26 d'Agost de 2014

Agost és aquell mes que gairebé no té notícies d'interès i on n'hi trobem moltes de farcit als mitjans. Bé no sempre. Aquest més d'agost em complau llegir una bona notícia pels amants del cinema i en especial per la gent de la Garriga i la seva comarca i que vull compartir amb tots vostès.

Fa poc més d'un any escrivia un article en aquest digital en el qual vaig tractar de descriure la situació per la que passava la sala centenària que és la seu del Cinema Alhambra de la Garriga. Acabava aquell article dient: "Si un dia vénen per aquest poble, dins de totes les coses que valen la pena visitar, no oblidin veure una pel·lícula al cèntric cinema del carrer de Calàbria". Doncs bé, afortunadament aquesta frase podrà tornar a ser realitat a partir d'aquest proper divendres dia 29 doncs després de molta intriga, molts cops de mala sort, guions inesperats, com si fos una obra mestra del suspens el desenllaç d'aquesta "pel·lícula" ha tingut un final feliç.

Potser la pel·lícula ha tingut un metratge més llarg del que molts volíem però al capdavall moltes grans obres del Setè Art no són precisament d'hora i poc, oi?

Tot va començar l'any passat. Un director, en Josep Maria Miró que porta un bon grapat d'anys gestionant la sala amb la seva família, necessitava tot un equip per tirar la seva obra endavant. El Cineclub de la Garriga seria el guionista. Ells elaborarien un perfecte guió on els actors i actrius amateurs serien tot un conglomerat de persones i entitats que amb les seves aportacions havien d'aconseguir que el nostre particular "Cinema Paradiso" entrés de ple en el segle XXI (arranjar millor la sala i obtenir un reproductor digital per jubilar el reproductor de pel·lícules de 35mm) sense que les flames o l'especulació immobiliària enterrés per sempre més la possibilitat de veure cinema al nostre poble tal i com s'havia fet durant quasi bé els darrers 100 anys.

Però com tota bona pel·lícula hauria de tenir moments inesperats, canvis sobtats de guió que per moments convertís el que havia de ser un film de caire romàntic amb dosis de suspens i amb final dolç per la seva idea de superació d'adversitats en un drama de final tràgic. En efecte, els inesperats desperfectes a la teulada del centenari edifici va conduir per uns moments a pensar als espectadors que era el final i que correria una mena de sort semblant al cinema sicilià de la pel·lícula de Giuseppe Tornatore.

Però els productors del film van voler seguint apostant per ell, van aportar els diners que mancaven i es va donar la volta a la truita. Així doncs, el final d'aquest obra es tancarà el proper divendres dia 29 amb un petó entre el cinema i el seu poble. Un petó que perpetuarà encara més l'amor que sent el poble de la Garriga per la seva emblemàtica sala de cinema i viceversa. Una sala que porta el nom de la preciosa ciutat palatina nassarita de la meva estimada Granada no podia tenir altre final més maco.

El dia 29 amb l'estrena de dos pel•lícules: "El Niño" i "Como entrenar a un dragon 2", grans i petits gaudirem del cinema de proximitat que com el comerç també existeix caram! Tant de bo que puguem gaudir 100 anys més de cinema a l'Alhambra.

Personalment, és un plaer poder escriure aquestes línies perquè de debò que fa un any no creguin vostès que les probabilitats eren altes. Tanco aquest article com vaig tancar el primer: "Si un dia vénen per aquest poble, dins de totes les coses que valen la pena visitar, no oblidin veure una pel·lícula al cèntric cinema del carrer de Calàbria".

Segueix-me a Twitter: @ang_guillen