no és pot fer les coses saltant-se le lleis. Com deia, és el denominador comú que els uneix a Partit Popular i Ciutadans contra la declaració sobiranista.Tot i així caldrà veure si el PSC aguantarà la pressió de sentir-se assenyalat pels nacionalistes ies mantindrà ferm amb la seva postura o cedirà.

L'1 de febrer de l'any passat escrivia sobre les dues ànimes del PSC i el seu destí. Com una profecia sembla que s'ha anat complint. Ho vaig dir llavors i ho mantinc ara: el PSC li ha anat millor quan era més PSOE i menys PSNC (la N per nacional) i no és el mateix per al votant socialista del cinturó vermell de Barcelona Obiols que Corbacho. El major handicap és que l' "avalador" del PSC, el PSOE, no és per res fiable ... i que Ciutadans segueix creixent allà on abans els socialistes manaven.

Segueix-me a Twitter: @ang_guillen