11 de Febrer de 2014

Para leer el artículo en castellano pinche aquí.

El passat dilluns 10 de febrer a la tarda un miler de persones es van reunir davant el TSJC per protestar per la recent sentència que obliga a impartir un 25% de classes en castellà (que és la llengua de més de la meitat dels catalans) en els centres on hi ha hagut una denúncia amb aquesta finalitat per part dels pares dels alumnes.

Un cop més la demagògia, la intransigència, el cinisme, la hipocresia, les sortides de to, la mentida i el victimisme van ser tot un quan es tracta de defensar la immersió per part dels nacionalistes separatistes. Escoltem les consignes de sempre dels de sempre: es volen carregar un model d'èxit (el del 30% aproximadament de fracàs escolar, el dels mediocres resultats de l'informe PISA en què hem retrocedit fins i tot en l'últim estudi), un atac al català ( impartir un 75 % de les classes en català i com deia Francesc Moreno, he de ser estúpid ja que no arribo a entendre on està l'atac quan la majoria de classes s'impartiran en català perquè en realitat estem parlant només d'impartir una assignatura més en castellà al que es ve fent en l'actualitat), Màrius Serra apel•lant a que els agrada el català i el castellà (sí però negant que una llengua cooficial i la més parlada a Catalunya sigui vehicular a les escoles), Màrius Serra insultant la intel•ligència invocant l' "una , grande y libre" sense venir al cas de res a manera de disbarat per a major goig de la parròquia allà present, una mare parlant que la sentència vol polititzar l'educació quan què és la immersió obligatòria en aquests temps (no quan va néixer en què va tenir tota la seva raó de ser), sinó una manera d'educar de manera polititzada , un lema "Per un país de tots, l' escola en català" que no és altra cosa que un autèntic oxímoron per tot el que s'ha dit anteriorment. Per acabar d'amanir-lo tot crits d'independència entre el miler (deu vegades més segons aquesta organització que ja el seu propi nom és una falsedat ja que ni són tots ni és cultural). I allà estaven, impassibles com convidats de pedra d'aquest sainet nacionalista els acomplexats de sempre, els que no han sabut plantar cara al nacionalisme des del progressisme: el PSC i ICV-EUiA sentint-se còmodes entre estelades i càntics secessionistes. Després diran el de sempre: que ells creien haver anat a una cosa diferent del que va ser un mer acte del sobiranisme català però contents d'estar i pertànyer al PUC (Partit Únic Català ) .

Plou sobre mullat. El d'oposar-se a una sentència judicial demostra que mal portem la separació de poders en aquestes contrades on s'accepten les sentències aplicant la llei de l'embut. Això de voler inculcar una visió única de la societat catalana és ja un clàssic. No només per aquesta manifestació d'ahir d'assistència escassa la veritat, sinó perquè ahir vaig llegir un altre exemple de quin model de societat tenen els gurus del "País normal" o del "País nou (el del "Next state of Europe" vistes les carabasses que reben dia sí i dia també des de la UE millor ho guardem al calaix que ja està bé de passar tanta vergonya).

Del model d'èxit trilingüe en el qual les elits catalanes, entre elles a on l'anterior President de la Generalitat i l'actual han educat als seus fills ni parlar-ne en la manifestació d'ahir. Pel que sembla segueixen preferint l' "anglès macarrònic". Se'ns escapa un altre tren que si va amb el signe dels temps i ja van uns quants.

Ahir llegia amb sorpresa que el grup editorial que controla un diari (el Punt Avui ) que rep grans subvencions de la Generalitat per mantenir-se i que s'ha caracteritzat per les seves dificultats econòmiques ara s'ha ficat en el deficitari món de televisió digital terrestre. Caldrà preguntar allò que deia Josep Pla: "això, qui ho paga?". S'ha fet (aquest grup) amb les freqüències de Canal Català i la primera decisió és carregar-se de cop la pluralitat dels contertulians del programa de Carlos Fuentes perquè volen potenciar "l'eix nacional". En conseqüència, potenciar el pensament únic, el de les tertúlies de TV3 per exemple on com dic moltes vegades els tertulians es divideixen en independentistes, megaindependentistas, superindependentistas i en ocasions algun tronat. Escoltar altres opinions que no siguin les oficials és, permetin-me això tan groller: "caca, cul, pis".

És l'asfíxia a la que ens volen sotmetre els paladins de la Catalunya oficial als que no som de la seva tribu: hipotecar la qualitat, la diversitat i la pluralitat en benefici d'una idea anacrònica de societat amb pensament únic. Asfixiar amb els mantres de sempre retransmesos des dels púlpits mediàtics convenientment untats. Desgraciadament per a ells el seu sistema comença a mostrar esquerdes per on entra aire net i sa. Com a mostra els recents articles en el diari El País de Josep Borrell i Joan Llorach desmuntant el mite nacionalista del mal anomenat espoli fiscal o, del mateix Borrell, aquest moment d'oxigen pur quan deixa en evidència a la periodista estrella i millor pagada de la ràdio pública catalana, desmuntant des de la més pura serenitat però contundència en els arguments les mentides que el "règim " nacionalista ens ha anat inculcant en una entrevista que és tota una classe magistral de Josep Borrell .

Ens volen asfixiar però l'hermetisme del sistema s'esquerda afortunadament a força d'arguments i sentit comú.

Segueix-me a Twitter: @ang_guillen