e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

26 de Juny de 2013

Si quiere leer la versión en español pulse aquí

Avui els vull donar a conèixer, aportant el meu petit granet de sorra, una història que va relacionada amb pel·lícules i de la qual espero i desitjo acabi amb final feliç. Avui vull parlar d'un local que enguany compleix cent anys i el qual des dels anys 20 del segle passat emet cinema. És el cinema Alhambra de la meva localitat: la Garriga.

Les sales de cinema, fora dels grans centres comercials, són cada vegada més una rara avis. Si parlem de cinemes en localitats de la mida de la Garriga i amb els anys en actiu que té l' Alhambra aposto que no trobaríem moltes a Catalunya ni a la resta d'Espanya funcionant avui dia.

Jo recordo amb nostàlgia, com sabadellenc de naixement i sent Sabadell on he passat gran part de la meva vida, com a poc a poc les mítiques sales situades a la Rambla i els seus voltants van anar desapareixent. Van començar caient la dels barris com el cinema Rex o el Montecarlo i poc a poc el "letal virus" va acabar amb les belles sales del centre de Sabadell tals com l'Euterpe o el mateix cinema Rambla. Abans ja havia caigut l'Imperial, avui recuperat com sala multicines. En efecte, a Sabadell ja no queda cap cinema als que jo anava de nen i adolescent. En el seu lloc hi ha gairebé tantes pantalles de cinema concentrades en dos llocs de la capital del Vallès Occidental com sales escampades per tota la ciutat hi havia fa tot just 25-30 anys. No és el mateix.

Quan per circumstàncies de la vida fa ja diversos anys vaig venir a viure a la Garriga recordo que em parlava la meva dona sobre l'existència d'un cinema en aquesta localitat que no era un cinema a l'ús com ja els nens i adolescents coneixen actualment. Al principi em semblava ja difícil que a mitjans de la dècada passada encara hi hagués una sala de cinema oberta en un poble com la Garriga que hagi resistit l'efecte "centralitzador" de Granollers. Però sí, l'havia. Darrera de la seva façana modernista i travessant un curt passadís accedies a una sala clàssica i sòbria, una mica antiga però en la qual es podia respirar l'ambient d'una sala de cinema de l'època en que la revolució del vídeo i les posteriors del DVD i Internet encara eren inconcebibles. Allà podies assistir a una sessió contínua d'aquestes que ja no s'emeten en gairebé cap cinema i veure una pel·lícula de les anomenades "comercials" i després una pel·lícula de cinema d'autor de procedència d'allò més variada. Josep Maria Miró, el Miró per als garriguencs, i la seva família s'encarreguen des de fa trenta i tants anys de dirigir aquest cinema de sabor anyenc. Fins i tot s'encarreguen de col·locar els cartells amb la cartellera de la setmana a la Plaça de l'Esglèsia. Tot el que envolta a aquest cinema és molt tradicional i un xic artesanal. Josep Maria Miró és tota una "institució" que no fa molt va ser entrevistat al mateix cinema per una de les televisions privades espanyoles més importants per parlar de la censura als cinemes en els temps de Franco. I és que per alguna cosa serà que la primera vegada que vaig entrar en aquesta sala em va venir al cap aquella cançó de Joaquín Sabina "Una de romanos".

Doncs bé, aquest cinema es troba en el perillós punt d'haver de tancar per un tema que no té a veure directament (encara que també fa mal) amb els problemes que afecten a moltes sales al nostre país (escassetat de públic, pirateria, el 21% de l'IVA ...). El tema està en que avui en dia resulta cada vegada més difícil que les distribuïdores cinematogràfiques facilitin als cinemes pel·lícules de 35 mm. Les velles cintes en aquest format estan a la vora de la seva extinció. En el seu lloc, el format digital s'ha anat imposant cada vegada en més sales avalat per la seva qualitat d'imatge i so. Això ha obligat les velles sales com la del Cinema Alhambra a plantejar la disjuntiva de renovar-se o morir.

Avui aquesta sala necessita poc més de 50.000 euros per adaptar-se a la tecnologia de reproducció cinematogràfica del segle XXI. Per aquesta raó s'ha iniciat una campanya des del Cineclub de la Garriga sota el nom de # SOSAlhambra, per tal de poder recaptar aquesta quantitat de diners bé via micromecenatge, bé sigui pels successius actes que s'aniran organitzant en favor de salvar el vell Cinema Alhambra.

És un gran repte que en temps de crisi té un handicap més gran. Però sens dubte la satisfacció que donarà poder veure una pel·lícula en format digital en una sala de cinema de tota la vida allunyada de les infames sales dels centres comercials ha de ser la major motivació per aconseguir tan noble objectiu.

Jo, aprofitant l'oportunitat que em brinda l'escriure en aquest digital, he volgut aportar (com els comentava al començament) el meu granet de sorra i donar-los a conèixer aquesta romàntica i a la vegada èpica pel·lícula que és el cinema Alhambra de la Garriga. Si amb això aconseguim alguna aportació més, per mínima que sigui per tal d'aconseguir la seva salvació, si aconseguim que tecnologia digital i sala de cinema clàssica s'enamorin per sempre més la cosa haurà valgut la pena.

Per ampliar la informació els deixo estimats lectors l'enllaç al bloc creat per salvar el cinema. Allà trobaran articles com el de Martí Porter parlant de les 7 vides de l'Alhambra, el manifest amb els deu motius per salvar aquest cinema i vídeos amb informació sobre la campanya:

http://cineclub-lagarriga.blogspot.com.es/

Si un dia vénen per aquest poble, dins de totes les coses que mereixen la pena veure, no oblidin veure una pel·lícula al cèntric cinema del carrer Calàbria.

Segueix-me a Twitter: @ang_guillen

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
629
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR