e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

24 de Febrer de 2012

L'ésser humà és l'únic animal que s'entrebanca dos cops amb la mateixa pedra. Aquesta famosa frase em ve com anell al dit per explicar el que penso sobre el tema Eurovegas.

Volia haver escrit abans sobre aquest tema però just vaig publicar el meu últim article el dia 21 de febrer en el que portava treballant des d' el passat cap de setmana. Vaig preferir aguantar tres dies abans de escriure aquest mentre la meva indignació pel tema anava creixent gradualment.

Confesso que no he llegit cap article d'opinió des d' ençà perquè no volia que res canvies la meva visió d'aquest tema que tinc des d' el dia 21. Només ha trencat aquest aïllament un tweet d'en Xavier Rius que va aparèixer just quan pensava el mateix que ell mentre llegia com la notícia de la possible instal•lació d' això que li diuen Eurovegas anava agafant cada vegada més notorietat pública. Més o menys venia a dir aquell tweet que aquest tema era: "totxo i turisme". És a dir "más de lo mismo" que li deia l' Aznar a en González.

Efectivament, tornem al totxo, tornem a l' especulació, tornem al diner fàcil, al "pelotazo", a governs perdent l'oremus per inversors que prometen canviar el món com fins ara l' havíem conegut. Inversions milionàries que prometen una quantitat de beneficis, entre ells, tants llocs de treball com quasi be habitants en té Sant Boi, El Prat i Viladecans junts. I tornem a vendre turisme, de vàries clases: des de low cost fins arribar, potser, al d' alt standing. Ergo res canvia en el nostre model productiu el qual s' ha vist que és improductiu i caducat, que ens ha abocat a una crisi que ara per ara no li veiem el final.

Escrivia fa poc que: "Espanya necessita una reforma educativa profunda que ens porti a canviar el nostre model productiu. Que mai més els nostres joves cometin l'error de deixar els llibres pels diners fàcils que varen significar el totxo i que a la vegada el talent dels joves que fan bé les coses no els porti a haver de marxar d'aquí per manca d'oportunitats i bons sous". Un gran lleig li fem a aquestes generacions futures si els nostres governs (autonòmic o estatal) dobleguen els genolls i pràcticament bavegen davant aquesta proposta. Què han de pensar? En estudiar? En formar-se? o en buscar la manera de guanyar diners fàcils? en veure que fem lleis però que davant uns quants milions d' euros les lleis, el nostre estat de dret se'n va a fer punyetes? Això volem ensenyar Senyor Mas, Senyora Aguirre, senyor Rajoy i tots aquells que van reverències davant l' instal•lació d' aquest macro complex?

El que més m'indigna de tot és que ens empassem aquesta martingala i em dóna el mateix si es fa a Madrid, a Barcelona , a Los Monegros o les Eras de Carrachila de Galera...el que no podem fer és perdre la dignitat com a país i estat de dret, doblegant-nos a unes exigències que avui per avui no són legals i que destrossen el paisatge de les nostres contrades (que en el cas de Viladecans algú ja se'n va encarregar de destrossar-lo amb aquells edificis mega-alts que es poden veure des de la C-32).

Amb les limitacions que em dona no ser economista, però intentant aplicant el sentit comú al tema, penso que tanmateix si els nostres governants d' una vegada per totes posessin les bases per canviar el model productiu del nostre país amb una escola forta, amb unes universitats competents i que competeixin de debò, invertint en I més D més I, apostant per la formació professional, encoratjant l' orgull del nostre jovent per ser grans emprenedors (que ha estat dels emprenedoria catalana? ens queden poquets ja); si els nostres governs donessin la meitat del que demana el Sr. Sheldon en incentius fiscals i laborals dintre de la legalitat vigent als emprenedors per a que creïn les seves empreses, si reduïm la burocràcia i totes les barreres que ara tenim per crear un nou negoci; estic segur crearíem un teixit de petita i mitjana empresa no localitzat en una única àrea geogràfica com proposa aquest projecte. Sumariem sinergies que farien tenir els mateixos llocs de treball o més que aquesta, repeteixo el terme, martingala. Seria menys nociu pel nostre entorn i a més podríem estar orgullosos del que produïm i com ho produïm. A Catalunya, varem ser durant molt temps els grans productors tèxtil d' Espanya i part d' Europa. Mostràvem amb orgull aquest baluard. Doncs el que hem de fer es que se'ns torni a conèixer a Catalunya com referent de producció industrial o serveis de primera qualitat. I el mateix em serveix per la resta d'Espanya. A mi no m' entusiasma estimat lector/a que Barcelona o Madrid siguin conegudes per tenir una "Ciutat sense llei del joc".

Si vols seguir-me a Twitter: @ang_guillen

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
484
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR