e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

30 de Desembre de 2015

Ingovernem-nos

 

Para leer la vesrión en castellano pulsa aquí

La CUP es va presentar a les darreres Eleccions al Parlament de Catalunya sota el lema de "Governem-nos". Vist tot el que porten protagonitzat des de la nit electoral del 27 de setembre potser el lema que millor els quedaria seria precisament el d' "Ingovernem-nos".

Ara sembla que molts opinadors, sobretot els de caire orgànic i propers a Junts pel Sí, han caigut del cavall com Sant Pau i se'n han adonat que la CUP ja no resulta tan "simpàtica" com fins fa tot just quatre dies. Benvinguts doncs als que mai ens hem deixat enlluernar amb mitificar la CUP que semblava eren i són els únics que lluitaven i lluiten contra les injustícies al món mentre la resta som opressors. La CUP un partit assembleari, anticapitalista, anti UE, que ha muntat escarnis i els han defensat en seu parlamentària vers altres formacions polítiques i que jo he viscut en primera persona...amb aquest esperava Junts pel Sí governar Catalunya? El món ens mira sí, i queda astorat del que veu.

Jo no entraré a valorar el resultat d'aquella votació de diumenge passat a Sabadell en si va haver tupinada o no doncs no és el més rellevant. El rellevant és que tot un candidat a presidir la Generalitat que pertany a un partit conservador liberal que es va presentar com a número 4 a la llista electoral d'una coalició amb un partit que presumiblement és d'esquerres i, a priori, principal partit de l'oposició tot i que ja voldrien molts governants un cap oposició com ho va ser l'Oriol Junqueras la darrera legislatura, juntament amb les "engrunes independentistes" d'altres formacions polítiques i membres de la societat servil que no civil catalana; a més a més de tot això que ja de per sí no és poc el també rellevant és que aquest candidat anomenat Artur Mas i Gavarró s'hagi permès estar en mans d'una força política que està a les seves antípodes ideològiques en un 95% dels seus postulats i amb la qual únicament els hi uneix la voluntat d'esdevenir un estat independent separat d'Espanya. Ni tan sols com ha de ser aquell hipotètic nou estat perquè als cupaires ja els hi està bé que aquest nou estat estigui, com ja ha quedat clar, fora de la UE i fora de la política monetària del Banc Central Europeu.

Jo, sincerament, crec que la Institució de la Generalitat no s'ho mereix. No mereix aquest espectacle d'aquests tres mesos i m'atreviria a dir que els catalans, independentment de la nostra opció política tampoc. Un candidat a presidir la Generalitat es quelcom tan seriós que no pot anar fent de pidolaire davant la CUP. Artur Mas té 62 diputats, molts, però no els suficients per ser investit donada la deriva que porta. Fa cinc anys li van servir per ser-ho, ara no. Fa cinc anys existia CiU, les seves posicions no eren trencadores amb l' Estat i va tenir el beneplàcit de PSC i PP per a la investidura i per als pressupostos. De llavors ençà, gairebé totes les decisions d'Artur Mas li han minat en diputats, en credibilitat i en anar debilitant a la seva formació bé amb el trencament amb Unió, bé amb la pèrdua de vots del que queda de CDC el passat 20 de desembre. Els errors de càlcul d'Artur Mas si passaran a la història i han estat i són el seu final polític.

Però tornant amb la CUP. El que va passar el diumenge passat és la constatació que les utopies no serveixen per governar una institució de la importància de la Generalitat. En efecte, l'assemblearisme queda molt bé i molt "revolucionari" a la universitat per reunir-se els de sempre per fer veure que són la representació popular d'una immensa majoria que no els ha escollit per descomptat. Succeïa a l'Autònoma quan jo estudiava fa gairebé 20 anys i dubto que hagi canviat des de llavors. I tant anar de nova política, d'innovadors, de transparència per acabar fent una roda de premsa sense preguntes (encara espero tots aquests periodistes progres que quan ho fan altres partits ho critiquen i incendien Twitter i diumenge van callar en la seva gran majoria) i decidint que faran a l'investidura d'en Mas en una reunió al més pur estil dels partits de sempre. Al capdavall la CUP no és tan diferent, l'han volgut dibuixar interessadament diferent. Fins i tot el dia després vaig escoltar a alguns periodistes dir que tot i el trencament per la meitat de la CUP en la votació (un altre partit que el "procés infinit" trenca i van ja uns quants) allà es respirava "bon rotllo". Doncs bé, de moment aquesta mateixa nit hi hagut unes piulades d'un membre del Secretariat de la CUP que no anaven en aquesta línia precisament. Idealitzar segons qui al final no serveix per res.

Jo si fos el President en funcions Artur Mas i després de tot aquest espectacle em donaria igual el que decideixin el dia 2 de gener a la CUP. El mal ja està fet. Exhauria el temps i convocaria eleccions. Un mal menor que almenys salvaria a en Mas de ser investit després d'haver-ho "torejat", això sí, assembleariament, defensant el socialisme i de manera antipatriarcal per activa i per passiva de forma innecessària durant tres mesos. Com diu la dita castellana: "Para este viaje no hacia falta tantas alforjas". Necessitem un Govern per a tots els catalans que recuperi la centralitat i el seny. President, posi les urnes! 

Segueix-me a Twitter @ang_guillen 

 

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
382
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR