e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

24 de Setembre de 2012

Els principats de taifes catalans

L'última moda entre els ajuntaments on els independentistes i nacionalistes catalans governen després de la creació de l'Assemblea de Municipis per l'Independència (AMI), declarar moralment exclosos de la monarquia, de la Constitució (curiós i paradoxal el de sentir-se exclòs de la Carta Magna que els atorga raó de ser als ajuntaments, com el pollastre que moralment s'exclou de l'ou que el va veure néixer -delirant-), és presentar una moció al ple municipal per declarar a la seva localitat com Territori Català Lliure (TCL). L'espectacle just acaba de començar i ja m'atreveixo a aventurar que tindrem tants municipis AMI com TCL. És el que tenen les modes: que la majoria, sense pensar per un moment si allò està bé o està malament, es puja al carro fos cas que el titllin d'antiquat. Agraeixo que com a ciutadà d'un ajuntament que gairebé amb tota seguretat el dimecres es sumarà a aquesta "festa", aquesta moda no em costi un euro, a diferència de l'AMI que es finança en part amb diners públics dels ajuntaments adscrits.

El primer que li venia a un al cap és que amb propostes com aquestes hi havia una frontera, t'exigien passaport per entrar al municipi TCL si venies del "territori ocupat català" i arrufava jo el nas meditant quin principi d'autarquia salvatge hauria d'haver en un municipi que es declara independent d'Espanya a l'espera que un altre futur estat que està per néixer (a aquestes hores que escric i malgrat el rebombori pesat mediàtic encara sembla que no ha nascut), l'aculli en el seu si. Com em temia, la realitat m'acostava a aquella frase de la cançó Insurrección de El Último de la Fila: "Pequeñas tretas para continuar en la brecha".

Aquesta mena de fer volar coloms consisteix a grans trets en declarar-se independent d'Espanya i instar al Parlament de Catalunya a declarar la independència de manera unilateral en menys de dos mesos. En conseqüència, es tracta de manifestar que no se senten part d'allò que la neo-llengua nacionalista fa servir per definir a Espanya: l'Estat Espanyol, però declarant les lleis espanyoles com "transitòries" fins que arribi el dia de la "Salvació", el dia que lligarem els gossos catalans amb llonganisses si ens atenim als números dels "experts": el dia de la independència de Catalunya.

A mi em recorda tot això aquell anunci de fa uns pocs anys d'una firma automobilística alemanya en el qual un pare sembla regalar un cotxe al seu fill i li explica l'equipament i la tecnologia d'aquest. En realitat, es tracta d'una estratagema del pare ja li diu al fill que tindrà cura del cotxe fins que tingui 18 anys. Es ven una falsa il·lusió de no pertinença a Espanya mentre segueixen vigents les lleis espanyoles, faig que et regalo un cotxe però el conduiré jo molt de temps.

Sembla com si els ajuntaments catalans que han aprovat aquest tipus de mocions i els que les aprovaran pròximament haguessin començat a emular als regnes de taifes del segle XI. Permetin-me la llicència per la qual usant una terminologia més precisa i atès que Catalunya mai va ser regne seria millor anomenar a aquests territoris TCL com Principat de Taifes. Aprofitant la debilitat d'un Estat que necessita una Segona Transició urgent cap, entre d'altres aspectes, un model federal es declaren "independents" d'ell però sense deixar de viure d'ell, diuen mantenir les lleis espanyoles de manera provisional però la seva proclama viola algunes d'elles. Aconsegueixen així l'efecte que busquen: propaganda, autobombo amb els mitjans públics i concertats catalans amplificant l'ona expansiva de cara a engreixar el principi d'unanimitat pel qual sembla que tot Catalunya és un clam cap a la Independència. Jugada mestra, més pa i circ per tal de ficar més fum dens a la cortina que tapa la corrupció política, el rescat de 5023 milions d'euros, l'augment de l'atur, les retallades en l'estat del benestar, la incapacitat d'Artur Mas per millorar els calamitosos números del Tripartit, les comissions d'investigació ... ja ho deia tot plegat Heribert Barrera, medalla d'or de la Generalitat a títol pòstum, que era més important salvar Catalunya que la democràcia. Jo aclareixo "La seva" Catalunya no pas tota Catalunya, raó per la qual segueixen el guió fil per randa.

I aquí tenim a aquests alcaldes jugant a ser prínceps de la seva taifa ocupant espais a la premsa i afalagats pels seus coreligionaris. Les taifes tots sabem com van acabar si es que algun historiador revisionista tan de moda entre el nacionalisme digui el contrari: rescatades, rescatades pels almoràvits davant l'empenta cristiana i la seva escassa capacitat d'acord i enteniment preses del seu egocentrisme.
En un moment d'una crisi tan convulsa com aquesta la millor manera de superar-la és la del diàleg, la de buscar punts en comú i la de sumar sinergies. Les propostes maximalistes i les martingales com les TCL ens condueixen a creure'ns falsament que fent la guerra pel nostre compte ens anirà millor. La Segona Transició que molts reclamem ha d'anar en aquesta direcció en acabar d'una vegada per totes amb la vertebració d'Espanya en un model federal i amb una democràcia més sana. Aixecar murs ara mateix va contra el signe dels temps, aixecar murs ens farà fallar a tots els d'una banda i l'altra el mateix. Parlant de murs, ja ho deia Pink Floyd en un dels talls de l'àlbum The Wall (Hey You): "Together we stand, Divided we fall".

Segueix-me a Twitter: @ang_guillen

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
467
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR