03 de Setembre de 2012

#GirautaVuelve

L'acció que va emprendre dimecres passat Juan Carlos Girauta de tancar el seu compte de Twitter assetjat pels nacionalistes intransigents em va doldre. Una mena de protofeixistes que s'encarreguen de aclaparar i acovardir amb la violència verbal i sobretot amagada en l'anonimat d'Internet van ser els responsables.

No conec a en Juan Carlos Girauta personalment encara que si hem intercanviat impressions a Twitter, sent una de les més enriquidores nostra visió conjunta que es celebri un referèndum per la independència per veure si és veritat que Godó, La Caixa i tot CIU estan per votar sí a la independència i si les enquestes del CEO són verídiques, si és veritat que és un clam o simplement és una campanya propagandística amplificada per la premsa pública i concertada i per la societat servil generosament subvencionada. Resultat d'allò va ser l'entrevista que Girauta va concedir a E-Notícies parlant sobre el tema. Com no pot ser d'altra manera també hem coincidit en algun acte organitzat per la "dissidència" catalana (cal entendre com dissidents els que no combreguem amb la doctrina oficial del nacionalisme) com presentacions de llibres o campanyes en defensa del bilingüisme a Catalunya. Confesso que quan vaig començar a llegir-li el 2005 no era sant de la meva devoció: no veia amb bons ulls el liberalisme que ell defensava i el fet que escrivís al diari digital de Jiménez-Losantos em va omplir de prejudicis. Amb el pas del temps em va demostrar que certament el que tenia era això, massa prejudicis, amb un tipus que en els últims anys ha demostrat gran personalitat, marxant dels llocs on no es troba còmode per coherència amb si mateix com va ser el cas d'abandonar EsRadio, Llibertat Digital o les tertúlies polítiques de TV3 (des de llavors qualsevol tertulià discordant amb la doctrina oficial brilla per la seva absència a la cadena pública).

Així és com el seguia a Twitter i en qualsevol programa radiofònic i televisiu on aparegués com contertulià doncs els seus comentaris, encertats o no, eren fets en total llibertat sense haver de retre comptes a cap línia editorial o polític de torn. Brillant va ser quan li va dir a la desconnexió territorial de TVE de el spin off de 59 Segons, quasi a les acaballes, a un dels habituals cantadors de gesta d'Artur Mas, el periodista de La Vanguardia Jordi Barbeta, que Barbeta si era caverna, caverna generosament subvencionada després d'estar retraient una i altra vegada el periodista de la Vanguardia a Girauta que pertanyia a la Caverna mediàtica madrilenya que confabulava contra Catalunya.

Catalunya és avui un territori menys lliure, menys plural on coincideixo plenament amb les últimes declaracions de Girauta: "Catalunya és un territori meravellós per qui sigui nacionalista o li sigui tot indiferent". Qui en cas contrari es defineixi com a català no nacionalista i si a sobre diu sentir també espanyol és tractat i vilipendiat amb adjectius grollers per una legió de radicals amics del pensament únic. Es busca arraconar, posar etiquetes com ara nacionalistes espanyols, franquistes, generadors de auto-odi ( el gabinet psicològic del nacionalisme és molt peculiar en les seves definicions vers seus adversaris), anti-catalans, enemics de Catalunya i des dels sectors més radicals fins i tot es convida a marxar de Catalunya. Tot amb el plàcet de qui durant els últims 32 anys han creat un Frankenstein que ara ja no poden controlar. Churchill, creador de grans frases per a la història, va dir allò que els feixistes del futur s'anomenaran així mateixos anti-feixistes. Aquests "anti-feixistes" són els que ens diuen feixistes (sense tenir punyetera idea del seu significat, ho repeteixen com robots autòmats) als que no pensem com ells i són els que tracten d'acovardir-nos. Elegants demòcrates com no aquest extremistes que es retroalimenten mutuament (nacionalisme radical espanyol i nacionalisme radical català) i enmig ens engull a la resta. Perquè per a mi tan lamentables són els atacs que va rebre Àlex Fàbregas com els que ha rebut i rep Girauta.

Entenc que Girauta acabés fart i en el seu últim tweet llegíssim paraules molt fortes. Jo mateix aquest estiu he rebut més d' "una invitació a marxar" dels radicals i jo no deixo de ser un mindundi amb escàs ressò mediàtic més enllà de la meva columna en aquest digital. Quant i més un personatge de la trajectòria dilatada de Juan Carlos Girauta.

Girauta és l'últim d'una llarga i trista llista d'intel·lectuals, músics, artistes catalans, nascuts a Catalunya, tan catalans com els radicals que insulten que es veuen obligats a refugiar-se d'un temporal salvatge.

Per això vaig decidir donar el meu suport a Girauta a Twitter i vaig crear el hashtag #GirautaVuelve el qual va gaudir d'una gran acollida. Estic convençut que gent com Girauta són necessàries a Catalunya per no caure en el pensament únic i al principi d'unanimitat en el qual ens volen sumir la població catalana. Tant de bo recapaciti, agafi les forces necessàries i torni a la plaça del Twitter perquè realment la seva legió de seguidors el trobem a faltar.

Un últim avís a navegants: continuarem lluitant amb la força de la paraula per a que Catalunya continuï sent un territori de pensament lliure. Serà molt difícil que ens silenciïn amb les amenaces perquè repeteixo, nosaltres també som catalans, estimem Catalunya i volem el millor per Catalunya. Si les nostres idees no són útils ni vàlides las ha de tombar la democràcia i el respecte a l'Estat de Dret i no l'insult.

#Girautavuelve

Segueix-me a Twitter: @ang_guillen