e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

03 de Desembre de 2012

El show d' Artur Mas

Para leer la versión en castellano pulse aquí

El món virtual en què viu immers el sobiranisme català ha arribat a la seva màxima expressió el passat diumenge 25 de novembre. Després de molt temps fent el que en català es coneix com "bullir l'olla", i sobretot, a foc molt alt des del passat 11 de setembre, el sobiranisme s'ha donat un bany de realitat després de la cita electoral.

El sobiranisme català porta creant i alimentant durant més de 32 anys un món fictici. Un món on mitjans de comunicació públics i concertats desinformaven a favor de fer creure una determinada idea de Catalunya: la idea de la Catalunya "oficial" en contraposició a la real. Un món en el qual es va crear una societat civil que respon millor al qualificatiu de "societat servil". Societat servil degudament subvencionada encarregada de fer-nos creure que tots pensàvem igual, encarregada de fomentar i transmetre el missatge de la Catalunya oficial com un missatge de pensament únic. Un món en què educació, poders públics i tota cosa influent sobre la població s'ha de controlar perquè res ni ningú enterboleixi la seva felicitat. En aquest ambient virtual, Artur Mas ha estat víctima del reality show en què participava. Víctima de "El Show d'Artur Mas".

El clímax va arribar quan la productora del reality va decidir muntar una mega manifestació de "confirmació nacional". Tots els recursos a disposició de la productora van ser mobilitzats per generar un dels capítols de més audiència del programa. El passat 11 de setembre es materialitzava. I aquí va radicar l'error d'Artur Mas. Creient que allò era la imatge exacta del seu món, no va saber distingir la realitat de la ficció i va decidir que era el moment de sortir a la mar a la recerca d'Itaca, de la terra promesa que tant havia estat present en els guions. De res van servir els intents d'aturar-lo per part dels pocs actors que encara no havien sucumbit a la catarsi del programa i continuaven mantenint els peus a terra. El seu company Duran i Lleida, el qual tantes vegades va intentar que el paper que interpretaven no se'ls escapés de les mans, no va poder fer res per evitar que el personatge devorés l'actor, és més, fins al propi Duran va quedar enlluernat pel moment i va arribar a pronunciar arengues que mai van estar en el guió escrit per ell com: "Visca Catalunya Lliure". Això va provocar l'èxtasi entre els creients que allò ja no era una ficció sinó una realitat i la incredulitat entre els que seguien el reality sense haver estat abduïts pel seu discurs. Artur Mas va creure que aquesta era la realitat com dic, i així va ser com va agafar la seva embarcació i malgrat les primeres tempestes va creure posar rumb ferm a Ítaca.

Animat pels cants de sirena dels actors i guionistes del seu show va decidir que la millor drecera per arribar a Ítaca en llaor de multituds seria convocar unes eleccions que guanyaria àmpliament doncs per això els guionistes del reality ja portaven gairebé 32 anys treballant aquest capítol ( fins i tot van tenir la brillant ocurrència aquests guionistes de plagiar al Moisès de Charlton Heston obrint les aigües del Mar Roig per donar-li a Artur Mas un paper més messiànic encara). Però quan més convençut estava que arribaria, quan més a prop es trobava de la seva plenitud, quan pujat a la seva embarcació més es delectava en el que ell creia seria el seu presumible èxit, va succeir una cosa inesperada, no previst pels guionistes del món virtual que pretenia canviar la història: sobtadament la seva barca a Ítaca va xocar amb la realitat. La realitat d'uns resultats electorals que van actuar com a fi, com a paret del decorat on vivia plàcidament. Era el final imprevist. Els resultats electorals van dir que el seu pla no era el que els teleespectadors volien veure. Els guionistes havien errat els gustos del teleespectador i amb això havien induït al desastre no només a Artur Mas, sinó a tots els protagonistes del reality (mitjans de comunicació, societat servil ....) deixant-los en un estat de shock que ja està provocant les primeres dimissions del discurs oficialista.

Ara que el president Mas ha xocat amb el seu particular finis terrae, només cal esperar, que com Jim Carrey en el paper de Truman Burbank, pugi les escales i abandoni l'estudi de la Catalunya oficial. L'estudi on s'ha rodat una de les parts més infumables de la història de Catalunya. També desitjo que amb això finalitzi el reality show que tracta de fer-nos creure una idea de Catalunya que realment no és la que la productora del mateix ha creat i la qual durant un temps admeto ha estat líder d'audiència. Finalitzat el reality serà l'hora de tornar a fer política de coses importants com són lluitar contra la corrupció, pel manteniment de l'estat del benestar i per buscar sortides reals a la crisi i no distraure al poble amb shows barats com el que ens ha ofert Artur Mas.

Per tant, Artur Mas no pot ser ni un minut més President de la Generalitat quan ens va ficar a tots els catalans en una despesa de 35 milions d'euros d'una convocatòria electoral innecessària a la recerca d'una majoria extraordinària de més de 68 diputats i lluny de això s'ha quedat a 18 de aconseguir-ho. Com diu la frase castellana: "Para este viaje nohacía falta tantas alforjas". Els deliris en política són innecessaris i punibles. CiU ha guanyat les eleccions i per això està en el deure de proposar als ciutadans de Catalunya un President que es deixi de deliris, messianismes i s'abstregui d'aquests complicats i ineficaços mons virtuals en què els agrada residir a alguns.

Segueix-me a Twitter: @ang_guillen

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
476
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR